Resultats de la cerca
Es mostren 1899 resultats
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre…
Santa Maria de Camprodon
Art romànic
L’església de Sant Pere de Camprodon fou consagrada l’any 904 com a església parroquial de la rodalia de Camprodon, de Creixenturri, de Seguries i d’altres viles del redós Al llarg del segle X varen aparèixer dues parròquies més, les de Sant Cristòfol de Creixenturri i de Sant Pau de Seguries, que varen enxiquir la seva parròquia inicial, la primera adscrita al monestir de Camprodon i la segona passada molt aviat al monestir de Sant Joan de les Abadesses En ésser erigida en monestir l’església de Sant Pere, vers l’any 950, la concurrència de feligresos perjudicava la vida…
Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pierola, tocant al terme de Collbató, i el fet d’estar situada en els límits del terme motivà que tingués els béns de la seva dotació repartits entre altres termes veïns No sembla que tingués altres funcions que la de simple capella rural destinada a servir el culte a uns masos llunyans de les respectives parròquies Depengué del monestir de Sant Llorenç del Munt Aquesta església es troba documentada a partir de l’any 995, en una venda feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i a la seva muller Amalvua, d’un alou amb…
Sant Pere del Castellvell d’Olivella
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’església, properes a l’antic Castellvell ECSA - J Cruanyes i LI Claver Les ruïnes d’aquesta església es troben molt a prop de les restes del Castellvell d’Olivella Mapa 36-37448 Situació 31TDF009752 L’itinerari que hi mena és el mateix que hem ressenyat per arribar al castell CPO Història Aquesta església fou l’antiga parròquia d’Olivella Segons sembla, s’esmenta per primera vegada a mitjan segle X, quan era possessió de la mitra barcelonina L’any 1271, en la institució del bisbe de Barcelona de tres preverats a la capella de les Santes Verges, creada el 1268…
Sant Pere Sacarrera (Mediona)
Art romànic
Situació Antiga sufragània, situada al peu del camí ral, ara centre de culte de la parròquia de Santa Maria de Mediona ECSA - J Cruanyes i LI Claver La capella de Sant Pere és al nucli del poble de Sant Pere, a uns 100 m d’on comença la carretera de Mediona, en el quilòmetre 16 de la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF877940 Història En un document del 1031, que correspon a una permuta de Guisla al monestir de Sant Cugat del Vallès, s’esmenta la casa de Sant Pere, que és al terme del castell de Mediona, prop del riu de Bitlles Entenem, amb…
Estela discoidal de Benissanet
Art romànic
Situació Estela descoberta el 1992 i exposada en un museu particular de Miravet PL Artigues Aquesta estela va ser trobada en un marge d’un mas situat, aproximadament, 1 km al nord-est del centre de la població de Benissanet, en un lloc conegut com la partida de les Sínies Mapa 32-18 471 Situació 31TCF023485 La població de Benissanet és situada al sud de Móra d’Ebre, a la dreta de l’Ebre, al peu de la carretera N-230 Per a accedir al mas on es trobà l’estela, cal sortir pel camí que hi ha a l’esquerra de l’ajuntament i que es dirigeix al nord-est Quan comenci el camí de terra, s’ha d’agafar la…
Modificacions de la pell durant l’embaràs
Patologia humana
Com qualsevol altre òrgan del cos, la pell també és afectada per les modificacions hormonals i pels canvis en la forma del cos propis de l’embaràs La majoria de dones embarassades presenten canvis de pigmentació , o modificacions en la coloració de la pell, en algunes parts del cos Aquests canvis són causats per les modificacions hormonals de l’embaràs, que fan que s’incrementi l’activitat dels melanòcits Aquestes cèllules, situades en la pell, sintetitzen la substància denominada melanina, de la qual depèn la coloració de la pell En augmentar-ne l’activitat, s’incrementa la quantitat de…
El que cal saber de la pancreatitis
Patologia humana
La pancreatitis consisteix en la inflamació del pàncrees Aquesta afecció es pot presentar en forma aguda o sobtada, o bé en forma crònica o persistent La pancreatitis aguda sol aparèixer com una complicació de la litiasi biliar, és a dir, la presència de càlculs en les vies biliars, o bé després de la ingestió de quantitats abundants de menjar i begudes alcohòliques Aquest trastorn es manifesta bàsicament amb l’aparició sobtada de dolor abdominal molt intens, febre, nàusees i vòmits i, en la majoria dels casos, requereix l’hospitalització del malalt per tal d’ésser tractat adequadament Quan…
Malta 2017
Estat
El 16 d’octubre, la periodista maltesa Daphne Caruana Galizia, que havia denunciat la corrupció al país, va ser assassinada en esclatar el seu cotxe © Zugraga Tres esdeveniments van marcar Malta el 2017 la presidència europea exercida durant els primers mesos, les eleccions legislatives i l’assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia, que havia denunciat la corrupció al país Pel que fa a la Presidència Europea, el primer ministre maltès, Joseph Muscat, del Partit Laborista, va prioritzar el control de les fronteres i la responsabilitat compartida en el tema de la immigració Cal tenir…
Solidaritat Obrera

Capçalera de Solidaritat Obrera (segona època)
Història
Denominació aplicada l’any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona.
Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d’ésser prop de 60— Sobresortí especialment la proclamació d’una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina