Resultats de la cerca

És possible d’entendre les vicissituds del Modernisme al País Valencià, a partir del 1903, adoptant dues actituds per una banda en analitzar la situació en la qual i contra la qual va actuar és a dir, la institució acadèmica del segle XIX i l’arquitectura historicista i eclèctica que, aleshores, eren expressió directa d’aquella D’altra banda, evitant de caure en les dues alternatives que, encara ara, es mantenen en molts debats sobre el tema el judici de valor depreciatiu –el Modernisme valencià és una pseudoescola…

El Modernisme espanyol L’etiqueta de «generació del 98» amb què es va voler caracteritzar una «facció» del Modernisme hispànic ha perjudicat considerablement la comprensió d’aquest moviment L’espanyolisme que porta implícita la referència al «desastre» ha impedit contemplar-lo en el marc de la literatura occidental, en el qual sorgí i es desenvolupà Així, la natural inserció en el context europeu es va tenyir de notes negatives i fou qualificat de cosmopolitisme, gallicisme o, fins i tot, escapisme Portada de Renacimiento Madrid, 1907, dirigida per Gregorio Martínez Sierra, revista en què…

Francesc Sardà i Ladico 1877-1912 Socis del Cercle del Liceu a la Peixera 1907 Carbó Barcelona, Cercle del Liceu RM Al tombant dels segles XIX i XX el desenvolupament capitalista havia arribat a tots els racons de l’economia catalana, de manera que en diferents sectors productius s’havien constituït fortunes que en part es van abocar en la construcció de magnífics edificis particulars i en la decoració d’estances privades d’estil modernista Al costat de multitud d’edificis de caràcter públic, la demanda privada d’obres modernistes per part de la burgesia catalana fou importantíssima per als…

Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta blocat quan dos d’…

Situada en el context mundial, l’ornitologia als Països Catalans ens apareix com una de les branques de les ciències naturals històricament menys desenvolupades —molt per sota de la botànica, per exemple—, que fins dates molt recents no adquireix un nivell comparable al que ateny en d’altres contrades europees, i que gairebé no comença a professionalitzar-se fins la dècada dels vuitanta, havent estat anteriorment objecte de l’atenció ocasional de botànics, farmacèutics i metges i, més darrerament, de simples afeccionats Així mateix, cal subratllar que no podem pas parlar amb rigor d’una…

La repoblació carolíngia En el primer moment de la invasió sarraïna es degué produir una certa despoblació del Bages naturalment no tenim cap dada, ni documental ni arqueològica, que permeti valorar el grau de despoblació que llavors es produí Molt més important devia ésser la segona onada emigratoria que ocasionà la repressió d’Abd al-Rahman I a la vall de l’Ebre, després de l’expedició de Carlemany a Saragossa el 778, i que produí una forta emigració d’hispans que s’havien adherit al monarca franc pensant en un alliberament definitiu que no es donà Creiem que els bagencs, implicats o no,…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia A la comarca de l’Alt Urgell, fins a l’actualitat, no hi havia hagut gairebé cap estudi arqueològic, pel que fa a l’època medieval Tanmateix, després dels treballs fets per A Villaró, V Roca, M Terré i V Hurtado per a aquest volum, ara sabem de l’existència de nombrosos oppida que, potser en algun cas, resten cronològicament a cavall entre el món antic i el món medieval, de diversos pobles abandonats, d’hàbitats troglodítics, de sepultures excavades a la roca i d’altres de llosa, de camins, de colomars, etc Comencem parlant dels castells Una…

Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels…

Introducció En la consolidació del nou comtat d’Osona tingué molta importància la restauració de l’antiga seu episcopal, obra del comte Guifré, el qual des d’un principi es decantà per la restauració de l’antic bisbat, al marge dels d’Urgell, Girona o Barcelona Des de l’entrada dels carolingis a terres catalanes les seus episcopals antigues s’incorporaren a l’arxidiòcesi de Narbona, ja que l’antiga metròpoli de Tarragona estava en mans dels musulmans, per això el comte Guifré sollicità del metropolità narbonès, l’arquebisbe Segebod, la creació de la nova diòcesi o restauració de la d’Osona en…

El progrés de la desertització A grans trets, el procés de degradació de les terres desèrtiques, anomenat desertització, és un procés força universal al qual no ha estat aliena l’acció dels humans i del seu bestiar El procés de desertització, que es manifesta en l’empobriment i, de vegades, en la total desaparició de la vegetació, en la destrucció i la salinització del sòl i en l’aparició de dunes mòbils, com també en l’argilització i la takirització dels estrats superiors del sòl, és similar per a totes les zones de deserts freds, i es pot observar, pràcticament, arreu on la pressió…