Resultats de la cerca

Vida i obra Ordenat de prevere el 1929, es doctorà a la Universitat Pontifícia de Tarragona el 1930 Fou missioner de la casa de Banyoles, professor del seminari, director del Museu Diocesà, canonge arxiver de la seu gironina i cronista oficial de la ciutat de Girona És coautor d’un diccionari espanyol-llatí i llatí-espanyol i de nombrosos treballs de divulgació històrica amb notícies d’arxiu publicats en les revistes Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Revista de Girona , Sefarad , etc, i també en els congressos d’història de la Corona d’Aragó Entre les seves obres cal destacar guies,…

Cursà estudis de filologia a Lleida i es doctorà, a Barcelona, amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el franquisme Es donà a conèixer, com a escriptor, amb una sorprenent novella que seguia l’estela dels Bildungsroman , Traïdors i covards 1987, centrada en el món de la postguerra, a Lleida Després, la seva trajectòria com a novellista ha continuat amb La resta del món 2000, Projecte de felicitat 2002,  L’edat de les paraules 2004, premi Ciutat de Palma de novella 2003 i Després de la tempesta 2023, i les novelles negres Puta pasta 2015, premi Crims de Tinta 2015,  Tan tuyo como tu…

Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà  Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat Continuador de la…

Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta del cel 1989, El centre…

Fill d’Emili Pérez-Cabrero i Felices, coronel d’infanteria, realitzà els seus primers estudis a Eivissa, i després a Madrid i a Barcelona, on el seu pare havia estat destinat Després de la mort d’aquest, retornà a l’illa juntament amb la seva mare i la seva germana La seva afecció periodística el portà l’any 1890 a ser redactor dels setmanaris El Ibicenco i Ibiza Des de la fundació d’ El Coco , l’any 1890 per Bartolomeu de Roselló, formà part de la seva redacció i en fou el director 1890-92 El 1893 fou redactor d’ El Coco de Ibiza i collaborador assidu de Diario de Ibiza 1893-96, com també…

Francesc Lacambra i Pujadas Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Francesc Lacambra i Pujadas, la tercera generació, establí al costat del riu Ter una foneria de coure que serà la més important de Catalunya La Farga d’Ordeig L’empresa dona la data del 1808 com la de la fundació de l’empresa familiar Fou quan Francesc Lacambra i Terradellas obrí una foneria a la Barceloneta, davant la Riba o sigui davant del mar Fonia campanes, canons i objectes de ferro i bronze El succeirà, a la seva mort 1824, el seu fill únic, Francesc Lacambra i Pont, que és presentat com a llauner en una…

Sorgí a l’empara de la Llei d’associacions sindicals del 1977, i fou constituïda per uns dos-cents socis La seva junta directiva fou presidida per Joan Miralles 1981-82, Jordi Serrat 1983-85, Joan Borràs 1985-86, Alfred Lucchetti 1987-95, Jaume Comas 1995-97 i Hermann Bonnín 1997 De caràcter autònom i autogestionari, d’una banda, defensa els interessos de la professió millores salarials, convenis o denúncia d’irregularitats, i de l’altra, dona serveis de tipus jurídic i laboral i informació sobre cursos, etc El 1987 la junta presentà la dimissió i l’associació es plantejà la dissolució in…

Vida De formació autodidacta en el món amateur , es titulà com a enginyer tècnic de so i adquirí les seves primeres experiències professionals com a ajudant i tècnic de so als Rosenborg Studios de Ruttenen 1968 Posteriorment feu alguns cursets d’audiovisuals a París El 1969 obrí un estudi propi a Barcelona dedicat a l’audiovisual industrial, a la gravació per a programes de ràdio i a la sonorització d’espectacles En la seva tasca com a realitzador de films industrials obtingué un premi a Canes per Copresa Miniwat 1970, que li serví per a projectar la seva carrera Entre el 1973 i el 1984,…

Tot i que es popularitzà a les darreres dècades del segle XX, els seus precedents són del final del segle XIX Entre els primers exploradors cal esmentar Lucien Briet, que el 1903 feu un inventari dels engorjats altaragonesos, als quals dedicà diversos anys, i Édouard A Martel, que explorà alguns barrancs del País Basc francès Aquesta pràctica entrà a l’Estat espanyol com a activitat d’investigació científica els anys seixanta del segle XX, de la mà de persones com Pierre Minvielle, que fou un dels descobridors de la serra de Guara A la dècada següent sorgiren els primers grups espanyols,…

Els seus origens arrenquen de les successives consultes per la independència celebrades en nombroses poblacions de Catalunya a partir del setembre del 2009 En fou el líder i aglutinador Joan Laporta i Estruch , antic president del Futbol Club Barcelona , el qual poc abans havia creat el partit polític Democràcia Catalana, que s’alià en la coalició amb altres formacions i incorporà membres a títol individual A més de Laporta, dels seus dirigents destaquen Alfons López i Tena i Uriel Bertran, antics membres destacats de Convergència Democràtica de Catalunya i d' Esquerra Republicana de…