Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Les ulmàcies
Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…
Les falgueres o filicates
Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les…
escriptura visigòtica
escriptura visigòtica carolina en un còdex gironí de la Collectio Canonum Hispana (~980)
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina usada en els territoris que formaren l’antic regne visigòtic.
El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…
brostejador | brostejadora
Que s’alimenta de l’extrem de les branques o de la part superior de l’herba.
dom
Religió
Tractament d’origen medieval que en alguns monestirs es donen els monjos de les diverses branques benedictines.
Actualment tendeix a desaparèixer
subarquetip
Diplomàtica i altres branques
Còpia intermèdia de la qual deriva cadascuna de les branques de la tradició manuscrita d’un text.
Els subarquetipus serveixen per a reconstruir l'arquetip del text més fidel a l’original perdut
escurador
Ecologia
Animal que es menja les fulles i les puntes de les branques dels arbres de poca altura.
Un escurador típic és la girafa
llúpia
Fitopatologia
Excrescència llenyosa d’origen cecidial o tumoral en el tronc o en les branques d’un arbre.
monopòdic | monopòdica
Botànica
Dit del tipus de ramificació en què l’eix principal creix indefinidament i dóna lateralment branques secundàries.
ikebana
Art
Art japonès de col·locar flors, branques, fruits i pedres en diversos suports amb finalitat estètica i simbòlica.
Els seus orígens com a art floral, pels voltants del s VI, són carregats de conceptes religiosos, simbòlics i filosòfics La primera escola d’ikebana és la Ikenobo, fundada a principis del s VII Aquest art floral ha sofert una lenta evolució i ha donat vida a altres estils Els més importants són el rikka , el shoka , el nagheine i el moribana