Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
Xavier Rubert i de Ventós

Xavier Rubert i de Ventós
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura catalana
Política
Filòsof, escriptor i polític.
Llicenciat en dret 1961 per la Universitat de Barcelona UB i en filosofia 1962 per la Universidad Complutense de Madrid, obtingué el doctorat en filosofia per la UB el 1965 Deixeble de José Luis Aranguren , José María Valverde i Manuel Sacristán , emprengué una carrera acadèmica que el portà a la UB 1963-67, a la Universitat Autònoma Barcelona 1970-76 i a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona actualment Universitat Politècnica de Catalunya, d’on fou catedràtic d’estètica des del 1973 Fou també professor visitant a la Universitat de Cincinnati 1964, a la Facultat de…
,
Vilafamés
Vista parcial de Vilafamés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a ponent de la rambla de la Viuda, entre el Gaidó (481 m), la serra Balaguera (779 m a la Penya), el tossal de Mollet (704 m) i el curs de la rambla.
El sector NE del terme forma part del pla de l’Arc, i és drenat per les rambles de Cabanes, de la Pobla i dels Estrets, afluent, per l’esquerra, de la rambla de la Viuda i resultant de la unió de les anteriors Al pla de l’Arc hi ha les millors terres de conreu a la vora de la rambla de la Viuda, només hi ha sectors plans al N, al límit amb la Vall d’Alba plans de la Barona i de la Fenosa Aproximadament la meitat del territori és dedicat a conreus de secà, principalment ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, expandit posteriorment, consta principalment de fruiters La superfície mitjana…
Mario Gas Cabré

Mario Gas
© Teatro Español
Teatre
Director i actor teatral.
Format en els teatres universitaris i independents dels anys seixanta, ha dut a terme el muntatge d’un gran nombre d’espectacles i ha actuat en nombroses produccions Ha exercit també com a crític teatral, gestor i animador i director cinematogràfic Com a director debutà el 1968 amb El Adefesio , de R Alberti Ha dirigit, entre altres, L’Òpera de tres rals , de B Brecht 1984, Salomé , d’O Wilde 1985, La Ronda , d’A Schnitzler 1986, Premio Nacional de Dirección, El temps i els Conway , de JB Priestley 1992, Frank V , de Friedrich Dürrenmatt 1992, El zoo de cristal 1995, la trilogia completa de…
Antoni Miralda i Bou
Art
Artista.
Ha practicat una àmplia gamma de creació que inclou la pintura, l’ assemblage , la manipulació fotogràfica, el cerimonial, les accions i les festes Després d’una etapa catalana guanyà, el 1965, una borsa d’estudi atorgada pel govern francès Residí a París fins el 1972, i aleshores es traslladà a Nova York, on viu actualment Les seves sèries de Soldats saldats , basades en la utilització de petits soldats de plàstic policromats cobrint superfícies planes i objectes, els menjars acolorits i els cerimonials —aquests, fets juntament amb els grups de catalans de París i de Nova York— n’han fet un…
música brasilera
Música
Art musical del Brasil.
Els colonitzadors i missioners portuguesos hi introduïren instruments europeus, el cant pla i el sentit harmònic occidental La vida musical s’expandí en el cases d’òperes de les diferents ciutats, especialment a Minas Gerais El trasllat de la cort portuguesa al Brasil 1808 donà nova vida a l’òpera i a la música religiosa, en les quals incorporà músics notables Els primers compositors autòctons foren José Mauricio Nunes García 1767-1830 i Francisco Manuel da Silva Amb Antonio Carlos Gomes 1836-96, que compongué òperes italianitzants, apareix la primera figura de nom internacional Al segon terç…
Centre Català de l’Havana
Entitat dels catalans de Cuba fundada el 1882.
El 1911 es revifà, es reestructurà, s’aprovaren els nous estatuts i es féu una declaració de principis impulsada per Josep Conangla i Fontanilles , que en fou tres cops president Es constituí en força d’avantguarda del nacionalisme català a l’illa, tot propugnant fermament l’autonomia de Catalunya Segons els seus estatuts, el Centre es considerava una extensió social i espiritual de Catalunya en terra cubana i aspirava a que fos reconegut en tots els ordres També consideraven que l’Estat espanyol estava en el deure immediat de satisfer a Catalunya l’aspiració d’assolir un règim d…
Antoni Garcia i Lamolla
Pintura
Pintor, que signava habitualment com a Antoni G. Lamolla.
Format a Tarragona i Lleida, on residí des del 1924, fou molt influït per la revista Art 1933, introductora de l’avantguardisme a Catalunya El 1934, adherit a Amics de l’Art Nou , reorientà la seva obra vers el surrealisme i s’aproximà a l’avantguarda barcelonina, dins la qual s’integrà en el Grup Logicofobista Aquest any feu la primera exposició individual a la Galeria Syra de Barcelona i posteriorment, promogudes per l’ADLAN, a Madrid, a Santa Cruz de Tenerife i a París, a l’ Exposición de Artistas Ibéricos El maig del 1936, a Barcelona, participà en l’ Exposició…
Joan Vila i Casas

Joan Vila i Casas
© Marie Christine Vila
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador, ceramista i escriptor, conegut com Vilacasas.
El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal Hispanoamericana d…
,
Evarist Vallès i Rovira
Pintura d'Evarist Vallès i Rovira
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Anà a establir-se de petit a Figueres Estudià dret a Barcelona Començà a dedicar-se a la pintura el 1946 Residí un quant temps a París, i exposà a Figueres el 1948 La seva primera pintura és surrealista, influïda per Dalí, de composició lineal i descriptiva Evolucionà cap a una pintura més intellectualitzada, sempre amb predomini de la línia, fins el 1956, que assolí un cubisme geometritzant, on el color agafa la preponderància fins a ésser exultant De nou a París, palesà en la seva obra la influència de Picasso, fins que abandonà la figuració per conrear una abstracció que sovint fa…
Joan Teixidor i Comes
Joan Teixidor i Comes
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor i editor.
Es llicencià en lletres a Barcelona S’inicià molt jove en la literatura i collaborà en La Publicitat , Mirador i Quaderns de Poesia , dels quals fou fundador Aviat feu una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli Com a poeta recollí les experiències més afinades del postsimbolisme i de l’avantguarda, a més de l’empremta de la generació castellana del 1927 Poemes 1932, Joc partit 1935 i L’aventura fràgil 1937 Després de la Guerra Civil s’afegí al grup fundador de la revista Destino i de l’ Editorial Destino i hi escriví amb regularitat La tragèdia collectiva, la guerra i la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina