Resultats de la cerca

Cursà estudis d’antropologia social i de literatura a la Universitat d’Oxford Estigué al càrrec de la secció d’etnologia africana al Museu Americà d’Història Natural de Nova York fins que, el 1969, esdevingué professor d’antropologia a la Hofstra University de la mateixa ciutat Continuà com a professor d’antropologia a la Virginia Commonwealth University 1972-75 i, posteriorment, a la George Washington University fins que es retirà, el 1983 Passà els darrers anys de la seva vida a Hawaii, Samoa i l’Índia, on es convertí en monjo budista i adoptà el nom de Lobsang Rigdol A part de…

A quinze anys emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, on es doctorà l’any 1953 sota la direcció de Linus Pauling Després d’un postdoctorat a Oxford, el 1955 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, d’on passà el 1966 a la de Harvard, on des d’aleshores ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica i científica És també professor invitat en diverses universitats europees i nord-americanes Ha desenvolupat models per ordinador que permeten simulacions d’interaccions moleculars de gran utilitat en la recerca…

El 1967 es graduà a la Universitat de Harvard, i el 1972 hi obtingué el doctorat en fiolosofia, que també obtingué a la Universitat d’Oxford el 1975 Convertida del protestantisme al judaisme, exercí la docència a Harvard fins el 1984, i posteriorment a la Brown University, on ha estat professora de filosofia, filologia clàssica i literatura comparada Des del 1995 és professora d’ètica i filosofia del dret a la Universitat de Chicago Collaboradora de l’economista Amartya Sen als anys vuitanta, els seus interessos se centren en l’ètica, la teoria de la justícia, la…

Estudià economia, relacions internacionals i periodisme als EUA i el 1989 es graduà en ciències polítiques per la Universitat de Hèlsinki i el 1996 es doctorà en filosofia a la Universitat d’Oxford Membre del Partit de Centre, en 1988-94 en fou vicepresident, i aquests anys fou també regidor de Hèlsinki Diputat al Parlament 1991-95 i conseller del primer ministre Esko Aho 1992-93, el 1995 fou elegit diputat al Parlament Europeu Cap de gabinet de la Comissió Europea 1998-2002, després d’un any com a conseller econòmic del primer ministre Paavo Lipponen, del juliol al novembre del…

Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica Fonamental 2001,…

El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium,…

Provinent d’una família aristocràtica sarda que el 1885 emigrà a la Gran Bretanya, estudià Enginyeria Agrícola i Economia Política a Oxford Elegit diputat conservador a la Cambra dels Comuns el 1940, prengué part a la Segona Guerra Mundial, i fou condecorat Elegit de nou diputat des del 1950, el 1958 nomenament com a ministre d’Afers Estrangers i el 1960 ministre de Defensa en el Govern MacMillan El 1963 es descobrí que havia tingut un afer amb una prostituta de luxe, la qual al mateix temps mantenia relacions amb un delegat militar soviètic Tot i que no es provà que Profumo…

Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Edimburg i a l’Architectural Association de Londres, on es graduà el 1949 A partir del 1957 inicià la seva carrera com a crític i professor a les universitats de Cornell, Londres, Lausana i Virgínia Des del 1978, impartí classes a l’Escola d’Arquitectura de Princeton, de la qual fou professor emèrit És autor d’obres de referència sobre la història i la teoria de l’arquitectura del s XX i un lúcid analista dels seus conceptes fonamentals, com ara el racionalisme, el regionalisme, el nacionalisme, l’historicisme, el funcionalisme, la tecnologia, la composició…

Collabora a la premsa diària Última Hora  i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb  Massa temps amb els ulls tancats  1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau  1990, L’ocell del paradís  1992 i la trilogia formada per  Camí de palau  1996, premi Andròmina 1995,  La rosa d’hivern  1999 i  Riberes de plata  2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999 El 2008 publicà  El cel dins la memòria  premi Llorenç…

Format al Conservatori de Melbourne, s’hi graduà el 1950 El 1958 es traslladà a la Universitat d’Oxford, on estudià amb E Wellesz i E Rubbra Retornà a Austràlia el 1963 i dos anys després ocupà la plaça de professor adjunt de música a la Universitat de Sydney, on impartí classes fins el 1999 Fou compositor resident a la Universitat de Yale 1965-67 i, posteriorment, a la Universitat de Sussex 1971-72 Així mateix, rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de Tasmània 1982 Fou una de les figures clau de la música contemporània australiana, i de la seva producció són…