Resultats de la cerca
Es mostren 1017 resultats
Berenguer Ramon I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1018-35), fill i successor de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona.
Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut amb altres…
Castell de Puigllorenç (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El castell de Puigllorenç consta l’any 1281 entre els castells, llocs i viles, el domini dels quals Arnau Roger I hagué de lliurar a l’infant Alfons en no poder satisfer la composició de 100 000 marcs d’argent i 100 000 sous pels danys causats en la revolta contra Pere el Gran Aquest castell era situat prop del poble d’Unarre Gràcies als treballs fets aquests darrers anys a la vall d’Àneu per l’equip del GRAMP de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de JI Padilla, s’ha descobert que les restes de la fortificació que en el volum XV de la present obra pàgs 139-140 anomenàvem castell d’…
Sant Pere de Castellnou de Bages
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església són situades en un llom que emergeix enmig d’una fondalada oberta entre els masos l’Alzinota i el Graner, no gaire lluny de les cases, abandonades i enrunades, de Putxot, vers la banda occidental del terme Long 1°50’06” — Lat 41°50’40” Vista del temple des del costat nord-oriental Hom hi pot diferenciar perfectament els dos cossos d’edifici pertanyents a dues etapes constructives F Junyent-A Mazcuñan Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan Per a anar-hi cal anar a Castellnou de Bages Abans d’arribar-hi, però, i…
Espluga de la Baronia de Lavansa (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Enorme balma, que fou aprofitada com a lloc d’habitatge a l’alta edat mitjana ECSA - J Bolòs Es tracta d’un conjunt de balmes situades al llarg del vessant solà de la vall de la Baronia de Lavansa Sota seu hi havia unes quantes feixes Mapa 33-13328 Situació 31TCG406509 Des de Montargull cal anar a Tórrec D’allà cal agafar la pista que surt de davant d’una bàscula Havent fet poc més d’1 km, en arribar a uns pollancres, cal seguir durant un quart d’hora un camí de bast que surt cap a l’esquerra i que, fent la volta a la muntanya, porta fins a les balmes JBM Història El lloc de Lavansa…
El Casalot (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Situació Aspecte d’un pany de mur d’aquesta casa forta construïda amb pedra i tàpia ECSA - J Bolòs Antiga casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts del Montgròs, sobre la plana de Sant Pere de Ribes Mapa 35-17447 Situació 31TCF957699 Des de Sant Pere de Ribes, cal agafar la carretera que va a Canyelles En sortir del poble, cal desviar-se a mà esquerra i seguir una pista que mena al veïnat de la Coma Al costat d’aquestes cases, hi ha un camí que porta fins als horts i la font de Can Sidro, des d’on ens hem d’enfilar fins al pujol, que es va cremar fa uns anys, que resta a la nostra…
Torre de Montferri
Art romànic
Situació Possible torre de guaita del terme primitiu de Castellví de la Marca, situada al cim de la carena de la Tossa Grossa ECSA - J Bolòs Torre situada al cim de la carena de la Tossa Grossa, al sud del poble de Montferri abans del 1917, Puigtinyós Des de la fortificació hi ha una bona panoràmica sobre aquest sector oriental de l’Alt Camp, travessat de nord a sud pel Gaià Mapa 34-17446 Situació 31TCF636684 Per a arribar a la torre, cal seguir la carretera que va del poble de Montferri cap a Salomó Menys d’1 km després d’haver passat el trencall de Masllorenç, surt, a mà dreta, un camí que…
Vilatge de Vilalba la Vella (Vilalba dels Arcs)
Art romànic
Situació Vestigis de murs de les construccions que formaven aquest antic vilatge ECSA - J Bolòs Restes de construccions situades al cim d’un tossal que s’alça a la riba dreta del barranc que neix prop de Vilalba dels Arcs i, després de passar pel costat de la capella de Sant Pau, desemboca al barranc de Voravall Mapa 31-17 443 Situació 31TBF818617 Del nord-est de la població de Vilalba dels Arcs surt una pista que mena cap a la Fatarella i cap a la Pobla de Massaluca A uns 6 km de Vilalba dels Arcs, immediatament després d’haver passat una línia d’alta tensió, surt, al costat d’un torrent i a…
Vilatge dels Castellots (les Borges Blanques)
Art romànic
Situació Fonamentació del mur de la part sud-oest que protegia el desaparegut vilatge JI Rodríguez El vilatge dels Castellots és situat 1 km escàs al nord-oest del nucli actual de la Floresta Mapa 33-15 389 Situació 31TCG255985 S’arriba al tossal dels Castellots per la carretera LV-2012 És a 2 km de les Borges Blanques, després de passar la línia de ferrocarril de Lleida a Tarragona Història La història d’aquest indret és força confusa Segons J Lladonosa, el terme dels Castellots estava dividit en dues parts i tenia dos nuclis, un que corresponia a l’actual poble de la Floresta i un altre que…
Abellerol
L’abellerol Merops apiaster és un dels ocells més bonics de la nostra avi fauna i, alhora, molt pintoresc, tant pels colors del plomatge, pels seus nius sovint simples forats en un marge, com per la seva preferència alimentària per les abelles, cosa que li ha donat el nom de fet, però, menja també altres insectes papallones, espiadimonis, etc És de mida mitjana 26-28 cm, bec llarg i típicament gregari El plomatge és lleugerament més viu en els mascles que en les femelles, i la coloració de l’abdomen va esdevenint més verdosa en augmentar l’edat dels individus, car el pigment groc es perd…
Sueca
Vista aèria de Sueca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Ribera Baixa, a la costa, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer (que forma en part el límit meridional del terme).
Arriba pel N fins a l’Albufera, i limita en aquest sector amb l’estany de la Plana unit a l’Albufera, que desguassa a la mar per la gola del Perelló, on s’inicia la platja sorrenca del mateix nom, continuada vers el S per la de les Palmeres i la del Mareny de les Barraquetes, fins al límit amb el terme de Cullera Excepte la petita elevació de la muntanyeta dels Sants 27 m alt, formada per roques del Cretaci, tot el territori és format per alluvions del Quaternari, producte del rebliment d’un sistema lacustre l’Albufera n'és un residu originat per una barra litoral a la fi de la darrera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina