Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
oratori
oratori Programa de l’audició de la Passió segons Sant Mateu (1921), de Johann Sebastian Bach, per l’Orfeó Català
© Fototeca.cat
Música
Drama musical de tema religiós.
Inicialment creat per ésser representat, perdé aviat l’acció escènica Per extensió, hom qualifica d’oratori les cantates de grans dimensions i els drames lírics sense acció, ja siguin profans o no L’oratori es desenvolupà a partir de la Contrareforma per obra de Felip Neri, fundador de la Congregació de l’Oratori, que en les reunions piadoses escenificava fragments de l’Escriptura, emmarcats per cants polifònics La primera composició que pot ésser considerada com a oratori és La rappresentazione di anima e di corpo , d’Emilio dei Cavalieri 1600, que fou escenificada a l’oratori romà de Santa…
mare vicària
Cristianisme
Religiosa que en un orde o una congregació assisteix la mare general i la substitueix quan cal per delegació.
passionista
Cristianisme
Membre de la Congregació de la Passió, fundada per sant Pau de la Creu a Alessandria (Itàlia) el 1720.
Fins el 1878 l’orde no arribà a l’Estat espanyol i s’establí a Deusto-Bilbao el 1880 El 1885 tenia casa a Barcelona El 1923 hom creà tres províncies a l’Estat espanyol la de la Sagrada Família comprèn Aragó, el Principat de Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia, i té també cases a Mèxic, Cuba, Veneçuela, El Salvador i Hondures
mequitarista
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa armènia fundada el 1701 a Constantinoble pel vardapet Pere Manuk o Mequitar, amb una regla inspirada en part en la de sant Benet, raó per la qual els mequitaristes han estat comptats a vegades com una congregació benedictina.
El 1703 els monjos s’establiren al Peloponès, però el 1715 n'hagueren de fugir, davant la invasió turca, i s’establiren a l’illa de San Lazzaro, a Venècia, on encara subsisteix el monestir Aquest ha estat, des d’aleshores, un centre espiritual i cultural, on és estudiada i difosa la tradició literària, musical i religiosa del poble armeni El 1773 en sorgí una altra branca, que s’establí a Viena, i que manté les mateixes característiques
Catalunya Cristiana
Setmanari
Religió
Setmanari d’informació i cultura religioses, editat simultàniament en català i castellà i aparegut a Barcelona pel setembre del 1979.
Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han ocupat el càrrec Manuel Valls 1993-98…
música del monestir de Las Huelgas
Música
Música desenvolupada al monestir de Las Huelgas (Castella i Lleó)
Monestir fundat a Burgos el 1187 per Alfons VIII de Castella i la seva esposa Elionor com a panteó reial i lloc de retir de dones de la noblesa El 1199 s’incorporà a l’orde del Cister sota la jurisdicció de Cîteaux A partir d’aquell moment, Las Huelgas fou centre d’una congregació integrada pels monestirs de Torquemada, Gradefes, Carrizo, Perales, San Andrés de Arroyo, Cañas i Fuencaliente Més tard se li afegiren altres monestirs, i arribà a tenir un total de dotze abadies afiliades Protegit per papes i reis, fou escenari d’algunes coronacions, com ara la d’Alfons XI de Castella-Lleó 1312 Per…
carmelitana terciària descalça
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Lleida i a Ciutadella el 1860 pel carmelità Francesc Palau i Quer.
A la seva mort, es dividí en dues branques carmelitanes missioneres , amb llur casa provincial a Barcelona i 36 cases als Països Catalans, i carmelitanes missioneres teresianes , amb llur casa generalícia a Tarragona i 46 cases als Països Catalans ambdues congregacions s’han estès molt tenen unes tres-centes cases arreu del món
monestir de Serrateix
El monestir de Serrateix
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Serrateix), situada al sector occidental del poble de Serrateix (Berguedà).
Vers el 940 s’hi aplegaren un grup de monjos amb les relíquies d’Urbici, sant venerat a Aragó, probablement fugint de l’ocupació àrab, procedència, a més, confirmada per la vigència a la comunitat de la regla dels Sants Pares o codex regularum fins al segle X A partir del 977 els comtes de Cerdanya-Besalú el prengueren sota la seva protecció i confirmaren Froilà com abat 977-993 Amb 13 monjos, aquests anys l’abadia era ben afermada Noves donacions dels comtes Oliba Cabreta, muller i fills, entre ells Oliba, el futur bisbe i abat de Ripoll i Cuixà, i de nobles del veïnat ampliaren el seu…
monestir de Sant Genís de Fontanes
Llinda de la porta del monestir de Sant Genís de Fontanes
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de Sant Genís de Fontanes (Rosselló), a la plana, entre el Tec i la serra de l’Albera.
El fundà el monjo Sentimir al principi del segle IX El seu successor, l’abat Assaric, el 819 obtingué de Lluís el Piadós un precepte d’immunitat i protecció per al seu monestir El 888 s’hi celebrà un sínode per a tractar de la deposició de l’intrús Esclua d’Urgell El monestir fou destruït abans del 980 per una invasió de pirates àrabs o normands i reconstruït el 981, segons diu un nou precepte del rei Lotari El 1068 el comte Gausfred II de Rosselló li confirmà les dotacions i antics privilegis reials i el prengué sota la seva protecció El 1507 fou unit a Montserrat i regit des d’aleshores per…
monestir de Montecassino
Monestir
Monestir situat damunt el turó homònim (519 m), entre Nàpols i Roma, al costat de la ciutat de Cassino .
Fou fundat per sant Benet, vers el 529, al lloc on hi havia unes construccions romanes Destruït pels longobards vers el 580, fou reconstruït vers el 717 per Petronax de Brescia i tingué una època de creixement en la qual es destaca la figura de Pau Diaca El 883 fou novament destruït, fortificat com estava, pels sarraïns Cap al 949 els monjos tornaren a Montecassino Al segle següent, sota el govern de l’abat Desideri 1058-87 —més tard papa amb el nom de Víctor III—, el monestir esdevingué un gran centre cultural i artístic, molt influent en la política de l’època Enderrocat per un terratrèmol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina