Resultats de la cerca
Es mostren 2438 resultats
Miquel Lladó i Miquel
Literatura catalana
Escriptor.
Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions Els camins de la por 1971 i Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu 1976, Terres…
,
Esternut
Patologia humana
L’ esternut és un acte reflex defensiu de les vies respiratòries altes que, en condicions normals, es desencadena quan entra a les fosses nasals alguna substància irritant o un cos estrany En aquests casos, es produeix una irritació de les fibres sensitives de la mucosa nasal que desencadena el reflex de l’esternut, que consisteix en una inspiració profunda seguida d’una expiració sobtada, amb la glotis del tot oberta i el vel del paladar baix Aquest reflex origina un corrent d’aire a pressió per les fosses nasals, que expulsa la substància irritant o el cos estrany a l’exterior L’esternut…
Riu de Cerdanya
Riu de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra del Moixeró en el pla de Moixeró 2078 m i les Penyes Altes de Moixeró 2276 m En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà Al sector de ponent del municipi, que…
estatge alpí
Geobotànica
Estatge propi de les altes muntanyes dels països temperats de l’hemisferi boreal caracteritzat pel predomini dels prats i l’absència d’arbres.
Arriba des del límit superior dels boscs de coníferes fins al límit inferior de les neus persistents
El poblament humà dels boscos nebulosos
Molta gent per a poca terra El poblament humà dels boscos nebulosos difícilment pot tractar-se separadament del dels estatges altitudinals immediats, inferiors o superiors La seva situació topogràfica, les seves discontinuïtats a causa de les irregularitats del relleu, la freqüent complementarietat dels seus recursos amb els dels altres estatges, fan que sovint els seus pobladors colonitzin també espais d’altres estatges, o bé que siguin poblacions establertes preferentment en altres estatges les que colonitzin els boscos nebulosos L’ocupació humana dels boscos nebulosos La història de l’…
pararabdodont
Paleontologia
Dinosaure descrit l’any 1994 a partir d’un húmer d’aspecte massiu i unes estranyes vèrtebres amb dos arcs neurals simètrics trobades al jaciment de Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), a la conca de Tremp.
Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne la validesa…
Alenyà
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la plana costanera pròxima a l’estany de Canet, entre el Rard i l’agulla de la Mar (o agulla Cabdal), séquia de regatge que marca el límit d’aquest municipi amb els d’Elna i de Sant Cebrià de Rosselló.
En plena zona de monocultura vitícola en un territori dedicat abans al conreu dels cereals, la vinya ocupa 375 ha vins amb denominació d’origen controlada, i 87 ha són ocupades per fruiters amb predomini dels albercoquers La ramaderia es limita a un baix nombre d’ovins i cabrum La producció de vi és de les més altes del Rosselló La població, que el 1841 era de 337 h, aconseguí el 1931 d’arribar a 776, xifra que ja no ha estat superada la proximitat de les terres pantanoses de Sant Cebrià de Rosselló era causa d’una elevada mortalitat, però aquestes terres foren drenades a la segona meitat del…
Judith Weir
Música
Compositora escocesa.
Tocà l’oboè en l’Orquestra Nacional Juvenil i estudià composició amb J Tavener La seva obra cerca fonts en la música popular de diferents països Hi és important la influència del piobaireachd , o pibroch , escocès, música per a bagpipe típica de les terres altes d’Escòcia, present en Sketches from a Bagpiper’s Album 1984 També s’ha inspirat en aspectes sonors i declamatoris de l’òpera xinesa, com en A Night at the Chinese Opera 1987 Així mateix, s’hi poden trobar diversos models musicals occidentals, com en Scipio’s Dream 1991 -inspirada en Il sogno di Scipione , de WA Mozart- i en el quintet…
Frederic Lliurat i Carreras
Música
Teòric, crític i pianista català.
Vida Inicià els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i els amplià amb E Granados i ChA de Bériot a París i A De Greef a Brusselles Feu concerts per l’Estat espanyol i Europa, però un accident li afectà una de les mans i segà la seva carrera pianística Fundà 1904 la "Revista Musical Catalana", de la qual també fou redactor en cap, i collaborà en altres publicacions, tant nacionals "La Veu de Catalunya", "El Poble Català", "La Vanguardia" com estrangeres "Le Monde Musical" Els seus escrits són recollits en el llibre La música i els músics crítica-impressions 1933 També…
Miquel Altisent i Domenjó
Música
Musicòleg gregorianista català.
Vida Es formà al seminari de la Seu d’Urgell i el 1914 ingressà a l’Escola Pia Fou introduït al cant gregorià per Gregori M Sunyol, a qui succeí el 1936 com a professor del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Milà, centre que arribà a dirigir Després de la Guerra Civil retornà a Barcelona, on tingué un important protagonisme en la divulgació del cant gregorià mitjançant el seu mestratge al seminari i al Conservatori Municipal Entre la gran quantitat d’escrits dedicats a la popularització del cant litúrgic, destaca el llibre El cant gregorià, un model de música religiosa 1971 Fou cofundador…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina