Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, a quinze anys creà un grup folk amb la seva germana i a l’institut de formació secundària on estudiava arribà a muntar diversos espectacles musicals, entre els quals una recreació de la llegenda de Tristany i Isolda amb música medieval Cursà estudis de musicologia a la Sorbona de París i debutà professionalment el 1979 amb el Clemencic Consort El 1985 fundà el Seminario Musicale, conjunt barroc instrumental i vocal Posteriorment fou contractat per a diverses funcions líriques barroques, com Ottone, Rè di Germania i Giulio Cesare in Egitto , de GF Händel, que cantà a…

D’una intelligència i energia insignes, governà el vescomtat durant més de cinquanta anys, i el guardà dels atacs dels vescomtes de Besiers i de Carcassona, com dels potents comtes de Tolosa Alfons Jordà i Ramon V, gràcies a l’ajuda dels seus parents Ramon Berenguer IV i Alfons I El 1166 concloïa un tractat de comerç amb Gènova, el 1173 amb Pisa Prengué part moltes vegades en expedicions guerreres i adquirí prou prestigi per a ésser sovint elegida com a àrbitre pels prínceps i els senyors veïns A Narbona tenia una cort brillant, força acollidora per als trobadors A la fi del 1192, renuncià al…

Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el comerç tèxtil amb Flandes de la ciutat i a…

Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…

Tenia forma quadrada i era de seda vermella, sembrada d’estrelles d’or

Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny…

És nucli industrial, centre comercial i seu episcopal La catedral barroca del segle XVIII és construïda al lloc de l’antic monestir i conserva la tomba de sant Bonifaci L’abadia benedictina, fundada el 744 per Sturmi, deixeble de Bonifaci, de primer com a centre missioner, tingué una florida cultural molt notable, amb l’escola monàstica i la biblioteca conservada encara, rica en còdexs medievals Fulda fou elevada a bisbat el 1752 i l’abat esdevingué bisbe príncep de l’imperi De les antigues construccions resta l’església rodona de Sant Miquel ~820 A Franenberg hi ha el convent de…

Georg Dientzenhofer Bad Aibling, Baviera 1643 — Waldsassen, Baviera 1689 construí l’església de Sant Martí de Bamberg i l’abadia de Waldsassen El seu germà Johann Leonhard Dientzenhofer Sankt Margarethen bei Flintsbach, Baviera 1660 — Bamberg 1707, projectà a Bamberg l’església i el convent de Sant Miquel i el palau anomenat Neue Residenz Johann Dientzenhofer , germà dels anteriors Sankt Margarethen bei Flintsbach 1663 — Bamberg 1726, construí la catedral de Fulda i l’església conventual de Banz, i collaborà en la construcció del palau de Pommersfelden 1711-18 Christoph…

Germà del duc Ferran de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona —el qual succeí com a abat i administrador a l’abadia de Cardona—, un dels promotors del moviment cultural barceloní Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo El 1514 obtingué l’abadiat de Santa Maria de Solsona Fou president de la generalitat de Catalunya 1521-27 A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic 1525, Carles V el nomenà per a succeir-lo, mentre que Climent VII designà el cardenal italià Silvio Passarino No fou fins a la mort d’aquest 1529 que el seu nomenament fou ratificat pel papa i, doncs,…

La “ villa Lertio” o “Lercio ” és esmentada entre els llocs on tenia possessions l’abadia de Sant Pere de Rodes en epístoles papals dels anys 974 i 990 i en un precepte del rei Lotari, de l’any 982 El clergue Guigó, en el testament de l’any 982, deixà unes terres a l’església o esglésies de Sant Julià i Sant Esteve de Llers L’església parroquial de Llers apareix esmentada com a tal en el testament del comte Bernat Tallaferro de l’any 1020 L’any 1459, a causa de l’estat del temple, calgué construir una nova volta Al final del segle XVIII fou aixecada una nova àmplia església que…