Resultats de la cerca

Fill i hereu del cavaller Antoni de Vilaplana i Seragut, fou condemnat el 1620 a reclusió per haver matat el governador a Copons Commutada la pena pel servei a Flandes 1634, s’evadí prop de Perpinyà Nebot de Pau Claris, inicià en nom d’ell les negociacions amb els francesos en guerra contra el rei de Castella el 1640 intervingué en el pacte d’ajuda militar de Ceret , amb Ramon de Guimerà i de Tamarit , acompanyà el representant francès Monsieur Espenan a Barcelona i a Tarragona, i en capitular aquest, agrupà una petita força de cavalleria al Penedès contra l’exèrcit castellà del marquès de…

Estudiant a Osuna i soldat a Itàlia, fou després advocat a Madrid És un dels millors deixebles de Lope de Vega, amb una tècnica perfecta i uns recursos dramàtics de primer ordre També, com el seu mestre, donà una gran importància a la poesia popular, que intercalà en les seves peces De les seves obres cal destacar Reinar después de morir , que recull la llegenda d’Inés de Castro, La luna de la sierra , La serrana de la Vera , etc Escriví també la novella satírica, amb trets costumistes i picarescs, El diablo cojuelo 1641, a la manera de Los sueños de Quevedo i, com ell, amb un…

Deixeble de SAlarma i de JMestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo , Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos Des del 1952 treballà molt per al cinema Plácido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo , etc Exposà pintures a Barcelona Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia 1952 i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el…

Lluità amb les tropes de Franco, i després de la guerra civil, esdevingué un actiu i ric industrial, sobretot de mobles, articles amb els quals fundà les cadenes de botigues Mobles Tarragona 1953 i Expomobi 1981 Es presentà per a procurador a corts pel terç familiar de Barcelona i, pel seu to demagògic i populista, assolí l’èxit amb votacions molt nodrides Fou regidor de Barcelona durant els mandats dels alcaldes Joaquiim Viola i Rafael Masó, i es distingí pel seu aire polèmic, de vegades esqueixat, en notes a la premsa o intervencions públiques Publicà  El libro negro de un…

Fou un dels fundadors de la revista Pyrene 1949 i de l’Institut d’Estudis Empordanesos 1956 Escriví, entre altres obres, Genealogía y Significación de Francesc Verntallat 1953, La Societat Coral Erato 1970, Dades històriques de la indústria tèxtil a Olot i comarca, i d’Esteve Paluzie 1977 Obtingué 1969 el premi Pròsper de Bofarull amb l’obra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món 1977-78, i el premi Consolat de Mar 1974 amb Les llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló, i la projecció del Consolat de Mar fins els nostres temps Escriví també Dos…

Nebot de Juan de Torquemada, convers del judaisme, fou dominicà i prior de Santa Cruz de Segòvia Autor del memorial a Isabel I Las cosas que debían remediar los reyes , sobre els conversos, reclamava un estatut repressiu contra els jueus que li ha valgut la fama —errònia— de creador de la inquisició Primer gran inquisidor de Castella 1478, ho fou també de Catalunya 1483, on delegà Juan Franco i Guillem Caselles 1484 Les seves Instrucciones , publicades pel cardenal Manrique Compilación de las Instrucciones del Oficio de la Santa Inquisición , 1576, constituïren el fonament del procediment…

Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs Palma, Mallorca — 1809, deixeble de Francisco d’Herrera el Mozo Amplià estudis a Madrid, on residí, i esdevingué acadèmic de San Fernando el 1795, que passà a València i esdevingué acadèmic de Sant Carles Després s’establí de nou a Palma, on fou segon director de dibuix i primer d’escultura a la Societat Econòmica d’Amics del País Deixà obra neoclàssica —singularment busts i retrats— i imatgeria religiosa Fou molt elogiat per Jovellanos Escriví Catálogo de pinturas de mérito existentes en Mallorca con expresión de sus…

Fou mestra i periodista collaborà en La Nación amb el pseudònim de Tao-Lao La seva poesia evolucionà d’un postromanticisme confessional a una posició molt singular dins els corrents d’avantguarda Essencialment amorosa —necessitat d’estimar i d’ésser estimada—, però alhora amb una decepció gran de no trobar l’home, la seva poesia en la darrera etapa es decantà cap a una veu torturada, intellectual i hermètica, difícilment compresa pels seus lectors El 1920 obtingué el Premio Nacional de Literatura Escriví, entre d’altres, El dulce año 1918, Ocre 1925, El mundo de los siete pozos 1934 i…

Pioner de la vela, el 1903 es feu soci del Reial Club Marítim de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, amb un Hispània, on es classificà en quart lloc en monopatí entre vint-i-vuit participants, els d’Amsterdam 1928 i els de Los Angeles 1932, on conquerí el bronze en la classe finn després de divuit regates L’any 1936 fou seleccionat per a l’olimpíada de Berlín, però es negà a participar-hi També fou diverses vegades campió d’Espanya de snipe i de flying-duchtman Obtingué resultats brillants en competicions internacionals, com la medalla de bronze en el Campionat d’Europa…

Començà pel gènere teatral amb El canto de los grillos , que rebé el premi Ciutat de Mèxic el 1954 Es revelà com a contista amb Imagen primera 1963 i La noche 1963 Seguiren després novelles, com ara Figura de paja 1964, La casa en la playa 1966, La presencia lejana 1969, La vida perdurable 1970, Crónica de la intervención 1981 i De anima 1984 La seva habilitat com a assagista es reflecteix en llibres com Cruce de caminos 1965, La aparición de lo visible 1966, Desconsideraciones 1968 i La errancia sin fin 1981, un recull d’assaigs sobre Robert Musil, Jorge Luis Borges i altres…