Resultats de la cerca

Filla de pares valencians, de ben jove anà a València, on estudià al conservatori Després d’una sòlida formació com a pianista, inicià la carrera de cant a la mateixa capital, que posteriorment continuà a Milà Debutà a Madrid i de seguida s’especialitzà en lied i música antiga Realitzà diverses gires arreu d’Espanya i feu enregistraments per a la BBC de Londres Amb el seu marit, Eduard López-Chavarri , portà a terme una important tasca pedagògica Diversos compositors espanyols compongueren cançons per a ella Compaginà la seva carrera pública amb la docència al Conservatori de…

Entre el 1805 i el 1809 entrà en contacte amb el moviment romàntic alemany Participà en la guerra contra Napoleó 1813-15 Funcionari de Prússia des del 1821, el 1831 anà a Berlín, on aconseguí un càrrec al Ministeri de Cultura, però el 1844 dimití a causa de les seves conviccions catòliques Molts compositors coetanis J Brahms, F Mendelssohn, R Schumann, H Wolf i posteriors M Reger, R Strauss musicaren els seus poemes en lieder i altres gèneres vocals i Bernhard Paumgartner es basà en la seva novella Aus dem Leben eines Taugenichts 'De la vida d’un brètol' per a compondre una òpera…

Promotor del nacionalisme musical cubà, arran de la seva activitat política el 1927 s’exilià a París, on es relacionà amb els surrealistes i escriví llibrets per a Darius Milhaud - La passion noire 1932- i altres compositors De retorn al seu país el 1939, estudià la tradició musical cubana, tasca de la qual resultà La música en Cuba 1946 En implantar-se el règim comunista detingué càrrecs culturals i finalment fou nomenat agregat cultural a França En la seva obra més pròpiament literària són nombroses les referències a la música, particularment en les novelles Los pasos perdidos…

Es formà al Conservatori i a la Universitat de Viena Estudià amb Guido Adler i es doctorà el 1928 amb una tesi sobre la forma sonata en R Schumann Després d’un temps dedicat a la direcció operística, l’any 1933 es veié obligat a emigrar a Anglaterra Allí exercí el periodisme musical i la crítica per a alguns del diaris més influents i prestigiosos i es dedicà principalment a escriure biografies i estudis sobre l’obra de diversos compositors, especialment els del començament del segle XX Els seus treballs sobre Giacomo Puccini 1958 i Alban Berg 1975 són referències ineludibles…

Des dels seus primers anys estigué vinculat al món de la cançó, i fou un error d’impremta en la publicació de la primera cançó que escriví, Marie from Sunny Italy 1907, amb música de M Nicholson, el que provocà la transformació del seu cognom de Baline a Berlin Compongué la banda sonora d’alguns dels films musicals més populars de Hollywood, com ara Top Hat M Sandrich 1935 o White Christmas M Curtiz 1954 Les seves partitures foren popularitzades per actors com Bing Crosby, Fred Astaire i Ginger Rogers, i algunes de les seves cançons el convertiren en un dels compositors americans…

Després de passar pel monestir benedictí de Vormbach, el 1490 entrà al servei de Frederic III de Saxònia com a cantor i, més tard, com a mestre de capella El 1502 obtingué un lloc com a professor de música a la Universitat de Wittenberg Escriví el tractat De musica 1480, en el qual transmeté útils informacions sobre l’estil d’alguns compositors del segle XV, com Guillaume Dufay o Anthoine Busnois La major part de la seva obra es basa en l’harmonització de melodies de corals o de cançons profanes Se n’han conservat una missa i un magníficat, set himnes, dues antífones, un…

El 1866 abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura, la seva autèntica vocació Autor teatral prolífic i d’èxit, collaborà amb els millors compositors de sarsueles del seu temps La primera collaboració donà com a resultat Un sarao y una soiré , amb música d’Emilio Arrieta, estrenada el 1866, per al qual feu també l’adaptació operística de Marina 1871 D’altra banda, treballà amb Manuel Fernández Caballero Los sobrinos del capitán Grant , 1877, Ruperto Chapí La tempestad , 1882 La bruja , 1887 El rey que rabió , 1891, Federico Chueca El chaleco blanco , 1890 Agua,…

El seu nom consta en diversos manuscrits del segle XVII, al costat d’altres organistes i compositors coneguts de l’època La seva obra meresqué l’atenció de Felip Pedrell el 1908, i, més endavant, d’Higini Anglès, que el 1965 en publicà un tiento en el primer volum de l' Antología de organistas españoles del siglo XVII L’any 1979, Josep Maria Llorens fixà en disset el nombre de composicions per a orgue conservades de Perandreu, dividides en cinc tientos , vuit versos i quatre himnes les fonts manuscrites són al monestir d’El Escorial tientos i himnes i a l’arxiu de l’Orfeó…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare i el 1932 continuà la seva formació musical a Cuba De nou a l’Estat espanyol el 1933, ingressà al Conservatori d’Oviedo El 1940 tornà a Cuba, país on, del 1942 al 1949, formà part del Grupo Renovación Musical, juntament amb compositors com A García Caturla, A Roldán i I Cervantes, i on es dedicà a la crítica musical, la docència i la composició Cultivà la música simfònica, coral, de cambra i per a veu solista Les seves Tres Versiones Sinfónicas 1954 foren premiades en el primer Festival Internacional de Caracas Algunes de les obres…

Cec des de la infantesa, es formà com a organista amb Pablo Bruna Ingressà a l’orde franciscà i serví com a organista al convent de San Francisco de Saragossa La seva faceta més important és la de teòric Els seus tractats més importants són Fragmentos músicos Saragossa, 1683 i els dos toms d' Escuela música, según la práctica moderna Saragossa, 1723-24 Ambdues són obres fonamentals de la teoria musical ibèrica de l’època Les seves idees conservadores, poc favorables a la influència italiana, exerciren un gran influx en els compositors i teòrics contemporanis També s’han conservat…