Resultats de la cerca

Fou deixeble de Joan B Pujol i, més tard, de G Mathias al Conservatori de París, on el 1881 obtingué el primer premi de piano Començà la seva trajectòria com a pianista a les sales Érard i Pleyel de París i realitzà nombrosos concerts per Europa i Amèrica Les seves actuacions a Barcelona i Madrid li valgueren crítiques molt elogioses Malgrat els èxits aconseguits com a pianista, el seu gran interès per la pedagogia el portà a deixar de banda els concerts i a exercir com a professor, tasca en la qual obtingué resultats notables Fou un expert en la interpretació dels músics de l’…

Chandler Post l’anomenà Mestre d’Inca Actiu a Xàtiva el 1382 Entre les seves obres sobresurt Salvator Mundi 1395 signat i datat— església de Santa Eulària, de Palma , el retaule de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Vicent , procedent de Sant Domènec museu de la Llotja de Palma , el Sant Jordi d’Inca Societat Arqueològica Lulliana, Sant Cristòfor Santa Creu, Mallorca, La Mare de Déu i àngels músics ermita del Puig, Pollença i d’altres El 1395 li foren pagats dos retrats —no localitzats— del rei Ricard II d’Anglaterra i d’un cert duc d’Anglaterra Dins l’estil gòtic internacional…

Fill de músics, estudià amb el seu pare i 1891 al Liceo Musicale di Bologna amb FSarti i GMartucci, a Peterburg 1900 amb Rimskij-Korsakov i més tard a Berlín amb MBruch Professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma, el dirigí 1923-25 després es dedicà de ple a la composició Influït per Rimskij-Korsakov, RStrauss i CDebussy, empra temes populars, modalitats gregorianes, instrumentació antiga, etc Es destacà amb poemes simfònics com Fontane di Roma 1916, Pini di Roma 1924, Gli uccelli 1927 i òperes com Maria Egiziaca 1932 a Barcelona el 1957 i La fiamma 1934 a Barcelona el…

Organista de la catedral de València des del febrer del 1762 fins a la seva mort, i no fins el 1772, com ha estat dit Abans fou mestre de capella de la collegiata d’Alcanyís Aragó També era catedràtic de cant pla al seminari valencià Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la collecció Classiques Espagnols du Piano París, 1925, però cap d’elles no té la categoria musical de les dues sonates mi menor i fa major, on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries El seu estil recorda Haydn A l’arxiu de la seu d’Oriola hi ha un…

Des del 1544 collaborà sempre amb P Lescot Esculpí els baixos relleus del rerecor de Saint-Germain-l’Auxerrois El 1547 decorà la capella dels Montmorency a Écouen, fou nomenat escultor d’Enric II i feu els relleus de les Quatre estacions per a l’Hôtel Carnavalet El 1549 executà la Font dels Innocents i començà la decoració del Louvre, on feu els relleus de la façana i les quatre cariàtides de la Galeria dels Músics El 1550 decorà amb els Signes del Zodíac un saló de l’antiga casa de la ciutat de París El 1555 esculpí la Diana del castell d’Anet, avui al Louvre Fou un adaptador…

El 1686 és documentat com a integrant d’una cobla de xeremillers de Barcelona, que foren contractats per part de l’obra de la basílica de Santa Maria del Mar per a tocar durant la comunió En el document es diu que els quatre músics són "vuy habitants en Barcelona" Entre els anys 1690 i 1696 fou mestre de capella de la citada basílica El 1700 exercí el mateix càrrec a Manresa, però des del 1702 fins a la seva mort el canvià pel d’organista De les seves composicions s’han conservat nou obres per a orgue a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, entre les quals hi ha diverses…

Arribà a Chicago el 1937 i del 1939 al 1943 fou el vocalista de l’orquestra d’ Earl Hines , on es donà a conèixer Durant el període 1944-47 liderà una big band , i en 1949-50 fou el cantant més popular dels Estats Units Després seguí una carrera més discreta per night-clubs , cantant balades, fent imitacions, ballant i tocant la trompeta Malgrat la seva curta existència, la seva orquestra fou molt important per a l’evolució del jazz , pel fet d’haver integrat músics renovadors, que tenien dificultats a l’hora de ser contractats, com Ch Parker, D Gillespie, M Davis, A Blakey, etc …

Graduat en enginyeria per la Universitat de Yale, fundà una empresa d’electrònica i posteriorment treballà en publicitat El 1957 rodà Daybreak Express , el seu primer curtmetratge documental, gènere del qual es convertí en un dels definidors, especialment en el vessant dels reportatges sobre estrelles i festivals de rock De la seixantena llarga de les seves produccions sobresurten Dont Look Back 1967, sobre la gira de Bob Dylan a la Gran Bretanya  Monterey Pop 1968, sobre el macroconcert celebrat en aquesta ciutat  The War Room 1993, crònica de la campanya electoral de Bill Clinton  Only the…

Començà a tocar el saxòfon a dotze anys Mentre realitzava estudis a la Juilliard School, tocà breument amb Charlie Barnet A partir del 1955 collaborà amb músics com Kenny Dorham i entrà en l’orquestra de Dizzy Gillespie Coliderà un quintet amb Gene Quill i tocà en les orquestres de Quincy Jones i Benny Goodman Del 1968 al 1972 visqué a Europa, al capdavant de la European Rhythm Machine Novament a Amèrica, formà un quartet i més tard un quintet, amb els quals actuà per tot el món Partí del llegat de Charlie Parker per crear el seu propi estil de saxòfon alt, molt versàtil i…

Començà a tocar el clarinet a quinze anys, però el canvià pel saxo alt després d’escoltar Charlie Parker Els anys 1959-60 liderà el grup fix del club Ronnie Scott’s, a Londres En aquesta època tocà sobretot el saxo tenor El 1964 gravà amb Tubby Hayes, el 1968 amb Philly Joe Jones i el 1969 amb Stan Tracey Tocà amb molts músics americans, incloent-hi Jimmy Witherspoon, amb qui efectuà un enregistrament el 1981, i Al Haig, amb qui ho feu el 1982 Durant els anys vuitanta i noranta liderà el seu quartet per Europa Tocà diverses vegades amb Tete Montoliu, amb el qual enregistrà el…