Resultats de la cerca
Es mostren 4729 resultats
Sebastià Trias i Mercant
Historiografia catalana
Antropòleg i lul·lista.
El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma 1967-68 i professor interí d’antropologia a la UB 1971-75 És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari 1978-87 i rector 1987-93 Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona 1975, de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico 1988 i de l’…
Gioseffo Zarlino
Música
Teòric musical i compositor italià.
Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…
Revista de Catalunya
Publicacions periòdiques
Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili.
Nasqué durant la Dictadura de Primo de Rivera com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana Tenia més de cent planes i hi aparegueren memorables estudis i assaigs d’Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla, Domènec Guansé, Prudenci Bertrana, Joan Sacs, Joan Crexells, Tomàs Garcés, Carles Pi i Sunyer, etc Suspesa per raons econòmiques el 1929, fou represa pel setembre del 1930 fins al desembre del 1930, sota la direcció de Ferran Soldevila A banda dels antics i assidus collaboradors, hi escriviren, entre d’altres, Manuel Brunet, Lluís Nicolau i d…
Josep Amich i Bert
Cinematografia
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf, cineasta i periodista, que utilitzà el pseudònim d’Amichatis.
Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables i dirigí el diari radical Renovación 1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As 1921, España Teatral Cinematográfica 1921-22, Información cinematográfica 1922-36, Popular Film 1926-37, El Público 1927, Films Selectos 1930-37 i Espectáculo 1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la…
, ,
música de Malàisia
Música
Música desenvolupada a Malàisia.
La capital és Kuala Lumpur A Malàisia Occidental, la població és composta, bàsicament, de malais i xinesos Els altres grups ètnics presents són els pakistanesos, els hindús i els orang-laut A Sabah i a Sarawak, els més nombrosos són els aborígens daiaks i els xinesos La majoria de la població és musulmana i la resta són budistes, hindús, animistes i cristians Malàisia Occidental Gran part de la música de Malàisia Occidental és associada al teatre, la dansa i cerimònies religioses musulmanes, hindús i animistes Els instruments de percussió en són els protagonistes, especialment els tambors i…
música de Luxemburg
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Luxemburg (Luxemburg).
Un dels centres musicals més importants del territori de Luxemburg durant tota l’Edat Mitjana fou l’abadia d’Echternach, fundada el 698 Al segle X hi nasqué una escola on la música era una de les matèries més importants D’Echternach s’han conservat diversos manuscrits, entre els quals un antifonari del segle X Pel que fa a la música profana, les primeres notícies són del segle XIII i parlen de la presència de ministrers, com Jacques Bretex El 1603 els jesuïtes obriren a Luxemburg una escola en la qual es representava periòdicament un drama festivum mixtum musica , amb orquestra i cor No fou…
singspiel
Música
Gènere de teatre musical alemany sorgit al segle XVIII caracteritzat per la barreja de parts cantades i diàlegs recitats i per la temàtica còmica.
L’origen del gènere està marcat per la influència de la ballad opera anglesa, com és el cas de The Beggar’s Opera 'L’òpera del captaire', 1728, de John Gay i JC Pepusch, representada a Alemanya al principi del segle XVIII La traducció i representació d’una altra ballad opera , The Devil to Pay 1731, de Charles Coffey, interpretada a Berlín el 1743, influí encara més en el naixent singspiel La reelaboració de la música d’aquesta obra realitzada per Johann Georg Standfuss per a oferir-la a Leipzig el 1752, on obtingué un èxit immens, impulsà la presentació d’obres semblants…
mélodie
Música
Cançó en francès per a veu solista amb acompanyament de piano.
Sovint amplia l’acompanyament a altres instruments Une flûte invisible , de C Saint-Saëns, per a veu, flauta i piano les Chansons madécasses , de M Ravel, per a veu i tres instruments o a l’orquestra Les nuits d’été , d’H Berlioz, o Shéhérazade , de M Ravel Els seus orígens es remunten a la primera meitat del segle XIX, quan cantants com L Lablache i Adolphe Nourrit divulgaren durant els anys 1820-40 els lieder de F Schubert per tot França D’aquí nasqué la voluntat de reformar la romance , forma arrelada al segle XVIII i a la tradició de l' opéra-comique i que utilitzava textos més aviat…
David Jou i Mirabent

David Jou i Mirabent
@ Vic Mansfield
Literatura catalana
Físic i poeta.
Llicenciat en ciències físiques, és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans 1989, de la qual fou secretari els anys 1992-98, de la Reial Acadèmia de Doctors 1996, de la Real Academia de Ciencias i de l’Accademia Peloritana de Messina La seva especialitat de recerca és la termodinàmica dels processos irreversibles i la mecànica estadística dels sistemes de no-equilibri Ha publicat uns 250 articles en revistes científiques i els llibres Extended Irreversible…
,
Eric John Hobsbawm
Historiografia
Historiador britànic.
Procedent d’una família jueva de pare britànic i mare austríaca que s’establí a la Gran Bretanya el 1933, estudià a la Universitat de Cambridge i des del 1947 fins a la jubilació 1982 fou professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres, del qual fou nomenat posteriorment professor emèrit i president El 1978 fou elegit membre de la British Academy El 1936 s’afilià al Partit Comunista i donà suport públicament a l’URSS, bé que des de les revoltes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 fou cada cop més crític envers els sistema soviètic, i als anys setanta donà suport a l’…