Resultats de la cerca

Feu estudis empresarials i es llicencià en administració d’empreses al Perú El 1937 ingressà a l’Escola de Policia de la Generalitat de Catalunya i, més tard, treballà com a secretari tècnic per als comissaris generals d’ordre públic Frederic Escofet i Rodríguez Salas Durant la Guerra Civil Espanyola fou nomenat funcionari consolar de Perpinyà Després del conflicte, s’exilià a Xile Hi treballà com a corrector de proves a l’editorial Ercilla i com a llibreter El 1945 guanyà per oposicions el càrrec de subhastador públic del Ministeri d’Hisenda Integrat en les activitats dels…

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, sobre el salí Era sufragània de les de Sant Vicenç i Sant Miquel de Cardona i durant un període potser actuà com a hospital, per aplegar més tard una comunitat de donats, sense que puguem assegurar que es regissin amb una regla monàstica com les donades de la Santíssima Trinitat L’església apareix citada el 1089 Aquesta església podia funcionar com a hospital, ja que el 1137 els vescomtes Amat i Almodis feren una donació a l’hospital dels pobres que estava sobre el salí Si tingué aquesta funció la perdé aviat, i el 1282 figura…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc de Malencosa Abans del 1154 tenia categoria de parròquia, que perdé posteriorment Estigué sota el domini dels senyors de Castellar després passà al monestir de Sant Benet de Bages El lloc de Malencosa és documentat des del 1051, i l’església apareix citada el 1053 Al seu entorn es formà una sagrera que es documenta el 1201 L’església era domini dels senyors de Castellar un d’ells, Sendred Company, el 1078 donà al monestir de Sant Benet de Bages l’església de Santa Maria de Malencosa És possible que aquesta donació no comprengués l’…

El Castell de Taià o de Teià és un castell termenat que es trobava al sud-est de la població de Serinyà, sobre un turonet Hi porta una pista que surt del quilòmetre 23,2 de la carretera de Banyoles, a 1,5 km aproximadament Les seves ruïnes es troben adossades al mas de Can Parella Hi resten alguns murs de carreus irregulars d’uns 6 metres de llargada i altura decreixent, que configuren una construcció rectangular en part ocupada per una cisterna moderna Altres restes de murs posen en evidència un clos antic avui totalment malmès Aquest castell va tenir un cert protagonisme el 957 quan els…

Es troba situada a 1 km al nord-est del nucli urbà de Maçanet, molt a prop d’una urbanització de tipus residencial, en una zona plana S’hi arriba des de l’esmentada població seguint el camí que parteix del cementiri Es tracta d’una torre allargada, amb els angles arrodonits i una forma no gaire definida, adossada a un edifici quadrat on a la façana hi ha finestrals gòtics i espitlleres, tant a la planta baixa com al primer pis Aquesta construcció es va veure afectada per un important incendi el 1924 més tard, però, va ésser restaurada, en el qual es va malmetre el pis superior…

Tot i que el lloc de Mediona és esmentat des de mitjan segle X i hi ha notícies sobre el castell des de l’any 1011, la parròquia i l’església de Santa Maria de Mediona no apareix documentada com a tal fins a l’any 1130 Aquesta església, fora del recinte emmurallat del castell, absorbí el 1371 un temple sota l’advocació de sant Miquel, construït dins el recinte del castell, que degué ésser pròpiament la capella castellera Alguns dels altars de la parròquia ja són consignats al segle XIV com els dedicats a sant Vicenç 1379 I a sant Miquel 1382 Al segle XV Santa Maria de Mediona fou unida al…

Es trobava molt a prop de l’ermita de Sant Gervasi, dalt un petit promontori vora la mar existí fins l’any 1914, data en què fou enderrocada en ampliar el traçat del ferrocarril Era una torre de no gaire alçària i de planta circular, de gruixuts murs amb una volta semiesfèrica de pedra, possiblement del primer terç del segle XII El topònim s’esmenta des del 1079 El 1144 signa Ramon d’Adarró en un document referit als castells de Sitges i de Ribes L’alou d’Adarró surt documentat l’any 1147, concedit per Pere Maiol i la seva muller Ermessenda, a la seva filla Adelaida A la quadra d’Adarró tenia…

Una de les primeres mencions del lloc de Torroja Torrogia data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja en aquest indret a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, el lloc de Torroja és esmentat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo,…

El lloc de Mont-roig és esmentat per primera vegada com un dels límits del Camp de Tarragona, l’any 1118, en què Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà al bisbe Oleguer la ciutat i el Camp de Tarragona L’església parroquial de Monte Rubeo apareix consignada anys més tard, en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Mont-roig hi contribuí amb 75 sous L’església parroquial de Mont-roig del Camp, al final del segle XV, era de collació de la dignitat de l’…

Les mencions més antigues del castell de Miramar són del segle XII Aquesta fortalesa, juntament amb els castells de Prenafeta i Figuerola del Camp, amb els quals formava una sola jurisdicció, apareix com a pertanyent als Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els drets que ell posseïa en aquest territori al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, adduint que els seus antecessors havien colonitzat aquesta demarcació Els seus drets foren reconeguts, ja que el 1198 Pere, Berenguer i Guillem de Puigverd —tots ells, fills de Pere de Puigverd— atorgaren una carta de franquesa als habitants…