Resultats de la cerca

Aquest castell era situat a l’actual vila de Fondespatla És possible que el casal renaixentista que hi ha a l’entrada del poble en sigui el seu successor El 1175 Alfons el Cast llegà el lloc de Fondespatla al bisbe de Saragossa, juntament amb Vall-de-roures i Mesquí La primera referència documental del castell és de l’any 1188, any en què Fortuny Robert, senyor de Vallde-roures pel bisbe de Saragossa, concedí la terra de Fondespatla amb tots els seus termes a Arnau de Bretons, al seu germà Bertran i a Bernat Vidal, parent seu, amb la condició que hi fessin un castell i poblessin…

Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà , l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III Guillem d’Erill, mort en 1205/16, li vengué el…

Es doctorà en medicina i en farmàcia Fou professor a les universitats de Sevilla, Barcelona 1934, del Litoral Argentina, Cochabamba Bolívia i La Plata 1956-69 Presidí el Casal de Catalunya, de Buenos Aires Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya Fundà i dirigí Revista Médica , i publicà una vintena de llibres entre els quals es destaquen Reumatismo cardioarticular 1933, La hidrología en la práctica médica 1935, Psicobiología general de los instintos 1938, Psicobiología del lenguaje 1940, Reumatología 1953, 2 vols en…

Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però…

Mestre Nacional, s’inicià al FC Martinenc i al Foment Martinenc, i també estigué vinculat al Casal Catòlic de Sant Andreu Fou seleccionat per a l’Olimpíada d’escacs del 1928 i el 1930 El 1933 guanyà el Campionat de Catalunya i jugà al Club d’Escacs Barcelona Després de la Guerra Civil participà en diversos torneigs internacionals, com el de Santander, on s’imposà, o el de Berga, on fou subcampió 1951 El 1958 fou subcampió de Catalunya i d’Espanya Posteriorment s’implicà en tasques organitzatives i de promoció i el 1970 organitzà el primer campionat escolar de Catalunya Com a…

El poble de Talavera s’aixeca a la part occidental del terme municipal, a 791 m d’altitud, en el pendent d’una muntanya coronada per l’antic castell, a la capçalera del riu d’Ondara El castell de Talavera és esmentat en la documentació el 1075, quan consta que era situat dins el comtat d’Osona Al segle XII eren senyors d’aquesta fortalesa els Cervelló així, en el testament sacramental de Guerau Alemany III de Cervelló s’indica que llegà el castro de Talavera al seu fill Guillem, el qual participà en l’expedició d’Almeria l’any 1147 Un altre membre de la mateixa nissaga, dit també Guerau…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església d’una petita nau rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular En aquesta planta han estat indicades les modificacions que ha sofert l’estructura de l’absis G Orriols La capella de Santa Fe, formava part del conjunt de l’antic castell de Vilagelans, i és situada al costat de l’actual casal de Vilagelans, que es troba dins el terme municipal de Gurb de la Plana Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 40,9 —y 47,7 31 TDG 409477 Per arribar-hi, cal prendre la…

Situació L’antic casal de la Joeria és situat dins el terme municipal de Sant Gregori i pertany al poble i la parròquia de Domeny Mapa L38-13333 Situació 31TDG817490 S’hi accedeix per la carretera de Girona a Sant Gregori, on des del punt quilomètric 4 surt a mà dreta una pista que mena directament al mas MLIR Història Tot i que en l’actualitat consta l’existència de dos masos, dits la Joeria Grossa i la Joeria Petita, les referències documentals antigues tan sols fan esment al primer Consta, segons un document sense data, però que cal situar entre els anys 1462-66, que el bisbe…

Situació Aspecte de l’església després de la seva restauració o quasi reconstrucció E Pablo L’església de Sant Jaume de Vallverd és situada sobre un esperó emplaçat a l’extrem del torrent de Mascarell, a uns 650 m d’altitud És construïda sobre un gran bloc de pedra L’envolten totalment una vegetació densa i pins Les restes d’una construcció, possiblement el castell o casal de Vallverd, se situen al seu costat nord i a un nivell més alt que el de l’ermita Hi ha escales i camins moderns que pugen per l’esperó fins accedir a l’església Mapa 363M781 Situació 31TDG231138 Del poble de…

Situació Mur septentrional de l’antic castell amb dues filades de sageteres ECSA - J Bolòs Restes del castell situades al cim del turó on hi ha el poble, al costat del casal senyorial d’època moderna, vora l’església És a prop d’Artesa de Segre i davant seu hi ha el castell de Grialó Mapa 33-13328 Situació 31TCG429379 De la carretera que va de Ponts a Artesa surt a mà esquerra la carretera que mena fins a Seró El castell era al costat de l’església JBM Història La primera referència del lloc de Seró és de l’any 1065, en què el comte d’Urgell Ermengol IV féu donació a l’abadia d’…