Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911 A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester Com a…

Una part important de la seva obra té un gran valor historiogràfic Estudià a les universitats de Barcelona, Madrid i la Sorbona París Es doctorà el 1968 Professor universitari, primer de la secció de Palma de la Universitat de Barcelona i, després, de la Universitat de les Illes Balears, obtingué la categoria de catedràtic el 1977 i ocupà els càrrecs de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i vicerector d’investigació 1977-82 Abandonà la docència el 1999 Ha estat director del Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación 1957-76 Fou el fundador i primer director de les…

Vida i obra Es titulà a Madrid l’any 1848 El tarannà de la seva vida i la seva obra estigué marcat pel desig de cercar, en el passat medieval, les arrels de l’arquitectura catalana, i complí aquesta fita amb una obra sincrètica, a la qual incorporà elements tant romànics com renaixentistes, a la recerca de l’ànima del país Entre les seves empreses com a arquitecte, destacà el nou edifici de la Universitat de Barcelona i la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll Com a escriptor, esdevingué un defensor aferrissat del romànic català, de manera que en les seves memòries sobre els…

En el seu debut, fou dirigida per l’alemany Helmuth Rilling, que es mantingué al capdavant de l’orquestra fins al desembre de l’any 2000 Directors de la talla de R King, K Penderecki, J López Cobos, N Marriner, PM Davies, E García Asensio, E Colomer o D Shallon, entre molts altres, hi han actuat com a directors convidats L’Orquestra Reial Filharmonia de Galícia ORFG ha tingut també la inestimable collaboració dels millors solistes, entre els quals figuren els violinistes FP Zimmermann i UA Mahté, el violoncellista M Rostropovič, la mezzosoprano T Berganza o les pianistes Alícia de Larrocha i…

Famosos per la qualitat dels seus instruments, els membres més rellevants d’aquesta nombrosa nissaga foren Andreas, Gottfried, Johann Andreas i Johann Heinrich Andreas Kleinbobritzch, Saxònia 1678-Estrasburg 1734, deixeble d’E Casparini a Görtlitz 1697-98 i de F Rinck 1699, collaborà a París amb F Thierry 1704-06 S’establí a Estrasburg La seva obra, que consta de trenta-quatre orgues, denota la influència de l’orgueneria francesa de l’època cors de nasards equilibrats, mixtures greus, etc El seu germà Gottfried Kleinbobritzsch 1683-Dresden 1753 el seguí a Estrasburg 1702, però el 1710 es…

Fill de jueva i afroamericà, aquest doble origen ha estat una influència rellevant tant en la seva vida com en la seva obra literària Després de graduar-se en ciències polítiques, el 1981 anà a viure a Nova York, on treballà en feines diverses i freqüentà els cercles de la cultura i la política afroamericanes El 1990 publicà la primera novella,  Devil in a Blue Dress versió cinematogràfica de Carl Franklin, 1999, en el gènere policíac, inici d’una sèrie protagonitzada pel detectiu Easy Rawlins, amb la qual ha guanyat fama internacional A Red Death , 1991 White Butterfly , 1992 Black Betty ,…

Sorgit del planter del Círcol Catòlic de Badalona, destacà com a base i el 1956 fitxà pel CB Orillo Verde de Sabadell, disputant amb aquest la primera i segona Lliga Fou triat el millor jugador de la competició el 1957 El 1958 s’incorporà al Real Madrid, on jugà quatre temporades durant les quals guanyà tres Lligues i tres Copes consecutives 1960, 1961, 1962 El 1962 tornà a Badalona i fitxà pel Joventut, on es retiraria com a jugador el 1969, després d’haver aconseguit una Lliga 1967 i una Copa 1969 Internacional en 116 partits amb la selecció absoluta espanyola, fou el primer jugador que…

Fundat el 1942, fou impulsat per un grup d’espanyols i francesos que situaren la seu al barri de Gràcia Nasqué amb el nom d’Agrupación de Tenis del Instituto Francés de Barcelona, però el 1943 adquirí la denominació actual Poc temps després ja havia assolit el centenar de socis Promogué diversos esports, els principals dels quals foren el basquetbol, l’atletisme i el voleibol En diferents etapes també practicà tennis, handbol, hoquei sobre patins, gimnàstica, natació, futbol sala, petanca i bridge La secció de voleibol, fundada per Arturo Cortés, fou la més reeixida l’equip masculí participà…

S’inicià a l’Escola Pia de Granollers, i posteriorment al Círcol Catòlic de Badalona, amb el qual arribà al primer equip el 1974 Del 1976 al 1982 jugà al CB Cotonificio de Badalona, on destacà com a base Després d’un pas efímer pel FC Barcelona la temporada 1982-83, jugà tres temporades amb el Club Bàsquet Santa Coloma 1983-86 L’any 1986 retornà al FC Barcelona, on jugà quatre temporades seguides Finalitzà la seva carrera com a jugador del Club Bàsquet Girona 1990-92 Amb el FC Barcelona guanyà cinc Lligues ACB, tres Copes del Rei 1983, 1987, 1988, una Copa Korac 1987 i una Copa…

Vida Arribà a l’Estat espanyol el 1941 fugint de la Segona Guerra Mundial i formant parella amb Miriam Kleklowa en la companyia d’Edoardo Spadaro Actor d’una marcada expressivitat, destacà parodiant Maurice Chevalier i Greta Garbo Debutà en el cinema amb 39 cartas de amor 1949, Francesc Rovira i Beleta A partir d’aquí, inicià una carrera com a secundari que inclou una vuitantena de títols La seva ductilitat li permeté adaptar-se a tota mena de gèneres el criminal Los atracadores , 1961, Francesc Rovira i Beleta A tiro limpio , 1963, Francesc Pérez-Dolz de l’oest Río Maldito ,…