Resultats de la cerca
Es mostren 1227 resultats
Casa forta de la Torre dels Moros (Riudecols)
Art romànic
Situació Restes d’aquest casal medieval situat al cim d’un turó al vessant oriental de la muntanya del Bres ECSA - J Bolòs Casa forta situada al cim d’un turó, al vessant oriental de la muntanya del Bres, davant del pla del Mas d’en Duran, solcat per la riera de Riudecols Mapa 33-18472 Situació 31TCF314582 A l’entrada de Riudecols, venint de Reus, a mà esquerra, surt una pista que segueix la llera del riu Uns centenars de metres més enllà abandonarem el riu, anirem cap a la dreta, passarem pel costat d’una granja i seguirem per entremig d’uns camps d’oliveres i d’avellaners fins a arribar a…
Sant Cristòfol de Selma (Aiguamúrcia)
Art romànic
La menció més reculada de la presència d’una església a Selma es troba en un document de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona cedí el castell de l’Aibà a Guitard de Mureden El bisbe es reservava, però, les esglésies incloses en els castells de l’Aibà i Selma, amb els seus delmes, primícies i oblacions Aquest document, però, presenta algunes característiques que fan sospitar de la seva autenticitat, tal com s’exposa en parlar del castell de l’Aibà En realitat, el primer esment de l’església de Sant Cristòfol de Selma és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i…
Vilatge de Panissars (el Pertús)
Situació Les ruïnes d’aquest poblat medieval s’estenen a ponent del monestir de Santa Maria de Panissars, a uns nivells una mica per sobre del coll Ja es troben habitacles sobre la roca aplanada del basament occidental del monument romà, gairebé a tocar, doncs, les construccions del priorat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27′ 28″ N - Long 2° 51′ 19″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior Història Un hàbitat més o menys extens devia existir vora el camí i el coll de Panissars a l’alou que al segle IX ja era possessió de l’abadia d’Arles D’aquest poblat, en…
Mare de Déu del Remei de Soliva (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Petita església del nucli abandonat de Soliva, mig engolida per la vegetació ECSA - MA Font L’església de la Mare de Déu del Remei, engolida Per vegetació, és a l’extrem nord de les cases abandonades que formen el petit poble de Soliva Mapa 32-11 251 Situació 31TCG085781 Des de Claravalls cal prendre una pista en molt mal estat en direcció sud-est Després de travessar un bosc d’alzines i roures, a 2 km, s’arriba a Soliva També s’hi pot anar directament des de Claravalls per uns bancals abandonats i esgraonats a la solana del barranc de Colls És un curt passeig de 15…
Santa Magdalena del Sàlzer (Odèn)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat L’esglesiola de Santa Magdalena del Sàlzer és situada a ponent del terme municipal d’Odèn, en una de les valls tributàries del Segre, prop del congost d’Oliana, al costat nord-occidental del barranc de la Móra Comdal Mapa 291M781 Situació 31TCG653638 Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a la Seu d’Urgell, trencant, a mà dreta, després del punt quilomètric 88, a l’indret de cal Giralt A uns 500 m, el camí es trifurca cal seguir el de mà esquerra Continuant sempre per aquest camí, cal estar atent, perquè…
palau
Art
Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, com al Pròxim Orient, veritable fortificació i centre de l’administració d’un govern.
Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…
Castell de les Borges Blanques
Art romànic
Les primeres mencions que es tenen sobre les Borges Blanques són molt escadusseres i poc clares Segons el topònim que identifica l’indret, el lloc tindria l’origen en un assentament andalusí Aquest sector, tot i estar envoltat de fortaleses cristianes, no devia ésser conquerit fins poc abans de la caiguda de Lleida Aquesta característica li conferí un caràcter fronterer molt clar Les Borges Blanques devia restar a mans de la corona des de la conquesta, fins que el 1206 el rei Pere I en féu donació al cavaller Esteve de Marimon perquè el repoblés Pocs anys després el lloc de les Borges passà…
Vilatge de la vall de Grau (Aitona)
Art romànic
Situació Basament d’una possible torre al cim del tossal on hi hagué el vilatge ECSA-JBolòs Les restes del vilatge abandonat de la v all de Grau són 1 km al sud-oest de Carratalà, damunt d’un tossal que s’alça sobre el riberal irrigat pel Segre Mapa 31-16 415 Situació 31TBF864957 Anant d’Aitona a Seròs, després de la carretera que mena a la “Cova del Pare Palau”, surt a mà dreta una altra pista, que hem de seguir uns centenars de metres Després haurem de pujar a peu fins al cim del turó que hi ha a mà esquerra, al nord de la carretera que va d’Aitona a Seròs JBM-JIR Nucli urbà…
Sant Nazari de Barbadell (Bulaternera)
Art romànic
Situació Estat en què es troba aquesta interessant església pre-romànica, antiga possessió del priorat de Serrabona ECSA - J Ponsich Aquesta església es troba integrada en una masia arruïnada, a la riba esquerra del Bulès Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 24” N - Long 2° 35’ 3” E Per a arribar-hi, cal prendre a Bulaternera la N-618, que remunta la vall del Bulès A poc més d’1 km, en un revolt de la carretera, un camí permet d’accedir a l’església, situada a uns cent metres Història L’església de Sant Nazari de Barbadell és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria…
Francesc Serés i Guillén

Francesc Serés i Guillén
© Antonio Galeote
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en belles arts i antropologia social i cultural, fou professor d’història de l’art antic i medieval a la Universitat Pompeu Fabra Exerceix de professor de català, feina que compagina amb l’activitat d’escriptor, articulista i tertulià en mitjans de comunicació És impulsor i, des del 2016, director de les residències d’arts, ciències i humanitats d’Olot i Andorra, centres per a estimular els intercanvis i el treball conjunt entre creadors L’any 2018 fou nomenat director de l’àrea de Creació de l’ Institut Ramon Llull , i el juny del 2021 en fou escollit director Inicià la seva tasca…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina