Resultats de la cerca

Comprèn encara no una dotzena de gèneres d’organismes poc coneguts, marins, dulciaqüícoles o limícoles, amb cèllules biflagellades, de membrana fina i plàstica, forma ovoide i comprimida i plasts nombrosos i discoidals, de color verd però especialment rics en xantofilles És freqüent que, sota la superfície, presentin tricocists, anomenats també ejectosomes Com a reserva acumulen gotetes de lípids Es reprodueixen per escissió longitudinal És un grup molt difícil de situar, que hom ha relacionat sovint amb les criptofícies Actualment, sembla més plausible que hagi derivat de les…

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls tenen sovint forma de tascó, amb cares ben desenvolupades, però també es presenta en grànuls o masses Presenta també macles de penetració Té una duresa 6 i una densitat 3,5 És de color normalment marró, a vegades groc, verd o gris Es troba molt difós com a mineral accessori en les roques ígnies àcides o neutres, en les pegmatites associades amb aquestes, i en les roques metamòrfiques Sovint hom empra el mot titanita per a designar l’espècie mineral

Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus

Solen ésser espècies nocturnes i amb les ales anteriors rectangulars o trapezoidals i les posteriors, amples En repòs, mantenen les ales plegades en forma de teulada Les erugues hivernen dins de fulles torçudes i enrotllades Entre les plagues més serioses, destaquen el cuc de les pomes i les peres Cydia pomonella , el cuc verd de la vinya Sparganothis pilleriana , els cigarrers Archips sp i el tòrtrix dels alzinars Tortrix viridana Del miler d’espècies europees, unes 400 habiten la península Ibèrica, de les quals han estat descrites només les dues terceres parts

Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra

El Moviment es creà amb l’objectiu de coordinar els centres que fan ensenyament en català i per a difondre'n la tasca En foren els centres pioners els collegis públics Joan Veny i Clar Campos, Es Porxo Deià, Antònia Alzina Llorent, Joan Mas i Verd Montuïri, Mata de Jonc, Teix, Rafal Vell i Gabriel Alzamora, de Palma, i el de l’Escolania de Lluc La idea fundadora que anima el Moviment és la necessitat de nacionalitzar el país a partir de les pròpies experiències i assolir l’ensenyança en la llengua pròpia

Construït pel Club Joventut de Badalona per substituir l’antic Pavelló de la Plana, fou inaugurat el 30 de setembre de 1972 Amb capacitat per a 5000 persones, totes assegudes, l’equip verd-i-negre hi jugà fins el 1991, en què es traslladà al Pavelló Olímpic de Badalona El 1992 acollí la competició de boxa dels Jocs Olímpics de Barcelona L’Ajuntament de Badalona n’adquirí la propietat l’any 1996 i canvià el seu nom pel de Pavelló dels Països Catalans Com a installació municipal és utilitzada per diferents entitats de la ciutat

En principi es dedicà a la pintura, activitat que posteriorment combinà amb la de redactor de diverses revistes i la d’escriptor Destacà com a introductor i difusor de les avantguardes europees a Polònia La seva obra mateixa és molt influïda per Apollinaire i els futuristes, especialment Marinetti, amb qui compartí la fascinació per la civilització tècnica i l’apropament cinematogràfic a la poesia Posteriorment fou molt influït per la poesia popular Entre altres obres cal esmentar Zielone oko ‘L’ull verd’, 1920, Pastorałki ‘Càntics pastorals’, 1925 i Robespierre 1927

Filòloga i professora, ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus 1993 i El pirata 101 1995, i els llibres de poesia Olis sobre paper 1996, premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995, A cor què vols 1997, Reflexió de la llum 1999, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 1998, Jardins d’amor advers 2000, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1999, Pou de glaç 2002, premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc 2004,  Baies 2005, premi Cavall Verd de poesia,  Molí encès 2005,  L’ocell a la cendra 2010,  La mà interior 2011,  La llum constant 2013,  En el teu nom 2015,  Beatriu o la frontera…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres i es dedica a l’ensenyament La seva trajectòria com a poeta s’inicià amb el volum Dins un perol d’aigua infecta 1977, que continuà a Quadern d’amorositats i altres indiferències 1979, Al marge 1983, Lira de bova poemes 1987, Desert encès 1989, Faunes que fugen 1992, On s’acaba el sender 1995, premi Ciutat de Palma, Estigma 1995, flor natural i premi Cavall Verd, El salobre 1997, premi Carles Riba 1996, Pessoanes 2003, premis València Alfons el Magnànim de poesia 2003 i Cavall Verd-Josep M Llompart de poesia 2004,  Nura 2007,…