Resultats de la cerca
Es mostren 1636 resultats
bacallà

Bacallà
Citron (CC-BY-SA-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, molt semblant al bacallà pròpiament dit, però de dimensions més petites (0,5 m o poc més), de mandíbula inferior més llarga que la superior i desproveïda de barbes.
És de formes esveltes i color bru verdós, amb el ventre blanc Els radis de les aletes són tous en té tres de dorsals i dues d’anals El seu règim alimentari és similar al del bacallà pròpiament dit Viu sobre fons rocosos, en aigües un xic més càlides que aquesta altra espècie, a l’Atlàntic oriental, des de les costes noruegues fins a les de la península Ibèrica, i també a la Mediterrània occidental La carn, saborosa, és consumida fresca i, a vegades, assecada i salada
ploma de mar
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris antozous octocoral·laris colonials de la família dels pennatúlids que pertanyen als gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula
.
Generalment l’eix de la colònia té forma de pal, i és un zooide transformat i en part ensorrat De la part emergent es desprenen branques laterals sobre les quals es disposen els altres zooides de la colònia, cosa que dóna al conjunt de la colònia l’aspecte d’una flor Habiten a la Mediterrània, al Pacífic, a les mars australianes i a la Cantàbrica L’espècie més comuna a les costes dels Països Catalans és Veretillum cynomorium , que habita a pocs metres de fondària
cordó litoral
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de costa.
Són formats per l’acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins, principalment a les costes baixes, on no poden ésser arrossegats fins al fons de la mar els materials resultants de l’erosió de la costa o els procedents d’un corrent fluvial que hi desguassi a prop Sovint, el creixement dels cordons litorals pot arribar a tancar les masses d’aigua, amb formacions, aleshores, de llacunes litorals i albuferes, com passa a València o a Castelldefels Baix Llobregat barra, fletxa litoral, tómbol
advecció
Meteorologia
Moviment d’una massa d’aire en direcció horitzontal.
L’advecció modifica els límits de les zones climàtiques transportant la calor i el vapor d’aigua de les latituds baixes a les altes, de la mar calenta a la terra freda, etc Així, l’aire calent del Sàhara, humitejat en travessar la mar Mediterrània xaloc, sirocco submergeix les costes meridionals europees en un temps xafogós L’advecció d’una massa d’aire humit damunt un substrat més fred una altra massa d’aire, la terra o la mar origina la boira d’advecció boira
Val di Noto
Història
Divisió administrativa del SE de Sicília des de l’època normanda fins al 1812.
Durant el domini catalanoaragonès era delimitada per les costes de la mar Africana i de la mar Jònica entre els rius Salso i Alcantara, i, a l’interior, per les valls del Salso i del Simeto Hi tingué preponderància el partit català bé que hi era també representat el partit llatí A mitjan s XVI tenia una població d’uns 250 000 h, que augmentà a partir del s XVIII El 1817 el territori fou dividit en tres valli de Catània, de Siracusa i de Caltanisseta
Els litorals rocosos amb marees: la zona intermareal
Al ritme de les marees Als vorals entre el medi marí i el terrestre de la majoria de les costes, hi ha sistemes que, a més de l’energia que reben del Sol i la que prové de l’onatge i els corrents marins, reben la dels moviments mareals Aquesta porció del litoral sotmès als moviments de pujada flux i de baixada reflux de les marees és el que s’anomena espai intermareal Sobreviure en un medi fluctuant La característica més remarcable d’aquests sistemes és la fluctuació contínua i periòdica del nivell de l’aigua La periodicitat de l’oscillació depèn fonamentalment de la posició relativa dels…
illes de la Societat
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, el més occidental dels que formen la Polinèsia Francesa.
Consta de les Illes del Vent Tahití , Moorea i de les de Sotavent Raiatea , Tahaa , Bora Bora , Huahine , etc La més important és Tahití, on es troba la capital, Papeete 62735 h 1977 Envolten les illes formacions corallines, l’interior és elevat i molt accidentat i la població es concentra a les costes Les plantacions de cocoters exportació de copra i de vainilla són els recursos principals també es dediquen a la pesca Hi és molt important el turisme Dels lagoons dels atols, hom n'extreu nacre, que dona lloc a una petita artesania
golf del Lleó
Golf
Golf de la Mediterrània occidental.
S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses
corrent de Kuro-Shio
Corrent càlid de l’hemisferi boreal, a l’oceà Pacífic.
Format al N de les Filipines, pren aquella mateixa direcció i, a l’alçada de Taiwan, assoleix una velocitat de 160 a 180 cm/s, amb 28°C de temperatura en superfície a l’agost i 35 de salinitat A l’alçada del parallel 35° topa amb el corrent fred d’Oya-Shio, i al parallel 39° es divideix en dos grans braços, un dels quals arriba fins a les costes occidentals de l’AmèricadelNord Pot arribar a emportar-se més de 30 milions de metres cúbics d’aigua per segon
Un tsunami d’origen volcànic provoca una gran destrucció a Indonèsia
L’erupció del volcà Anak Krakatau, a l’estret de Sonda Indonèsia, provoca un tsunami de grans proporcions a conseqüència del qual moren més de 400 persones i unes 1500 resulten ferides a les costes oriental de Sumatra i occidental de Java, a més d’una gran devastació, que obliga a evacuar-ne més de 16000 Algunes de les zones més afectades són centres turístics Tanjung Lesung i Pandeglang, a Java, i Lampung i Tanggamus a Sumatra Els desplaçaments del sòl del fons submari per l’erupció serien els causants de les onades gegants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina