Resultats de la cerca
Es mostren 3884 resultats
Pero da Ponte
Literatura
Poeta gallec.
Poeta cortesà de Ferran III i d’Alfons X, viatjà per terres catalanes i dedicà poemes a Jaume I de Catalunya-Aragó Conreà tots els gèneres —cantiga d’amic, d’amor i de mal dizer — i compongué prantos funerals, com el que dedicà a Beatriu de Suàbia Alfons X l’atacà en una cantiga d' escarnho per la seva fidelitat a la forma tradicional gallega, en comptes de la provençal, preferida pel monarca
Pere de Villena i d’Arenós
Història
Segon marquès de Villena.
Fill segon d' Alfons de Gandia i de Foix , el seu pare li cedí el marquesat de Villena i el casà amb una filla illegítima —Joana de Castella— del seu amic el rei Enric II De jove 1367 havia estat custodiat, amb el seu germà gran Alfons, en garantia pel rescat del pare Visqué a Castella, i morí al camp de batalla El seu fill fou Enric de Villena i de Castella
Ferran III de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1217-52) i de Lleó (1230-52).
Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran 1217, el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord Toro, 1218 amb el seu fill, i els regnes continuaren separats Es casà amb Beatriu de Suàbia 1219 Conquerí Andújar 1224 i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles…
Teresa de Portugal
Història
Reina de Lleó.
Filla del rei Sanç I de Portugal i de Dolça de Barcelona Fou casada amb Alfons IX de Lleó 1191, però el papa Celestí III anullà el matrimoni 1194 Ingressà com a religiosa en el monestir cistercenc de Villabuena Bierzo, fundat per ella més tard es traslladà al de Lorvan, a Portugal Mort Alfons IX 1230, participà activament en les gestions que culminaren en la unió de Castella i Lleó, sota el regnat de Ferran III
Jaume d’Aragó
Història
Baró d’Arenós.
Fill natural d’Alfons, segon duc de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós Intervingué en les empreses italianes d’Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça 1435 Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464 Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei
Conca
Una de les típiques cases penjades de Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella-la Manxa, situada a la confluència del Xúquer amb el Huécar, als contraforts de la serralada Ibèrica.
La ciutat, en un turó a la riba esquerra del Xúquer, des del segle XIX s’ha estès vers la plana conserva el nucli antic constituït per un carrer, parallel als rius, amb cases penjades sobre l’espadat calcari Hi són recursos recents l’explotació de la fusta serradores i també l’afluència turística La principal activitat de la població, però, correspon al sector terciari funcions administratives, comerç L’any 1970 fou construït el polígon industrial de la ciutat Anomenada per primera vegada l’any 784 per un cronista àrab, estigué ocupada pels àrabs fins el 1177, que fou conquerida per Alfons…
Toro

Plaça Major de Toro
jacinta lluch valero (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la província de Zamora, Castella i Lleó, a la riba dreta del Duero.
És un centre agrícola i ramader Fou fundada en temps d’Alfons III de Castella pel seu fill Garcia, i fou repoblada per un important nombre d’elements mossàrabs A la mort de Ferran I 1065, Toro i la seva comarca, amb la condició de restar sotmesa al regne de Lleó, passà en herència a la infanta Elvira, que en detingué la senyoria fins a la mort 1101 Alfons VII n'establí els límits del terme 1153, i Alfons IX li donà una forta empenta repobladora 1222 en atorgar furs a la ciutat, més tard ratificats pel seu fill Ferran III Durant l’etapa que governà la…
Lleonard de Sorts
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fou uixer d’armes d’Alfons el Magnànim, al qual portà una ambaixada a Nàpols el 1448 La seva obra conservada consta de setze o disset poesies breus i dos poemes extensos, un elogi d’Alfons de Cardona i, la més significativa i rellevant, La nau Les cançons amoroses cauen dins la línia dels nombrosos imitadors d’Ausiàs Marc, sobretot pel que fa a les comparacions i a un cert to reflexiu, amb alguns moments d’imitació de la balada francesa És possible que algunes d’aquestes composicions siguin dedicades a una monja de Pedralbes És notable i intrigant una…
,
Sanç III d’Aragó
Història
Rei d’Aragó (1063-94) i de Pamplona (Sanç V: 1076-94) fill i successor de Ramir I.
Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i…
Francesc de Vinatea
Història
Cavaller.
És conegut, a causa d’un error de la crònica de Pere el Cerimoniós, amb el nom de Guillem de Vinatea Jurat en cap de València, el 1333 protagonitzà una important acció d’oposició a la política feudalitzant que Alfons III el Benigne aplicava al Regne de València El rei accedí a les pretensions de la seva muller, la reina Elionor, de dotar fortament els seus fills, fonamentalment l’infant Ferran, en detriment de l’hereu, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós, fruit del primer matrimoni del Benigne En aquest sentit les donacions se succeïren Tortosa, amb el títol de marquès per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina