Resultats de la cerca
Es mostren 1261 resultats
Josep M. Vila i Camparol
Cristianisme
Eclesiàstic franciscà i missioner.
Inicià els estudis religiosos al collegi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes El 1868 fou destinat a Amèrica, al Perú, on l’any següent, professà al noviciat franciscà de Lima Acabats els estudis eclesiàstics, se n'anà a l’Amazònia, on exercí el seu treball pastoral Arran d’una greu malaltia, el 1880 tornà a Catalunya Després d’un temps i ja restablert, el 1882 passà a les missions franciscanes de la Xina i exercí el seu ministeri al nord de Shandong Fou testimoni excepcional de la revolta dels bòxers 1900 i també presencià la lluita contra les missions cristianes El 1910 retornà a la…
Joan Claudi Güell i de Churruca
Economia
Política
Financer i polític.
Comte de San Pedro de Ruiseñada 1928 Fill de Joan Antoni de Güell i López Es doctorà en dret a Madrid i estudià a Oxford Durant la guerra civil de 1936-39 lluità a favor de Franco i fou ferit durant les operacions al Segre 1938 Fou nomenat vicepresident de la diputació de Barcelona, el 1939 Monàrquic, fou cap de la casa de la reina Victòria Eugènia a la propietat del seu pare Las Cabezas, a Navalmoral de la Mata Extremadura, tingueren lloc dues de les entrevistes entre el comte de Barcelona i Franco Impulsà les empreses familiars i en creà de noves Presidí la Companyia Transatlàntica i en…
Ramon Erra i Macià
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià ciències polítiques Collaborador en nombrosos mitjans de comunicació El 9 Nou, Avui, La Marxa, El Temps, Presència, Descobrir Catalunya , entre d’altres La seva obra, centrada en la narrativa de ficció, projecta una visió del món molt personal, bé que conté referències a temes contemporanis, com la desaparició del món rural tradicional o les ideologies polítiques Començà a publicar l’any 2001 amb el volum de narracions La flor blanca de l’estramoni i la narració juvenil Operació gàbies buides amb Jordi Martí Feixas Aquest any guanyà també el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat…
,
Nikolaj Sem’onovič Tikhonov

Nikolaj Sem’onovič Tikhonov
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Poeta i novellista, de l’acmeisme i de les recerques formals passà al grup dels Germans Serapion En la seva obra dominen més els elements romàntics que no pas els realistes Cantor romàntic de la revolució, la considerava un alliberament elemental de les forces humanes Les seves balades tingueren una gran popularitat Orda 1920-21 i Braga ‘Nèctar’, 1921-22 Els viatges per Armènia i l’Àsia Central enriquiren la seva poesia Krasnyje na Arakse ‘Els roigs a l’Araks’, 1924 Posteriorment combinà la poesia amb la prosa La novella Vojna ‘La guerra’, 1931 representa una orientació més…
Miquel Estorch i Siqués
Literatura
Història del dret
Teatre
Advocat i escriptor.
Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’Ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, devers l’any 1856, on fou director de l’Escola Normal i exercí el càrrec de…
,
Blanca de Nàpols

Blanca de Nàpols
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1295-1310).
Princesa angevina, filla de Carles II i de Maria d’Hongria, reis de Nàpols Primera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó El seu matrimoni, concertat en el tractat d’Anagni 1295, tingué lloc a Vilabertran el 29 d’octubre de 1295 Pares de deu fills, formaren una família d’aspecte burgès i d’una gran religiositat, en la qual influí Arnau de Vilanova Mostrà, com el rei, un viu afany per la política matrimonial de les famílies reials catalana i napolitana Acompanyà Jaume II en molts viatges, fins i tot en expedicions militars a Sicília, Almeria, etc Intervingué en l’entrevista de…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Els jardins del palau de Pedralbes de Barcelona, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura catalana
Jardineria
Historiografia catalana
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…
, ,
El Porvenir de Mallorca
Periodisme
Revista d’agricultura, indústria, comerç, medicina i viatges que aparegué a Palma (Mallorca) el 10 de gener de 1876, dirigida per Pere Estelrich; tenia una periodicitat trimensual.
Pel desembre del 1877 canvià el seu nom pel d' El Porvenir Balear i es convertí en revista de ciències, lletres i arts Quinzenal, aparegué fins el 1879
L’apropiació del món
Aquests mapes representen sintèticament i d’una manera aproximada tant el món conegut per les grans cultures exploradores als segles XV i XVI com la situació geogràfica i cronològica dels principals viatges de “descobriment” i l’apropiació que realitzaren els occidentals fins al final del segle XX Durant la segona meitat del segle XV, els territoris coneguts per cadascuna de les grans cultures de l’època asteca, incaica, cristiana, islàmica, índia, xinesa, japonesa i polinèsia eren només una petita part del món, llevat que es confirmessin les agosarades hipòtesis de Gavin Menzies…
Cuba 2014
Estat
Les reformes econòmiques impulsades pel president, Raúl Castro, van continuar aplicant-se amb molta cautela i sempre mesurant les possibles conseqüències, per no trencar els delicats equilibris entre els estaments de l’anomenada nomenclatura del poder, i també procurant controlar qualsevol impacte i resposta social Aquestes tendències han estat denunciades pels economistes més reformistes i fins i tot per l’Església catòlica, que demanen més velocitat en els canvis econòmics Quant als aspectes polítics, la situació va continuar encara molt estancada i en comptes d’una obertura a una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina