Resultats de la cerca

De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona Feu el debut literari com a poeta Collaborà en plataformes com Bohemia  i Arte & Sport , i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina Fou un dels fundadors de la revista Los Miserables i fou empresonat A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i, al començament dels trenta, La Humanitat , diari en el qual mantingué una intensa activitat periodística…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes Consisteix en un tambor cilíndric, de dimensions petites, l’alçada del qual sol ser igual o lleugerament superior al diàmetre El so és produït per dues membranes de pell o de material plàstic tensades, muntades i fixades a pressió damunt el bastidor, que fa també de caixa de ressonància Solen ser colpejades amb una baqueta amb el cap ovoide o esfèric Conegut des de l’època medieval, per la seva mida -que permet subjectar l’instrument penjat al coll i tocar-lo amb una sola…

Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria, violin,…

El 1948 emigrà a l’illa de Cuba, on la seva família s’havia establert en acabar la Guerra Civil A l’Havana es doctorà en filosofia i lletres 1955, amb la tesi Fonética del español hablado en Cuba Treballà a l’ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, on fou director de fotografia i realitzador de documentals pel cinema i la televisió cubans A més de crític cinematogràfic, fou cofundador del primer cineclub del país, l’any 1951, i posteriorment de la Cinemateca de Cuba Estudià cinema al City College de Nova York 1955-1956 amb Hans Richter i al Centro…

El 1958 començà a treballar en un laboratori de revelatge comercial, on aprengué la tècnica fotogràfica Entre els anys 1961 i 1996 treballà en una agència de publicitat, de la qual fou director artístic, activitat que compaginà amb la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de València fins a la jubilació Membre del Foto Club València, formà part de la seva junta directiva i fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular Valenciana 1961 La seva obra se centra sobretot en el patrimoni històric valencià i també en la reivindicació social i nacional, com és palès tant als llibres que…

Descendent de catalans per part de mare i de pare alemany, estudià ciències polítiques i economia a la Universitat de Heidelberg L’any 1987 s’establí a l’Estat espanyol, on obrí amb altres socis una consultoria El 1996 fou condemnat a 14 anys de presó per collaboració amb ETA en el segrest dels empresaris Emiliano Revilla i Diego Colón de Carvajal, participació que ell sempre negà, així com també diversos dels involucrats en els fets Durant els anys de condemna aixecada el 2002, cursà la carrera de dret, en la qual es llicencià per la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED…

La bibliografia que es presenta a continuació té una voluntat clarament historiogràfica, motiu pel qual recull una selecció de les publicacions més representatives dins l’evolució dels estudis de les arts decoratives, industrials o aplicades a Catalunya Mencionar els estudis publicats per cadascuna de les arts seria excessiu, atesa la quantitat de bibliografia específica que existeix Em remeto, doncs, als extensos reculls bibliogràfics que ofereixen els autors dels volums 10, 11, 12 i 13 d’aquesta mateixa collecció Ainaud, J Cerámica y vidrio , collecció Ars Hispaniae , vol X, Plus Ultra,…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1992, on obtingué també el doctorat Fou investigador postdoctoral i investigador associat a l’Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore 1997-2001, on feu estudis sobre la metilació de l’ADN en el càncer en humans que el portaren a descobrir la relació entre la hipermetilació dels gens supressors dels tumors i l’aparició de càncers Aprofundí aquesta recerca al capdavant del Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas CNIO a Madrid i, del 2008 al 2018, al…

Membre del Centre Excursionista de Tarragona i del Centre Excursionista de Catalunya, té una llarga trajectòria en expedicions a les principals serralades d’arreu del món i ha estat protagonista de destacades ascensions per a l’alpinisme català Les primeres expedicions el dugueren a escalar a Kenya 1974, als Andes de Bolívia 1978 i a l’Ahaggar algerià 1979 i 1980 L’any 1982 formà part de la primera expedició catalana a l’Everest i el 1984, Òscar Cadiach i Jordi Magriñà foren els primers catalans a coronar el Nanga Parbat, cim que també fou el seu primer vuit mil El 25 d’agost de 1985,…

Catedràtic d’estructura econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de Màlaga 1968-71 i a la Universitat Autònoma de Madrid des del 1971, també fou catedràtic de la Sorbona 1983-85 i, des del 1992, és catedràtic Jean Monnet de la Unió Europea Alt funcionari del Ministeri de Comerç 1957-67, consultor econòmic de l’Instituto de Integración para América Latina 1967 i de diversos governs de l’Amèrica Llatina Membre del Partido Comunista de España des del 1956, fou elegit diputat per Madrid a les eleccions a corts del 1977 i del 1979, i fou regidor de l’Ajuntament de Madrid 1979 El 1981…