Resultats de la cerca

Primer marquès del Túria, fill de Tomàs Trènor i Buccelli Estudià a l’Academia de Artillería i assolí el grau de tinent coronel 1910 Conservador, fou diputat a corts president de l’Ateneu Mercantil de València 1909, projectà i presidí l’organització de l’Exposició Regional 1909 i de la Nacional 1910 de València Traslladat a Madrid, constituí 1910 la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l’edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l’exportació i a l’establiment d’una companyia de navegació El seu fill, Xavier…

Difongué les idees de Smith al continent europeu Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d’économie politique 1803, que tingué cinc edicions Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial El 1816 explicà un curs d’economia política a l’Ateneu i l’any 1819 li crearen un curs d’economia industrial al Conservatori d’Arts i Oficis Publicà el seu Cours d’économie politique , en 6 volums, entre el 1828 i el 1829 L’any següent fou nomenat professor d’economia…

La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià, d’Horta dita des del s XV de Villena i de Vilalba Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny ,…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà morta l’any 1026, en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i romangué en poder de la família Lluçà fins que a mitjan…

Manquen notícies per establir la jurisdicció i relació que el lloc de la Glorieta tenia dins del conjunt territorial del Pallars Sobirà fins a arribar al final del segle XIII L’any 1272, el comte de Foix i vescomte de Castellbò adquiria al comte de Pallars la coma de Burg cal suposar que la Glorieta formava part d’aquesta compra El 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorava a Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse Al final del segle XV, la Glorieta estava integrada al vescomtat de Castellbò, i pertanyia al quarter de Tírvia…

Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer , que passà a dir-se torre Güell El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi , encarregà a Antoni Gaudí i Cornet la construcció de la reixa i la porteria Jacint Verdaguer i Santaló li donà el nom de Satalia Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens i Eusebi Bona i Puig 1920-25, esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou…

El 1833 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai Després d’un temps, conegué el terratinent Miró, propietari de grans extensions de terra dedicades fonamentalment a la ramaderia Aviat començà a collaborar amb ell com a comptable i després com a associat A la recerca de nous negocis, el 1886 es traslladà a l’Argentina i s’establí a Magdalena Argentina hi cridà la seva muller, Josepa Calvis i els seus fills, Josep, Jaume i Martí, que havia deixat a Catalunya Hi treballà en un negoci de fruits de la seva propietat, que ell mateix installà El 1890 es traslladà a Chabás província de Santa Fe, com…

Es conserva al Museu d’Art Modern de Barcelona Els primers esbossos daten del 1867 —any del casament del pintor—, i n’és el més complet l’aquarella del Museo de Bellas Artes de Saragossa Una primera versió, també a l’oli sobre taula París, collecció hereus de Goupil, fou pintada a Madrid 1867-68 A Roma, el 1868, començà la versió definitiva, que no acabà fins el 1870, a París, on s’exposà el mateix any a la galeria Goupil i obtingué un èxit extraordinari i una crítica molt elogiosa de Théophile Gautier Adquirida per Mme Cassin, passà el 1912 al comte de Pradère, a qui Joaquim…

Doctor en enginyeria industrial per l’Escola d’Enginyeria de Barcelona 1947, entre el 1951 i el 1963 ocupà els càrrecs d’enginyer municipal en cap de l’ajuntament de Palma i fou cap dels serveis tècnics municipals Fou cap i director tècnic de l’Empresa Municipal d’Aigua i Clavegueram 1972-79 i director de l’Escola de Mestratge Industrial de Palma 1952-73 El 1955 s’incorporà al cos d’enginyers industrials del ministeri d’indústria i a l’empresa Gas i Electricitat GESA, de la qual fou gerent 1962 i president des del 1973 fins al 1997 El 1984 fou nomenat president executiu del Grup ENDESA , i a…

La percepció d’una forta amenaça militar per part de Rússia va dur el Govern de Lituània a acceptar el desplegament de 1200 soldats de l'OTAN al país © EUCOM La percepció d’una forta amenaça militar per part de Rússia sobre les fronteres lituanes va dur el Govern de Vílnius a signar el més gran con-tracte de compra d’armes de la seva història, amb l’adquisició de vehicles militars a Alemanya per valor de 386 milions d’euros Des del 2014, el pressupost de defensa de Lituània s’ha anat incrementant en un terç cada any, i el 2017 va assolir la xifra de 726 milions d’euros, que equival a l’1,79%…