Resultats de la cerca

El lloc de Formiguera és conegut des del 873, any en què Sigebod, arquebisbe de Narbona, consagrà l’església de Santa Maria, situada al comtat de Rasès, a la villa de Formiguera Malgrat aquestes notícies tan antigues de l’indret, no és fins al segle XIV que s’esmenta el castell, en concret el 1369 Sembla, però, que la fortalesa era construïda de molts anys abans Segurament hi morí el rei Sanç I de Mallorca el 1324 Fou un castell important, com tots els situats a la frontera amb França S’ha documentat un atac al castell per part de tropes franceses el 1598 Formiguera fou un domini dels comtes…

La seu central és situada a l’edifici de ca la Gran Cristiana, de Palma, on, des del 1976 hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII També disposa d’una interessant collecció modernista situada a les sales d’art dels s XIX i XX, que foren remodelades el 1995 El 2000 s’obriren al públic les sales de prehistòria de Mallorca, i el 2001 s’inicià la installació de la secció d’arqueologia protohistòrica, clàssica i de l’antiguitat tardana A Muro, des del 1965, hi ha la secció d’etnologia i oficis…

El primer film, Romanços de lluna plena 1981, 16 mm, 27’, fou protagonitzat per la Companyia Marduix Titelles Joana Clusellas, Toni Oró, Claret Papiol, Francesc Pujol, Jordi Pujol, Joan Serra El tema central és el romanço cançó A la vora de la mar , representat per titelles La cinta, que inclou imatges relas, ensenya el món dels titelles i les variades tècniques que hi coexisteixen El segon film, Casa del mim 1981, 16 mm, 20’ anà a càrrec del grup Teatre del Rebombori Mims de Barcelona Anton Font, director del grup, Xavier Cid, Joan Faneca, Toni Mira, Nicela Santos La trama…

Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507…

Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi,…

El 22 de juliol de l’any 1476, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Delgado Castella segle XV – Barcelona 1478, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Mateu de Montcada i de Montcada, senyor de les baronies d’Aitona, Seròs i Mequinença diputat reial Francí Ramis, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Marc Artado, canonge d’Urgell oïdor militar Joan Saportella, donzell, domiciliat a Tarragona oïdor reial Joan Rossell, doctor en decrets, ciutadà de Lleida El primer d’agost juraren els seus càrrecs a lacasa que el monestir de…

Mort el príncep i abandonada l’empresa tot just iniciada 1376, els navarresos passaren al servei de Jaume dels Baus, emperador titular de Constantinoble i príncep titular d’Acaia i Morea Comandats per Juan de Uturbis, saquejaren els ducats catalans d’Atenes i Neopàtria i s’apoderaren, bé que per poc temps, de Tebes, Livàdia i Atenes, tret de l’Acròpolis 1379 S'establiren després a la Morea 1380, i en difícil equilibri entre grecs i turcs organitzaren un principat, governat de primer per Maiotto Coqueral i després per Pere de San Superano mort aquest 1402, desaparegueren a poc a poc de la…

Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona 1441-66 i canonge i ardiaca de Barcelona Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer 1456 i en les exèquies d’Alfons IV 1458 El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades El 1513 les seves despulles, amb les…

La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…

Situada a les vores del Loira, al punt de ruptura de càrrega de la navegació fluvial, als límits de la plana de la Beauce, el riu la diferencia en dos sectors urbans el petit barri de Saint-Marceau, al S, i el centre de negocis i la part més gran de la ciutat, al N És un centre comercial i industrial, afavorit per la seva situació a l’antiga ruta París-Espanya, Tours i Bordeus, i modernament per la descentralització d’àrees industrials de l’aglomeració parisenca indústria tèxtil, alimentària vinagre, maquinària i accessoris, automòbils i equipament agrícola És seu episcopal Correspon a l’…