El castell d’Alós fou un dels castells més importants d’aquest sector del Pallars Sobirà. Com d’altres castells veïns, dominava l’antic camí que conduïa a la Vall d’Aran.
La primera referència documental que es té d’aquest castell correspon a la convinença que el comte Ramon V de Pallars Jussà establí l’any 1064 amb Bernat Guillem. Bernat convingué a Ramon entrar, sortir i guerrejar contra tots els homes i les dones del castell que féu a Alós. L’any 1090 Artau II, Eslonça i el seu germà Ot donaren al monestir de Gerri la vila d’Alós Jussà amb les seves esglésies, els plets i els serveis. Quatre anys més tard la vila d’Alós fou commutada per Ramon V a Artau II. Alós figura en la butlla de l’any 1163 d’Alexandre III al monestir de Gerri. L’any 1285 Bernat de Convenis, probable feudatari pel comte de Pallars, féu donació del castell a Pere de Convenis i a Bernat, el seu fill.
L’any 1335 l’abat Ramon de Gerri enfranquí els habitants d’Alós Jussà del pàgament de censos a canvi de sis mil sous barcelonins. Alós experimentà als segles XIV i XV els mateixos canvis de titularitat i de compartiment del domini jurisdiccional de la resta de viles de l’abadiat de Gerri. El domini de Gerri sobre Alós Jussà finí el 1368, en el primer pariatge entre el comte de Pallars i l’abat de Gerri, en el qual s’acordà que Alós passés a domini exclusiu del comte de Pallars. La jurisdicció dels comtes de Pallars a Alós passà a la fi del segle XV als ducs de Cardona.
De l’antic castell d’Alós, completament desaparegut, no se’n coneix la localització.