Morfologia
La sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) és grossa i molt fàcil d’identificar pel tipus i la disposició de les escates, carenades i imbricades, i per les quatre línies longitudinals groguenques que la recorren dorsalment, ultra per la llargada notable de la seva cua.
Ramon Torres.
És una sargantana grossa, de coll gruixut i cua progressivament afilada, molt llarga i prou rígida. Arriba a mesurar 8 cm de cap i tronc i la cua supera de 2,6 a 3 vegades aquesta longitud; pot arribar en total i amb la cua intacta fins als 31 cm de longitud. El cap és de petit a mitjà, de front pla i musell arrodonit; el coll gairebé no s’hi diferencia i el crani és fortament ossificat. La folidosi cefàlica no presenta particularitats. Les escates dorsals són grosses, planes, punxegudes a l’extrem posterior i fortament carenades, molt imbricades; les dels flancs i el ventre són molt semblants, i esdevé difícil individualitzar les deu fileres d’escates ventrals. Hom compta de 22 a 28 fileres d’escates dorsals al mig del tronc. Hi ha de 13 a 21 porus femorals per banda.
Les escates de la cua són carenades i es van reduint a mesura que la cua s’aprima. Hom observa de 18 a 23 escates caudals en els anells de la base de la cua.
La seva coloració és força característica i amb poques variacions; presenta el dors castany metàl·lic, bru clar, coure oliva, amb dues patents ratlles groguenques o blanquinoses en posició supraciliar (dorsilateral superior); una ratlla clara supralabial a cada banda, separada de l’anterior del mateix costat per una banda fosca al flanc. A les espatlles, hi té d’un a tres ocel·les blaus, més marcats en els mascles. Pot tenir una línia vertebral fosca, amb vores clares. El seu ventre és lleugerament iridescent, blanquinós o amb una tonalitat verdosa, i la part inferior de les potes posteriors i la cua és de color vermellós, més intens en els joves. El mascle en zel presenta gola i galtes de color taronja. Fora de la cua, les cries són pràcticament iguals als adults.
Biologia i ecologia
Les plantes constitueixen un refugi ideal per als rèptils, que les poden utilitzar com a font d’ombra o mitja ombra durant les hores d’insolació forta (recordem que la regulació tèrmica és, en aquests animals, ecoetològica) o bé com a refugi en sentit estricte. En general, se situen entre les arrels, especialment els saures, com la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) de la fotografia.
Lluís Solé.
Es troba en àrees arbustives denses o en àrees més obertes, des de vorades i clarianes de bosc, sobretot si són alzinars, boscos degradats, garrigues, matoll espinós, entre les arrels del qual s’amaga, boixedes, etc., fins a les dunes, a les quals només és parcialment afeccionat. S’assolella sovint prop de les plantes, a roques o munts de pedra, o a marges en conreus, sobretot fruiterars, oliverars i semblants. Pot arribar a altituds notables a les localitats meridionals. Bona grimpadora, molt àgil i ràpida, és una sargantana discreta i críptica, abundant a localitats baixes, més rara a partir d’altituds moderades i amb gran capacitat d’aprofitament de microclimes favorables. Relativament xeròfila i termòfila, requereix, en el seu biòtop, àrees nues per a assolellar-se llargament. Crida quan se la manipula i sembla que també en període reproductor.
S’alimenta d’insectes petits, entre els quals cal comptar ortòpters, lepidòpters, larves d’insectes diversos, heteròpters, himenòpters, dípters, com les mosques, i coleòpters. També consumeix araneids i, potser, algun petit vertebrat. No sembla massa selectiva i, probablement, l’alimentació varia segons el biòtop ocupat i l’estació de l’any.
La biologia és només parcialment coneguda. Entre la còpula i la posta transcorren de quinze a vint dies i aquesta té lloc, al N d’Àfrica, al maig, i potser més tard a les nostres terres. Consta de vuit a onze ous relativament petits, de 8 × 11 mm, quasi esfèrics; a Alacant hom ha trobat femelles amb ous d’abril a juliol; és probable que es produeixi una segona posta a final de l’estiu.
La hibernació és curta en clima mediterrani i més llarga a localitats montanes, fins i tot si aquestes són africanes, i pot arribar a durar des del novembre fins al febrer o primeries de març. La seva activitat diürna es divideix en fase matinal i fase de tarda i fan, sobretot a l’estiu, un període de repòs al migdia; és molt més conspícua a la primavera i a la tardor.
Corologia
Àrea de distribució de la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus, en verd), i de la sargantana cendrosa (P. hispanicus, en ratllat blau), als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Es troba per la França mediterrània, pràcticament per tota la península Ibèrica, llevat de la franja septentrional, i pel NW d’Àfrica. No es troba ni a les illes Gimnèsies ni a les Pitiüses. Als Països Catalans continentals és present pràcticament arreu, llevat de les zones d’alta muntanya; arriba fins als 1200 m d’altitud a Catalunya, una mica més cap al S. Es troba a totes les terres baixes, segueix els boscos de tipus mediterrani fins als estatges montans, on esdevé molt rara; prefereix alzinars i pinedes; encara que no és massa antropòfila, hom pot trobar-la en zones agrícoles, sobretot si hi ha marges de pedra seca amb vegetació arbustiva a prop. Des d’algunes poblacions de dunes costaneres, arriba fins a les localitats solelles més seques de les muntanyes mitjanes.