Resultats de la cerca

Durant un curt temps també havia estat conegut com a vescomtat de Vilanova de Xelva

El terreny és totalment pla i pantanós, però gràcies al sanejament tot el terme és conreat i regat a través de la séquia reial del Xúquer 3700 ha El conreu bàsic ha estat i és l’arròs Sollana és un dels principals municipis productors d’arròs del País Valencià Però la crisi de rendibilitat ha fet que els darrers anys s’hagi reduït l’àrea de conreu a benefici de nous cultius taronger, hortalisses i blat de moro L’arròs ocupa unes 1000 ha a les terres més baixes La ramaderia té importància per l’aprofitament hivernenc dels pasturatges de la marjal La indústria havia estat poc important i…

El terme s’estén en la seva major part a la dreta del Túria, i és accidentat al S per una sèrie de turons les Rodanes la Rodana Gran, 345 m alt la Rodana del Pic, 321 m la Rodana Parda, 237 m, on es localitza el bosc unes 1 000 ha i el matollar Predominen els conreus de secà, dedicats sobretot a la vinya, i també a arbres fruiters albercoquers, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, a la zona pròxima al Túria, ocupa unes 500 ha, ampliades darrerament amb aigua de pous l’horta produeix cebes, blat de moro, hortalisses i tarongers Hi ha una important cooperativa hortofrutícola d’àmbit…

El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del Rin, i el de…

Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els de Vallespir…

El castell d’Alós fou un dels castells més importants d’aquest sector del Pallars Sobirà Com d’altres castells veïns, dominava l’antic camí que conduïa a la Vall d’Aran La primera referència documental que es té d’aquest castell correspon a la convinença que el comte Ramon V de Pallars Jussà establí l’any 1064 amb Bernat Guillem Bernat convingué a Ramon entrar, sortir i guerrejar contra tots els homes i les dones del castell que féu a Alós L’any 1090 Artau II, Eslonça i el seu germà Ot donaren al monestir de Gerri la vila d’Alós Jussà amb les seves esglésies, els plets i els serveis Quatre…

La manca de referències documentals als castells de la Vall de Cardos per als segles XI-XIII pot ser un indici d’una implantació tardana del feudalisme que estaria en correlació amb la resistència que hi oposaren les comunitats vilatanes Cal recordar que al començament del segle XII la comunitat d’homes lliures de Cardós, aliats amb el bisbe de la Seu, encara era prou poderosa per a enderrocar el castell de Tírvia i impedir que es tornés a construir El castell de Ribera no és documentat fins el 1281 que, després de la derrota de Balaguer, el comte Arnau Roger de Pallars hagué de lliurar al…

L’any 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà va cedir en penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà “ ipso castro de Torrezan, cum suis terminis et pertinenciis et cum sua kastelania et cum ipsas villas de Paduls ” Desconeixem la identitat d’aquest castell, però el cert és que posteriorment les viles de Paüls i Pobellà apareixen estretament vinculades al veí castell de Mont-ros “ ipso castro de Monterosso ”, que l’any 1072 Ramon V convingué donar en alou al seu cosí Artau I i que cap al 1117 el comte Bernat Ramon I de Pallars Jussà encomanà al seu feudatari Pelet L’any 1198 Guillem de…

Aquesta fortalesa es trobava dins l’antic terme del castell de Milany, al casal on residí la família Milany a partir del segle XIII La primera notícia de l’existència d’aquesta fortalesa és de l’any 1280, quan Sibilla, comtessa d’Empúries i vescomtessa de Bas, vengué al seu possible nebot, Dalmau de Palau, la seva sala o estatge “ salam nostram sive stadium ” del castell de Milany, amb Vallfogona, i les parròquies de Llaés i Puigmal El nou feudatari i cap de la tercera família Milany, l’any 1295 reféu la fortalesa, la qual cosa féu que l’abat de Sant Joan, que era el seu senyor superior, li…

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla…