Resultats de la cerca

Morfologia La sargantana cuallarga Psammodromus algirus és grossa i molt fàcil d’identificar pel tipus i la disposició de les escates, carenades i imbricades, i per les quatre línies longitudinals groguenques que la recorren dorsalment, ultra per la llargada notable de la seva cua Ramon Torres És una sargantana grossa, de coll gruixut i cua progressivament afilada, molt llarga i prou rígida Arriba a mesurar 8 cm de cap i tronc i la cua supera de 2,6 a 3 vegades aquesta longitud pot arribar en total i amb la cua intacta fins als 31 cm de longitud El cap és de petit a mitjà, de…

Els ocells d’aiguamoll solen tenir un aspecte singular Sobretot els seus becs i les seves potes s’aparten força de les dimensions i les característiques mitjanes que aquestes estructures tenen en els altres ocells Són ocells d’aigua, i concretament ocells d’aigual, és a dir ocells de terra ferma inundada A més de volar, han de poder nedar o caminar sobre substrats somament submergits I menjar-hi Per això, i en funció del tipus d’alimentació i de les característiques de cada aigual, els becs adopten tota mena de formes i d’adequacions Les potes, altrament, són tan llargues com els…

És centrat en el mas d’Arços i en l’arruïnada església de Sant Joan, sufragània de la de Bula d’Amunt El 1151 constava ja com a possessió del monestir de Serrabona

La parròquia de Santa Creu, sufragània d’Osor, és documentada des del 933 L’església, erigida en parròquia independent el 1855, és dedicada a sant Jaume Sant Jaume de Santa Creu d’Horta Hom es dedica bàsicament a l’explotació del bosc castanyes, sobretot entorn del gran mas i hostal del Sobirà de Santa Creu

Separa el pla de Xàtiva, al N, de la vall de Bixquert, al S

En la frontera francocatalana establerta al tractat de Corbeil 1258 restà com a avançada francesa sobre el Rosselló

És esmentat ja al s XI pertangué als senyors de Cabrenys Fou pres i destruït pels francesos el 1288

El Spill del 1519 diu que el lloc d’Albàs, on hi solia haver 15 albergs, era despoblat i només produïa herbatge El 1860, però, hi havia 4 cases habitades

Cal destacar una petita capella, arranjada modernament amb ciment, dedicada a sant Miquel El lloc és documentat el 1378 i el 1519 apareix en el Spill com a possessió del vescomtat de Castellbò, dins la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà