Resultats de la cerca
Es mostren 3319 resultats
Castell d’Eroles (Tremp)
Art romànic
Aquest castell és citat per primera vegada l’any 893 en la venda que Emerà, la seva muller Adevora, Emolat i la seva muller Sirga feren a Teodilà d’una vinya situada “ in castro Erolas, in loco que dicitur ad Cunio ” A la segona meitat del segle XI, el castell reapareix com a afrontació occidental dels castells de Llimiana i Mur 1055, 1056 i oriental del castell de Castissent 1077 Entre el 1061 i el 1098 Dou, intitulat baró d’Eroles, i el seu germà Oliver posaren llur honor sota la protecció del comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1149 els comtes Arnau Miró I i Oria establiren una convinença…
Castell de Montbrió de la Marca (Sarral)
Art romànic
Segurament aquesta fortalesa degué bastir-se a mitjan segle XI, atès que el lloc de Montbrió ja existia vers l’any 1073, quan el comte Ramon Berenguer I concedí a Udalgar Ramon la quadra de Bufalla més endavant Vallverd, dins el castell de Montclar, perquè hi bastís un castell Entre els límits de la quadra que descriu el document s’esmenta el terme de Montbrió El 1075 el comte Ramon Berenguer I cedí a Ramon Arnau el castell de Montbrió Al segle XII la fortalesa de Montbrió era senyorejada per Guillem Dalmau de Cervera, el qual en fer testament la llegà al seu net, Guerau de Jorba Justament…
Castell de Madrona o Castellberguedà (Berga)
Art romànic
El castell de Madrona, malgrat ésser molt documentat, presenta una gran dificultat de localització Seguint les traces de Martí de Riquer, que ha estudiat molt bé la zona i la documentació referent al tema pel seu treball sobre el trobador Guillem de Berguedà, el castell de Madrona “ cal localitzar-lo, sens dubte, a l’imponent tossal escarpat dit Castellberguedà que s’aixeca davant Berga, prop del Santuari de Queralt ” Les restes d’aquest castell serien, doncs, l’església de Sant Pere de Madrona i alguns elements de l’avui Santuari de Santa Maria de Queralt Les referències més…
Un jesuïta mallorquí, nou prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe
El papa Francesc nomena el jesuïta mallorquí Lluís Francesc Ladaria i Ferrer al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe substituint Gerhard Ludwig Müller, de tendències acusadament conservadores Aquesta congregació és l’òrgan de l’Església catòlica encarregat d’interpretar la doctrina catòlica i la seva aplicació
Pere I de Bas
Història
Darrer vescomte de Besalú del llinatge dels Milany.
Succeí el seu pare, el vescomte Udalard II de Besalú 1123, i fou el primer a abandonar aquesta intitulació i substituir-la per la de vescomte de Bas Morí jove i sense fills, per la qual cosa el vescomtat passà a la seva bestia Beatriu, muller de Ponç I de Cervera
Jeroni Bellvís de Montcada i Escrivà de Romaní
Cristianisme
Predicador, germà de Francesc, primer marquès de Bèlgida.
De l’orde de sant Jeroni 1685, fou prior de Sant Miquel dels Reis de València i visitador general de la corona catalanoaragonesa Publicà alguns dels seus sermons, com els de les exèquies de Carles II 1701 i de Maria Lluïsa de Savoia, muller de Felip V de Castella 1714
Lluís de Vic i de Corbera
Història
Funcionari reial.
Senyor de Gallinera i Ebo Fill i hereu de Guillem de Vic i dels Arcs Fou conseller del rei Joan II i mestre racional de València El rei el féu batlle de Cullera 1475 Per la seva primera muller Antònia de Romaní 1441, adquirí les baronies de Llaurí, Benioquer i Beniomer
Thomas Overbury
Literatura anglesa
Poeta i assagista anglès.
Escriví el poema A Wife ‘Una muller’, 1614 —seguit de l’obra en prosa Characters —, que es féu famós pel paper important tingut en una intriga que tingué lloc a la cort de Jaume I Hom hi recull, a més, una sèrie de retrats de tipus de l’època, satíricament descrits
Castell de Pobellà (la Torre de Cabdella)
Art romànic
El 1190 la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà autoritzà Bernat d’Eramont i la seva muller a construir un castell a la vila de Pobellà Ja al final del segle XV, el castell passà a mans del cavaller Agustí de Planissoler per cessió de Joan Ramon Folc de Cardona
gelós
Literatura
En la poesia trobadoresca, marit engelosit per l’amor entre la seva muller i el trobador.
Sempre és escarnit i sovint enganyat, com al Castia gilós, de Ramon Vidal de Besalú
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina