Resultats de la cerca
Es mostren 3589 resultats
Federico De Roberto
Literatura italiana
Escriptor italià.
Amb Verga i Capuana fou un dels més grans representants del verisme sicilià Ja en la seva primera obra Arabeschi, 1883 es manifestà partidari d’un estil realista basat en l’escrupolositat de l’observació, la impersonalitat de la realització i l’exactitud en la reconstrucció del fet històric En la seva novella més important, I Viceré 1884, on narrava la decadència d’una família d’origen espanyol, els Uzeda, trobà l’equilibri entre la documentació històrica i la raó de l’art Unes altres obres són Processi verbali, L’albero della scienza 1890 i L’illusione 1891
Erich Mühsam
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
De molt jove es relacionà amb cercles esquerrans Familiaritzat amb les doctrines anarquistes, collaborà en publicacions d’aquesta ideologia i a la Primera Guerra Mundial fou empresonat pel seu pacifisme La seva producció literària està molt lligada a la seva activitat política Així, a la novella Ascona 1905 satiritza el naturisme de la seva època, i a Judas exposa un moviment revolucionari en forma de tragèdia El drama Staatsräson ‘Raó d’estat’, 1928 és inspirat en el procés de Sacco i Vanzetti És autor també de nombrosos pamflets i assaigs El 1933 fou internat al camp de…
Mau-Mau
Història
Societat secreta politicoreligiosa creada el 1948 a Kenya en el si de les tribus kikuiu, embu i meru.
Organitzà tardor del 1952 una campanya de terrorisme contra les propietats dels blancs i els asiàtics, com a protesta per la detenció de Jomo Kenyatta, president de la Kenian African Union La terrible repressió dels britànics contra els membres del Mau-Mau 40 000 morts i 80 000 empresonats i l’aïllament que la secta mantingué respecte al poble indígena, per raó de la incoherència de la seva política ferotgement xenòfoba i que vinculava els seus membres amb juraments i amb un ritual salvatge, foren causa de la seva desaparició Només com a petita guerrilla, subsistí fins el 1959
Sant Ponç de Fontejau (Girona)
Art romànic
Antiga església parroquial, ara del tot desapareguda, que es trobava prop de la confluència del Ter amb el torrent de Fontejau, al NW de la ciutat L’església havia estat víctima de molts aiguats, fins que fou destruïda el setembre de 1808 per facilitar la defensa de la ciutat davant els assetjaments francesos L’any 1268 és anomenada Sancti Pontii de Fonteajallo , nom que el 1362 trobem sota la forma Fonte agello A partir del 1809 el lloc va dependre religiosament de Talaià, raó per la qual a vegades és anomenada impròpiament Sant Ponç de Talaià
Guillem I de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya i de Berga (1068-95), fill de Ramon I.
Pel seu casament amb Adelaida de Carcassona-Rasès intervingué en la venda dels comtats de Carcassona i Rasès a Ramon Berenguer I Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, prengué per muller la filla de Ramon Berenguer I, Sança de Barcelona, i per aquesta raó actuà el 1085 de tutor de Ramon Berenguer III Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans comtat de Cerdanya Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà Fundà 1088-90 Vilafranca de Conflent
Ferran de Cansoles
Disseny i arts gràfiques
Edició
Nom amb el qual era conegut l’impressor Ferran de Villarroel i de Cansoles, probablement d’origen valencià, instal·lat a Mallorca des del 1540.
Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos 1542, el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó 1541 i la gramàtica llatina de Pastrana 1545, 1554 Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu morta el 1594 tingué dos fills i quatre filles Malgrat un privilegi concedit per Felip II de Castella el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la Guasp, que començà a imprimir l’any 1583
Domènec Saret i Vila
Domènec Saret i Vila
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor i director cinematogràfic i teatral.
Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret
Òscar Pàmies i Domínguez
Literatura catalana
Novel·lista i narrador.
Amb el pseudònim d’ Ernest Jou-Desvern , es donà a conèixer amb La raó constellació constellar del metropolità Guanyà el premi Documenta 1993 per a autors joves amb L’estat contra P 1994, en què presenta un personatge assetjat per forces que no controla L’interès per la narrativa fantàstica i de ciencia-ficció es reafirma amb el llibre de contes Com serà la fi del món 1996, amb variants diverses de l’apocalipsi final Posteriorment ha publicat 72 illes 1998 i Ara és l’hora somiadors 2005 És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia
Claudi Hoyos i Ayala
Pintura
Pintor.
Concorregué a les exposicions barcelonines de belles arts del 1896 i el 1898, on presentà el gran oli El dimoni blau Barcelona, coll Hoyos Conreà la figura, i el 1900 es dedicà a l’ensenyament a la seva acadèmia de la casa de la Canonja, on retratà el seu deixeble Francesc d’AGalí Fou fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc Creà la raó social Hoyos, Esteva i Companyia, dedicada als mobles i a les reproduccions artístiques El seu fill, Josep Hoyos i Domènech Barcelona 1902 — , obrí, els anys vint, la Sala Pictòria, que dirigí Joan Cortès
El corrent internacional
Art gòtic
El concepte de gòtic internacional, també conegut com estil internacional, estil 1400, beau style , estil cortesà o schöne Stil bell estil, és emprat pels historiadors de l’art per referir-se a la producció artística a l’entorn d’aquesta data –i més concretament a partir del 1380–, la qual es diferencia i es contraposa d’alguna manera a l’art gòtic eixit dels grans centres hegemònics del segle XIII Una de les seves característiques primordials –que s’evidencia en alguna de les denominacions esmentades– és una unitat sense precedents del llenguatge artístic europeu els anys de pas del segle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina