Resultats de la cerca
Es mostren 667 resultats
Erzsébet Szony
Música
Compositora i pedagoga hongaresa.
Estudià a l’Acadèmia de Budapest i al Conservatori de París amb Aubin i O Messiaen, i, de manera privada, amb N Boulanger El 1948 esdevingué conferenciant a l’Acadèmia de Budapest, de la qual fou directora pedagògica a partir del 1960 Havent treballat amb Z Kodály, Szony tingué un paper important en la implantació dels mètodes d’aquest mestre hongarès a les escoles del seu país i a l’estranger Destaca la seva obra Mètodes de lectura i escriptura musical Budapest, 1953-65 i un volum sobre els mètodes pedagògics de Kodály Budapest, 1972, traduït a diverses llengües És autora de quatre òperes…
Eurípides
Música
Autor grec de tragèdies clàssiques.
Amb Èsquil i Sòfocles, del qual fou contemporani i competidor, és considerat un dels tres grans poetes tràgics de l’era clàssica Eurípides participà activament en la renovació dels gèneres i les tècniques musicals que tingué lloc a la Grècia del segle V aC i que formava part de l’evolució general de totes les arts, bé que en el cas de la música anava molt lligada a la poesia i a les arts escèniques És lògic, doncs, que Eurípides difongués el nou estil a través de les seves tragèdies En els textos de les divuit obres conservades, sobre un total d’unes vuitanta, les referències musicals són…
Revista Musical Catalana
Música
Publicació musical de periodicitat mensual, editada a Barcelona.
En una primera etapa gener del 1904 - juny del 1936, amb el subtítol de "Butlletí de l’Orfeó Català", en foren responsables Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Salvat, Frederic Lliurat i Vicenç M de Gibert, i hi collaboraren les signatures més prestigioses de la musicografia europea del seu temps Temàticament, prestà una gran atenció a la investigació històrica i musicològica del passat musical català, divulgà la recerca etnomusicològica, el fenomen wagnerià i els moviments de renovació de la música al servei de la litúrgia, publicà treballs sobre músics universals i reflectí bona part de la…
Festival Internacional de Música Castell de Peralada
Música
Festival de música creat el 1987 per l’Associació Cultural Castell de Peralada.
De caràcter privat, l’Associació es fa càrrec de l’organització, la gestió i el finançament del festival Celebrat anualment els mesos de juliol i agost, començà proposant un tema monogràfic cada estiu “Mozart i Saglieri”, “El bel-canto italià”, etc, però el 1989 abandonà aquesta línia El programa dedica una atenció especial a recitals lírics, concerts simfònics-corals i òperes, bé que també inclou espectacles interdisciplinaris de música i teatre, dansa, jazz, concerts de música pop , concerts de cambra i espectacles familiars A més de l’escenari principal, situat als jardins del…
Els segadors
Música
Cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit a la guerra dels Segadors.
Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica pública i…
caramelles
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles.
A Catalunya ja se’n tenen notícies al final del segle XVI segons la localitat s’anomenen també camarelles , camilleres o camalleres Es tracta d’un cant collectiu realitzat per grups de joves que, a pagès, van de casa en casa cantant, tot obtenint en canvi menges o diners amb els quals s’organitza un àpat comunitari En algunes zones, les caramelles es comencen a cantar després de la missa del Dissabte Sant, però el més habitual és fer-ho el diumenge i el dilluns de Pasqua Tradicionalment són cançons curtes o corrandes corranda amb temes de caràcter local i circumstancial, goigs pròpiament…
música grega
Música
Música produïda als territoris grecs.
En l’antiguitat, el coneixement d’aquesta música es limita a les obres teòriques gregues i a les descripcions dels autors clàssics Fou una música essencialment melòdica basada en dos tetracords descendents, amb l’escala dòrica com a model i amb tres gèneres musicals basats en les variacions melòdiques el diatònic, el cromàtic i l’enharmònic Els grecs atribuïren una significació expressiva éthos als vuit modes coneguts i conrearen diferents tipus musicals, com la citaròdia, l’aulòdia cant amb acompanyament d' aulos o flauta i diferents formes musicals corals La notació fou alfabètica, i és…
Joaquim Rodrigo i Vidre
Música
Músic.
Restà cec a tres anys Estudià música a València i l’any 1927 anà a París, on amplià els seus coneixements a l’École Normale de Musique, especialment amb Paul Dukas Més tard estudià història de la música amb A Pino i amb Maurice Emmanuel Fins el 1939 residí a Suïssa i després s’installà definitivament a Madrid L’any 1944 guanyà el Premio Nacional de Música atorgat pel conjunt de la seva obra Esdevingué catedràtic d’història de la música de la Universitat Central de Madrid La seva producció és una síntesi de l’estil galant del s XVIII i de l’art musical tradicional Les seves obres més notables…
Mario Castelnuovo-Tedesco
Música
Compositor italià.
Vida Es formà al Conservatori de Florència, on estudià piano amb E Del Valle de Paz i fou deixeble de composició d’I Pizzetti, i ben aviat obtingué importants guardons Amb la composició de la peça per a piano Questo fu il carro della morte 1913 es revelà com un compositor d’expressió intensa Fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial es guanyà la vida com a compositor i pianista a la seva ciutat natal en aquesta època rebé la influència de Pizzetti i M Ravel Els 33 Shakespeare songs 1921-25 demostraren ja que era un compositor atrevit s’hi troben elements molt interessants en el camp harmònic…
Engelbert Humperdinck
Música
Compositor alemany.
Vida S’inicià en els estudis musicals de molt petit i ben aviat començà a compondre D’aquesta època primerenca daten diverses obres, entre les quals diversos singspiele Els seus pares, però, no veien la música com a futur viable per al seu fill i l’obligaren a estudiar arquitectura L’any 1872 el compositor Ferdinand Hiller l’encoratjà a dedicar-se a la música i Humperdinck entrà al Conservatori de Colònia, on estudià durant quatre anys amb Hiller i altres professors Des de l’any 1876 continuà ampliant els seus coneixements a Munic El 1880, durant un viatge a Itàlia, passà per Nàpols i allí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina