Resultats de la cerca

Fill de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya El seu pare el casà 1496 amb Joana, princesa d’Astúries i de Girona, filla dels Reis Catòlics Morta Isabel I de Castella 1504, Joana heretà Castella i Lleó, però, pel seu estat mental, Ferran II de Catalunya-Aragó en fou nomenat regent Nogensmenys, l’oposició d’una part de l’aristocràcia, partidària de Felip per raons personals i de comerç amb els Països Baixos, incità Ferran a retirar-se Felip, encara a l’estranger, signà amb Ferran la concòrdia de Salamanca 1505, que donava el poder a tots dos i a Joana Un cop arribat a Castella, però,…

Fill de Joan Ramon Folc I i de Joana de Gandia El 1404 el seu pare li cedí el vescomtat de Vilamur El 1418, fallit el seu projecte de casament amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume el Dissortat, es casà amb Joana de Prades, germana de la reina Margarida La seva muller heretà el comtat de Prades i la baronia d’Entença, per sentència reial del 1425 D’aquesta manera Celdoni Ermenter adquirí una categoria nobiliària superior a la de Cardona Com a comte de Prades intervingué activament en la vida parlamentària del seu temps, sempre al costat del seu pare A la mort d’aquest 1442…

Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan segle XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella feu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al segle XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als segles…

Segon fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona, recaigué en ell l’herència del seu germà primogènit Pere Durant el seu vicariat sufocà la rebellió d’Ermengol de Novelles, al qual reconquerí per les armes el castell de Siderocàstron Participà en la lluita contra els abusos del lloctinent del nou vicari general, Pere de Pou, el qual s’apoderà del comtat de Salona 1361-62

El 1380 Pere el Cerimoniós el confirmà a Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i per mort de la filla d’aquest, Maria, revertí a la corona Frederic II havia adquirit la senyoria de les illes de Malta i Gozzo, el 1326, de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó que les tenia per herència de la seva mare, Luquina d’Alagó en canvi del comtat d’Agosta

A la segona meitat del segle XI es féu una convinença o pacte feudal entre Bonfill, fill de Jocelenda, i els comtes Ramon Berenguer I i Almodis, per la fortalesa de la Tallada forteza que dicunt Talada Tot i que el document no ho diu, sembla que aquest Bonfill era senyor de la Tallada d’Empordà i no de la Tallada de la Segarra En el text, amb relació a aquesta fortificació, s’esmenten els homes i les dones que hi havia i també la possibilitat de fer altres habitatges al seu voltant aliqua edificia ad ospitandum… in circuitu iam dicta forteda La confusió entre les dues poblacions homònimes…

El qual, amb l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d’aspecte rural, separat de l’antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera avui, carrer de la Unió L’actual temple és del començament del s XVIII i conserva de l’edifici anterior el retaule barroc de l’altar major 1675 El castell, bastit del s XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l’ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer La Geltrú és esmentada ja el 999 i el 1002 com a vila episcopal sobre el castell…

L’agricultura gairebé tota de secà ocupa pràcticament tot el terme 99,8% de la superfície total els principals conreus són l’ametller 692 ha, els cereals 211 ha, l’olivera 205 ha, el garrover 122 ha, la vinya 45 ha i la figuera 22 ha el regadiu es limita a 7 ha Hi ha bestiar oví uns 150 caps, porcí uns 175 caps i boví uns 230 caps hom cria animals de granja Hi és tradicional la fabricació d’espardenyes i de coltells actualment hi ha indústria del calçat i de la construcció El poble 1 913 h agl i 103 h diss 1981, consellers 154 m alt és al llarg de la carretera de Palma a Alcúdia l’església…

S’estén a la vora dreta del Rin una petita part a l’esquerra del riu forma part del cantó suís d’Argòvia i comprèn els contraforts meridionals de la Selva Negra Hom hi distingeix dues àrees la plana del Rin, d’economia agrícola cereals, vinya, i la muntanya, que ocupa el nord i l’est, i culmina a 1493 m al Feldberg La capital és Friburg de Brisgòvia Originàriament fou ocupada pels celtes i pels alamans al començament de l’edat mitjana el territori constituí el landgraviat de Brisgòvia , del Sacre Imperi, i passà al govern dels ducs de Zähringen i dels marcgravis de Baden Els ducs d’Àustria…

El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva…