Resultats de la cerca

Sacerdot 1819, professor a Tübingen 1826-35 i a Munic 1835-38, fou un dels màxims representants de la teologia catòlica alemanya del s XIX Elaborà el concepte catòlic de tradició com a desenvolupament orgànic del dogma a través de la història i el concepte d’Església com a cos místic A la seva obra fonamental, Symbolik ‘Simbolisme’, 1832, estudià les oposicions doctrinals del protestantisme i del cristianisme i obrí el camí al Modernisme Entre les seves altres obres cal esmentar Die Einheit der Kirche ‘La unitat de l’Església’, 1825, que el féu un dels precursors de l’ecumenisme

Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat de sacerdot a Tortosa el 1899 El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion Palma, Mallorca, on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879 Pel maig del 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera

Ordenat de sacerdot el 1937, collaborà en organismes de la cúria vaticana Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l’Europa de l’Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d’Afers Extraordinaris 1967, amb l’objectiu de millorar la situació de l’Església Catòlica sota règims comunistes El 1979 Joan Pau II el féu cardenal i secretari d’estat del Vaticà, càrrec que detingué fins el 1990 El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l’Església

Malgrat la seva fonda convicció catòlica, els anys trenta i quaranta s’oposà al comportament condescendent de l’Església hongaresa davant l’avançada del feixisme Després de la Segona Guerra Mundial visqué a Itàlia i a l’Alemanya Federal, on dirigí la revista “Látóhatár” ‘Horitzó’, òrgan literari de l’emigració hongaresa El 1962 tornà a Hongria La seva poesia, amb la qual volia seguir el model dels poetes franciscans del s XIII, és d’inspiració social i de llenguatge planer Els seus volums principals són Minden mozdulatlan ‘Tot és immòbil’, 1931, Szabadító angyal ‘Àngel…

Filla gran de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal Fou casada, a Valladolid 1548, amb el seu cosí germà l’arxiduc Maximilià, després emperador Ambdós reberen el títol de reis de Bohèmia, i foren governadors per absència del príncep Felip, germà d’ella Quan aquest tornà, el 1551, passaren a Alemanya Admiradora del seu germà Felip II i catòlica fervent, ja vídua tornà a Madrid 1581, protegí els jesuïtes i ingressà —sense professar— al convent de Las Descalzas Reales, on és soterrada Formaren part de la seva cort els germans Leonardo de Argensola i el músic Tomàs Lde Victoria

Establerta pel primer capítol general de l’orde 1217, restà a Palestina després de la caiguda del regne llatí de Jerusalem , gràcies a acords parcials amb els soldans que culminaren en el tractat perpetu del 1333 Climent VI reconegué els franciscans com a custodis oficials en nom de l’Església Catòlica 1342 Successives expropiacions i restitucions per part dels turcs abocaren al statu quo del 1757 vigent actualment, que delimita els drets de les diverses confessions cristianes sobre cada santuari A Jerusalem, la Custòdia dirigeix una Escola Bíblica que promou excavacions…

Creat per butlla papal del 1523, la seva finalitat era contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges o infidels El 1532 s’estengué també als dominis hispànics d’ultramar S'estenia sobre totes les esglésies, monestirs, bisbats i capítols El 1560 fou substituït pel subsidi de galeres o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al rei de 420 000 ducats per a construir i armar 50 galeres o Esquadra del Clericat d’Espanya, que havia de portar les insígnies eclesiàstiques Aquest subsidi es recollia per quinquennis, i perdurà fins al principi del s…

Milità a l’Acció Catòlica i fou president de la Junta Local de Badalona dels Ejercicios Espirituales S'inicià políticament dins la Lliga Regionalista, posteriorment ingressà a la Comunión Tradicionalista i, finalment, a la FET-JONS La militància falangista marcà la seva carrera política fou delegat comarcal d' ex-cautivos , secretari local del Movimiento 1940 i membre de la Guàrdia de Franco Propietari d’una agència de viatges, esdevingué tinent alcalde 1961 i alcalde de Badalona 1964-74 i diputat provincial 1967-74 La seva gestió es distingí per la pacificació d’un ajuntament…

L’any 1981 entrà en contacte amb el grup de dones laiques Clara Eulàlia Es dedicà a l’evangelització dels joves, al Moviment de Centres d’Esplai Cristians MCEC, del qual fou secretària general i després presidenta, i a la Fundació Pere Tarrés L’any 1991 fou nomenada delegada de joventut de l’arquebisbat de Barcelona, càrrec que exercí fins a la seva mort, el 2004 Creà l’Escola de Pregària de Joves a la Catedral i inicià l’activitat i l’organització d’Acció Catòlica General del Moviment de Joves Cristians Fou mare conciliar al Concili Provincial Tarraconense

Ingressà als caputxins, on rebé el nom d’Antoni M de Barcelona, i fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí de professor de Sagrada Escriptura a Sarrià entre el 1915 i el 1927, llevat del període 1919-21, que fou director de la Facultat de Filosofia d’Olot Dirigí la revista “Cata-lunya Franciscana” i collaborà en la FundacióBíblica Catalana Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó 1916, una Vida de sant Francesc 1927 i L’Església Catòlica i el pancristianisme 1928 Durant la guerra civil publicà a Itàlia diversos llibres de propaganda antirepublicana