Resultats de la cerca

La seva família, d’origen jueu, emigrà a Barcelona el 1933 quan Hitler pujà al poder Posteriorment, en esclatar la Guerra Civil Espanyola 1936, passà a l’Uruguai, i finalment als EUA 1947, on es graduà a la Universitat de Harvard el 1951 i es doctorà el 1955 El 1957 s’incorporà a la Facultat d’Entomologia de la Universitat de Cornell, on l’any 1964 cofundà el Departament de Neurobiologia i Conducta, en el qual desenvolupà tota la seva carrera científica Fou un dels precursors de l’ecologia química a partir d’estudis amb insectes i aràcnids i seva utilització de substàncies químiques -tant…

Llicenciat en ciències naturals 1945 i doctorat a Madrid, collaborà amb M Crusafont en les tasques del Museu de Paleontologia de Sabadell i l’any 1961 es traslladà a la Universitat d’Oviedo, on el 1964 esdevingué catedràtic de paleontologia i, el 1987, professor emèrit Durant la seva estada a Catalunya treballà en estudis descriptius sobre mamífers fòssils, entre els quals destaquen les monografies El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès 1956, amb M Crusafont i JF de Villalta i A biometric study of the evolution of fissiped Carnivors 1956, amb Crusafont Aquesta darrera…

Continuaren les especulacions esotèriques elaborades a Provença sota el mestratge d’Iṣḥaq el Cec, un nebot del qual, Ašer ben David, representa l’enllaç personal i literari entre ambdues escoles Es conserven obres en diversos gèneres literaris comentaris bíblics i litúrgics, cartes, poesies, catecismes, tractats, etc de les figures principals Yehudà ben Yaqar, ‘Ezra ben Šělomó, ‘Azriel de Girona, Ya'aqob ben Šešet, Yosef ben Šalom i dels poetes Iṣḥaq ben Šěmuel ha-Leví, Iṣḥaq ben Yěhudà, Mošé ben Šělomó i Mešullam ben Šělomó de Piera Els és peculiar una teoria sistemàtica de les sefirot i la…

Dugué a terme una extensa activitat de recerca i divulgació de la història de la farmàcia catalana i dels seus aspectes socials i professionals Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya 1969, membre corresponent nacional de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Catalunya i acadèmic de la Internacional d’Història de la Farmàcia Fou professor d’història de la farmàcia 1967-78 a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona i secretari de redacció de Circular Farmacèutica 1962-93 Publicà, entre altres molts treballs, Una visita de boticas en Cataluña Año 1774…

Vida i obra Ordenat de prevere el 1929, es doctorà a la Universitat Pontifícia de Tarragona el 1930 Fou missioner de la casa de Banyoles, professor del seminari, director del Museu Diocesà, canonge arxiver de la seu gironina i cronista oficial de la ciutat de Girona És coautor d’un diccionari espanyol-llatí i llatí-espanyol i de nombrosos treballs de divulgació històrica amb notícies d’arxiu publicats en les revistes Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Revista de Girona , Sefarad , etc, i també en els congressos d’història de la Corona d’Aragó Entre les seves obres cal destacar guies,…

Es doctorà en filosofia per la Universitat de Girona, d’on és professor des del 2008 Collaborador de diversos mitjans de comunicació El Punt , El País , La Vanguardia , Diari de Girona , Ara , TVC , l’any 2011 rebé el premi Manuel Bonmatí de periodisme Ha dut a terme espectacles interdisciplinaris com a rapsode, músic o director, entre d’altres la primera execució en solitari a l’Estat espanyol de l’obra per a piano Vexations , d’Erik Satie 2009, l’espectacle Ballar la veu , de Perejaume, basat en textos de Jacint Verdaguer 2011 i la lectura completa de l’ Odissea , d’Homer 2017 Director de…

Germà de  Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…

Obra de divulgació i d’abast enciclopèdic, la més extensa que mai s’ha dedicat a la literatura catalana, bastida al llarg dedècades i concebuda per Martí de Riquer , en la qual l’anàlisi s’elabora a partir de la lectura directa dels textos i la recerca erudita de documents Els quatre primers volums de la nova edició tres en la primera edició daten del 1980 i són un profund estudi de la literatura medieval i de la de la Decadència, un seguit de monografies completes, escrites per Riquer i publicades, en primera edició, l’any 1964 El rigor en el judici crític i la seva sòlida formació literària…

Resident a Barcelona des del 1984, després d’haver après català de manera autodidàctica ha fet treballs diversos, entre d’altres professor d’anglès El 1990 començà a publicar en català Collaborador a la premsa Avui , The Times , El Temps , Matador , The Metropolitan , El País , El Periódico de Catalunya , Time Out Barcelona Guide , The Times Literary Supplement , Catalonia Today , etc, a la ràdio i a la televisió coguionista i presentador de la sèrie Passatgers de Televisió de Catalunya, 2005-06, ha publicat les novelles Fora de lloc 1996,  Privilegiat 2001, SNUG 2014, en anglès i De fora…

Vinculat a la Fundació Enciclopèdia Catalana , té l’origen en l’empresa Enciclopèdia Catalana, SA 1965, posteriorment Enciclopèdia Catalana, SAU, a la qual s’afegiren tot un seguit d’empreses adquirides o creades amb posterioritat, com la Galera , Text, Diccionaris de l’Enciclopèdia i Geo-Estel Té participació en altres empreses, entre les quals hi ha Tàndem Edicions i Edicions 62 , que fins el 1971 estigué vinculada empresarialment al projecte Es dedica a la publicació en català d’obres de tipus i de temàtica diversos Cal esmentar-ne, en primer lloc, la Gran enciclopèdia catalana  GEC…