Resultats de la cerca

Vida i obra Sastre d’ofici, el 1821 anà a Cuba i s’establí a la ciutat de Matanzas, on obrí una sastreria Hi promogué i creà un gabinet de lectura i signà diversos articles amb el pseudònim de Nuevo Fígaro Després de romandre divuit anys a Cuba, tornà a Catalunya i fixà la seva residència a Barcelona Amb la fortuna guanyada a Amèrica creà una escola de sastreria, a més de dedicar-se a la literatura i a la frenologia Publicà Arte de sastrería 1836 i dirigí i fou fundador del periòdic El agente de los Sastres 1846 i el Diario de Villanueva Amic de Marià Cubí, fou un dels seus més destacats…

Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes”  1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…

Vida Llicenciat en dret i filosofia i lletres, des del 1933 exercí el periodisme als diaris Unidad  i La Prensa , fou redactor en cap de la revista Cinema  1946-48 i collaborà a El cine americano  1948 Poeta, novellista i assagista, des del 1948 es convertí en un dels guionistes més prolífics i versàtils del cinema espanyol que treballava a Barcelona, al costat de Ricard Gascon El correo del rey , 1950 El final de una leyenda , 1950, Miquel Iglesias Ley del mar , 1950, Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre , 1950, Enrique Gómez Dulce nombre , 1951, Antonio Román La forastera , 1951 i,…

Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials Fins a l’…

La vida política del país va estar marcada principalment per 3 processos El primer va ser el judici de gairebé 200 persones acusades d’haver participat en la matança de 57 simpatitzants del polític ISergio Maydeuil Mangudadatu a la província de Maguindanao al novembre del 2009 Molts dels acusats eren membres de la policia, soldats i funcionaris propers al rival polític de Mangudadatu en les eleccions, l’alcalde de Datu Unsay, Andal Ampatuan, que també va ser acusat de rebellió Aquesta darrera acusació va ser desestimada pels tribunals al març, però els càrrecs contra la major part dels…

Vida Nascut en una família acomodada de farmacèutics de París, inicià la seva formació musical a cinc anys guiat per la seva mare, que era una excellent pianista Quan en tenia quinze, esdevingué alumne de Ricard Viñes, pianista català que el posà en contacte amb compositors com M Ravel, E Satie i G Auric La primera peça que Poulenc compongué fou Rapsodie nègre 1917, per a baríton i petit grup d’orquestra Estrenada a París, li proporcionà una certa anomenada en els cercles musicals de la capital francesa Durant aquest període feu amistat amb G Auric, L Durey, A Honegger, D Milhaud i G…

Redacció d’un testament, retaule dels Sants Joans de Vinaixa , BMartorell, c1434-36 © MNAC, Barcelona El 22 de maig de 1454, Margarida, esposa de Jaume Solà, de Sant Joan Sanata, fa testament La testadora nomena marmessors el seu pare, Bartomeu Prat, el seu germà, Pere Prat, i el seu marit, Jaume Solà Margarida, que vol ser enterrada al cementiri de Sant Joan Sanata, fa un llegat per a obres pies i misses, i deixa diverses quantitats al seu marit i als seus fills i a altres familiars Institueix hereu universal el seu fill Jaume Solà, que és l’hereu del mas “En nom de la Santa i Indivisa…

Fou professor de teologia i el 1666 fou nomenat prior del convent dels dominicans de València Fou també vicari general de la província dominicana d’Aragó, examinador sinodal de l’arquebisbat de València, qualificador i jutge del Sant Ofici La seva obra principal és la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste 1651 L’obra incorpora, a les pàgines finals, una Memoria para gloria de nuestra ciudad y nación del considerable socorro con que ésta sirvió a su rey en el sitio de Tortosa, contra las armas…

Vida Alumne de F Fenaroli al Conservatorio di Santa Maria di Loreto a Nàpols, el 1772 fou nomenat organista de la catedral de Torre Annunziata L’any 1781 estrenà la seva primera òpera Montezuma al Teatro San Carlo de Nàpols amb un notable èxit, i a partir d’aquest moment les òperes de Zingarelli foren representades als principals teatres italians, en particular a Milà i Torí El 1790 es traslladà a París, però l’ambient revolucionari el feu tornar a Itàlia i el 1794 fou nomenat mestre de capella de la catedral de la Santa Casa a Loreto Ancona Aquí escriví l' Annuale di Loreto , un cicle de…

Vida Molt probablement estudià amb Heinrich Finck, l’obra del qual havia treballat amb detall i l’influí poderosament L’any 1519 era sacerdot i vicari de la catedral de Breslau A partir del 1522 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort reial hongaresa de Lluís II a Buda Morí ofegat al riu Theya Tot i que simpatitzà amb la Reforma luterana, mai no es comprometé del tot amb els reformistes La seva música experimentà una gran difusió, tant en edicions impreses com en còpies manuscrites, i perdurà fins al darrer quart del segle XVI Les seves obres es conserven en més de seixanta manuscrits…