Resultats de la cerca
Es mostren 967 resultats
Blanca Selva i Henry

Blanca Selva i Henry
© Fototeca.cat
Educació
Música
Pianista, pedagoga i musicòloga.
El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i…
Ejército de Liberación Nacional
Organització guerrillera de Colòmbia d’ideologia marxista-leninista.
Fundada el 1964 per un grup d’estudiants i camperols, participa del conflicte armat colombià a la zona del Catatumbo, al departament de Norte de Santander, al sud del departament de Bolívar i als departaments d’Arauca, Cesar, Antioquia, Cauca, Nariño i Valle del Cauca, entre d’altres La bandera de l’ELN és vermella sobre negre, inspirada en el moviment revolucionari cubà 26 de Juliol Des de la seva creació s’ha caracteritzat per la realització d’atemptants a oleoductes d’empreses multinacionals i a la infraestructura elèctrica del país El 1987 ingressà, juntament amb altres grups armats…
Eduard Manchón i Molina

Eduard Manchón i Molina
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Debutà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona a setze anys, amb el qual es proclamà campió estatal, i tot seguit jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista Passà al primer equip del Barça el 1950, en el qual jugà fins el 1957 i aconseguí dues Lligues 1952 i 1953, una Copa Llatina 1952 i quatre Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953 i 1957, a més de les copes Eva Duarte del 1952 i el 1953, competició predecessora de l’actual Supercopa Aquest equip, popularment conegut com “Barça de les Cinc Copes”, incloïa també com a titulars Estanislau Basora , César , László…
,
Maureen Forrester
Música
Contralt canadenca, de nom complet Maureen Kathleen Stewart Forrester.
Estudià piano i cant a Toronto, i posteriorment amplià la seva formació a Berlín Debutà el 1953 a la seva ciutat natal, i tres anys després es presentà en un recital al Town Hall de Nova York i, poc després, el mateix any fou elegida per Bruno Walter per a interpretar la simfonia Resurrecció de G Mahler, actuacions que la situaren de cop entre les primeres cantants de la seva generació El 1961 debutà operísticament a Toronto com a protagonista d' Orfeo ed Euridice , de ChW Gluck Intervingué en reeixides produccions operístiques — Juli Cèsar , La Gioconda , La medium o Cendrillon — en teatres…
,
Instituto Chileno-Catalán de Cultura
Entitat cultural fundada a Santiago de Xile, el 5 d’agost de 1942.
Formada per intellectuals catalans i xilens, l’actriu Margarida Xirgu n'era la presidenta d’honor i Ricardo Latcham el president executiu Eren vicepresidents de l’entitat Gabriel Amunategui, director de la Biblioteca Nacional, i Francesc Trabal Joan Oliver i Sallarés n'era el secretari i Antoni Pi i Capmany el tresorer, al costat de dotze consellers més, entre els quals Domènech Guansé, Cèsar A Jordana, Xavier Benguerel i J Ferrater i Móra L’escriptor R Latcham n'inaugurà les activitats amb “Semblanza de Ramon Llull”, conferència pronunciada a la Sala Medina de la Bilioteca Nacional, on també…
Lucini
Teatre
Família d’escenògrafs de procedència italiana.
Josep Lucini 1770-1845, juntament amb Cèsar Carnevali, pintà, el 1806, el teló de boca i moltes decoracions per al Teatre de la Santa Creu de Barcelona durant l’ocupació napoleònica fou professor de Llotja aportà a l’escenografia catalana la novetat de la perspectiva obliqua, i hi ha projectes seus a la Biblioteca Museu de l’Institut del Teatre de Barcelona Francesc Lucini Reggio, Calàbria 1789 — Madrid 1846, germà i deixeble de Josep, anà a València 1837 i després a Madrid, on s’establí, i esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando El seu fill Eusebi Lucini i Biderman Barcelona 1814 —…
Jean-Paul Belmondo

Jean-Paul Belmondo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor cinematogràfic francès.
Fill de l’escultor Paul Belmondo, es formà com a actor al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique CNSAD Actor de la nouvelle vague , es revelà internacionalment amb À bout de souffle 1959, de Jean-Luc Godard, amb el qual rodà, també, Pierrot le fou 1965 Actuà també a les ordres de P Brook Moderato cantabile , 1960 i F Truffaut La sirène du Mississippi , 1969 A partir de L’homme de Rio 1964, P de Broca, generalment protagonitzà films d’acció o comèdies fetes a la seva mida Borsalino 1970, de J Deray Le professionel 1981 i Joyeuses Pâques 1985, de G Lautner Itinéraire d’un enfant…
František Jan Škroup
Música
Compositor i director d’orquestra bohemi.
Començà els seus estudis a Hradec Králové amb F Volkert i els acabà a Praga Gran admirador de les òperes wagnerianes, en ser director de l’Òpera de Praga, programà una setmana dedicada a la producció del compositor alemany També hi dirigí Il trovatore i altres òperes de Verdi Considerat l’autor de la primera òpera txeca pel seu singspiel Dráteník 'El llauner ambulant', 1826, obtingué un gran reconeixement pel caràcter patriòtic de l’obra, tot i les clares influències de CM von Weber i la música romàntica alemanya Especial significat tingué la música que escriví per a la peça de JK Tyl…
Marc Terenci Varró
Història
Literatura
Erudit i escriptor llatí.
Educat a Roma i deixeble del primer filòleg llatí, LEli Estiló, estudià filosofia a Atenes amb l’acadèmic Antíoc Ascaló Seguí la carrera política fins al grau de pretor Constitueixen la seva primera obra, actualment perduda 81-67 aC, els cent cinquanta llibres de Saturae Menippeae , assaig de filosofia cínica, en vers, seguint Menip de Gadara Lluità al costat de Pompeu a Hispània 49 aC, però això no fou obstacle perquè Cèsar el nomenés director de la primera biblioteca pública de Roma l’any 47 aC, data de publicació dels seus 41 llibres igualment perduts De les coses humanes i…
Alberto Martínez Vasallo
Esgrima
Tirador, mestre d’armes, àrbitre i dirigent.
Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, del Club d’Esgrima La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, es proclamà campió de Catalunya d’espasa individual 1971 Mestre d’armes dels clubs La Salle Bonanova i SAM, tingué deixebles com Cèsar Gonzàlez Llorens, Xavier Iglesias i Joan Josep Cucala El 1978 fou un dels socis fundadors de l’Academia Española de Maestros de Armas És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre, i d’esgrima en cadira de rodes Ha estat president de l’International Wheelchair Fencing Committee, secretari general de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina