Resultats de la cerca

Durant 20 anys fou el mestre de ball de Lluís XIV i assumí també la direcció de l’escola de l’Académie Royale de Dance Fixà les regles tradicionals de la dansa francesa noble, estructurà la tècnica de la dansa clàssica i en definí les cinc posicions

La seva activitat coneguda es desenvolupà a Perpinyà, on entre el 1410 i el 1430 féu diverses obres d’escassa importància i collaborà amb Guillem Sagrera També és documentat a Girona, on ocupà el càrrec de mestre major de la seu entre els anys 1427 i 1430

Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el…

Com a tirador fou membre de la Sala d’Armes Montjuïc i destacà en categories inferiors en la modalitat d’espasa, proclamant-se campió de Catalunya individual júnior 1992 Es retirà l’any 1999 Posteriorment ha estat mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc, Club d’Esgrima Llor, Club Esportiu INEF i Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa, i entre els seus deixebles figuren els campions Màrius Alvarado i Clara Anyó Àrbitre estatal de floret i sabre, i internacional categoria C d’espasa, ha participat en proves d’espasa de la Copa del Món de la Federació Internacional d’Esgrima FIE

Probablement es formà a Toledo El 1782, a vint-i-dos anys, assolí la plaça de mestre de capella de la catedral d’Àvila Més tard, al gener del 1793, fou el substitut de Francesc Juncà al capdavant del magisteri musical de la seu de Toledo, del qual prengué possessió el 5 de març del mateix any Li succeí en el càrrec Francesc Gutiérrez La seva producció musical, que es conserva a Àvila i al monestir de Montserrat, inclou obres religioses en llatí -catorze salms, sis himnes, set lamentacions, catorze responsoris i d’altres- i en romanç, sobretot villancicos En total se n’han servat…

Format musicalment a la capella de la seu valentina, on ingressà com a escolà de cant el 1731, hi continuà els seus estudis després del canvi de veu Exercí com a tenor a la seu d’Albarrasí Terol i, el 1757, obtingué el càrrec de mestre de capella de la seu metropolitana de València El seu llegat compositiu, conservat majoritàriament als arxius dels quatre grans centres de València -la seu metropolitana, el Collegi del Patriarca i les seus de Sogorb i Oriola-, comprèn més de 250 obres entre el repertori litúrgic i el de romanç, i estilísticament es decanta cap al llenguatge galant…

Les primeres notícies sobre la seva activitat daten de l’11 de novembre de 1673, dia del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica del Pilar de Saragossa, on sembla que romangué -tot i una breu expulsió el 1688- fins el 1694, any en què fou succeït per Jerónimo Latorre El 8 de juliol de 1683 signà l’aprovació de l’obra Fragmentos músicos de P Nassarre La seva producció es confon sovint amb la del seu fill José de Casseda y Villamayor D’ambdós compositors s’han servat obres en nombrosos arxius de l’Estat espanyol, especialment de Saragossa i València

L’any 1407 contractà l’obra del claustre de l’hospital de la Santa Creu, a Barcelona, i el 1415 era mestre major de l’església de Santa Maria del Pi, també a Barcelona Fou cridat pel bisbe i el capítol de la seu de Girona, com a tècnic, per tal de dictaminar sobre les obres de la nau única d’aquella seu

Alumne del collegi de Sant Antoni de Barcelona, en acabar la secundària ingressà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 14 de juliol de 1912 Professà allí mateix el 17 d’agost de 1913 Inicià la carrera eclesiàstica amb la filosofia a Iratxe Navarra i l’acabà amb la teologia a Alella, casa que acabava de fundar-se 1916 Fou ordenat de sacerdot el 24 de desembre de 1919 Començà a exercir el ministeri de l’ensenyament a Terrassa 1918-1919, passà a Barcelona, a Balmes 1919-1920 i a Sarrià però amb motiu de la guerra d’Àfrica fou mobilitzat com a capellà castrense durant dos anys 1920-1922…

Format musicalment al seminari diocesà de la Seu d’Urgell amb mossèn Enric Marfany, el 1920 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Lugo El 1925 residí a Roma, on amplià estudis amb Licinio Refice composició i Rafaelle Manaro orgue i es diplomà en gregorià a l’Escola Superior de Música Sacra posteriorment, Institut Pontifici de Música Sacra, dirigida per Paolo Ferreti El 20 de maig de 1927 obtingué la plaça de mestre de la catedral metropolitana de Tarragona, ciutat on residí fins a la seva mort i on dedicà tots els seus esforços a la Schola Cantorum…