Resultats de la cerca
Es mostren 3882 resultats
Sarcòfag de Sant Climent de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista del sarcòfag J A Adell Sarcòfag situat actualment al costat d’un mur, entre l’església de Sant Climent de Peralta i la casa de pagès que hi ha al seu costat Inicialment, era situat al cementiri de l’església En època moderna sembla que fou canviat de lloc i utilitzat, segons ens han dit, per a posar-hi calç Mapa 334M781 Situació 31TEG080420 Anant del mas a l’església de Sant Climent, passant per la banda de baix, veurem al costat de migjorn d’un mur, força proper a la casa, un sarcòfag exempt de pedra JBH Sarcòfag Planta i secció J Bolòs Aquest sarcòfag exempt té…
Víctor Manuel Amela Bonilla

Víctor Amela
Periodisme
Periodista, crític de televisió i escriptor conegut amb el nom de Víctor Amela.
Llicenciat en ciències de la informació, ha estat professor de comunicació especialitzat en televisió a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona 1990-95 i de la Universitat Ramon Llull 1996-2001, i també ha collaborat puntualment amb altres universitats Com a periodista ha desenvolupat tota la seva carrera professional a La Vanguardia Erudit, irònic i de ploma fàcil, ha destacat com a incisiu crític de televisió i especialment com a entrevistador a la secció “La Contra” de La Vanguardia , que comparteix amb Lluís Amiguet i Imma Sanchís També és collaborador…
Manuel Baixauli i Mateu
Literatura catalana
Pintura
Escriptor i pintor.
Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…
,
Jordi Cabré i Trias

Jordi Cabré i Trias
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Escriptor.
És llicenciat en dret i ha conreat el periodisme d’opinió, la poesia i la narració Es donà a conèixer amb la novella Postal de Krypton 2001, en què ja manifestava un tractament molt acurat del llenguatge Després, la seva novellística continuà amb La pregària del diable 2003, premi dels lectors de l’Odissea 2002, que narra una història de bruixeria al Montseny, Rubik a les palpentes 2004, una novella sobre la identitat, El virus de la tristesa 2006, premi Ciutat de Palma de novella 2005, Després de Laura 2010, Digues un desig 2019, premi Sant Jordi de novella 2018, Sense fi 2021, Hi ha…
,
Jaume Cela i Ollé
Literatura catalana
Pedagogia
Escriptor i pedagog.
La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor, El cel té un problema 1997, Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de la fortuna…
,
Fragment amb apòstol i inscripció al dors referent a B. d’Olzinelles
Aquest fragment és documentat ja el 1874 al Museu Arqueològic de Tarragona, des d’on es va traslladar al Museu Paleocristià, cap al 1940 Actualment es troba al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv 3144 És de marbre blanc i fa 0,25 × 0,6 m És un fragment que conté un relleu amb la figura de sant Pere, que vesteix túnica i pallium porta un rotlle a la mà esquerra i fa el gest de beneir, i a la banda esquerra de l’escena es veu una cortina lligada El revers de la peça presenta una inscripció del segle XIV que fa referència a la dona de Bernardini d Ultinella Bernardí…
La cultura musical i els espectacles escènics altmedievals
Foli 213 v del Beatus de la Seu d’Urgell , que conté, a la part superior, l’escena de l’adoració de l’estàtua de Nabucodonosor per part d’un grup de persones, algunes de les quals toquen instruments musicals ECSA - G Llop Tractar de música medieval, i més si ens referim a l’anterior a l’any 1000 a Occident, significa tractar gairebé exclusivament de música litúrgica, la música que fou concebuda per a —i interpretada durant— les celebracions religioses de l’Església cristiana Naturalment que van existir altres tipus de músiques al marge de la religiosa, però, senzillament, no se n’han…
subsistència
Filosofia
Cristianisme
Terme escolàstic, de significat no sempre precís, que designa aquella qualitat d’un ens o d’una essència en virtut de la qual aquests no necessiten d’un altre per a ésser el que són.
Traducció del terme grec hypóstasis , la subsistència no sols és pròpia de les substàncies de les quals les substàncies completes són perfectament subsistents , mentre que les substàncies incompletes —com l’ànima i el cos humà— només són imperfectament subsistents , ans també és pròpia dels gèneres i de les espècies
La moneda del comtat d'Empúries
Art romànic
L’Empordà fou, al segle VIII, el lloc on s’inicià l’encunyació de moneda comtal catalana Aquest paper capdavanter, el tingué per segona vegada Cal recordar que foren les colònies gregues de Roses i Empúries les que originaren la circulació de les primeres monedes a casa nostra, i el lloc del nostre àmbit territorial fou on es bateren per primer cop a l’edat antiga * Novament, aquesta primacia no solament té un caràcter restringit a l’àmbit català, sinó un abast peninsular Si en temps antics Roses i Empúries, amb la moneda grega juntament amb les púniques d’altres procedències Eivissa, Gades…
Gramàtica de Priscià (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 59 Gramàtica de Priscià Detall del foli 84v amb una caplletra obtinguda amb un simple motiu vegetal i diversos entrellaços pintats en negre i omplint els buits amb taques de color taronja Arxiu Mas Gramàtica de Priscià Una caplletra “Q” del còdex, per a la decoració de la qual hom ha tirat mà de l’entrellaç, amb diverses derivacions Arxiu Mas Aquest manuscrit és compost per 319 folis 25 × 30,80 cm, escrits en lletra carolina minúscula dels segles X-XI * conté el text corresponent a la Gramàtica de Priscià , que s’inicia al foli 2 “ Incipit ars prisciani…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina