Resultats de la cerca

Al bell mig del Carrer Major es trobava el Palau Reial, edificació que al principi del segle XVI 1537 era totalment arruïnada patis antigament anomenat lo Palau Reial D’aquest palau reial tenim la primera notícia en el document en què Pere II III confirma a Ferrer de Girona el càrrec de batlle i li encarrega la custòdia del seu palau i la recaptació de les seves rendes l’any 1208 En tornem a tenir notícies el 1339, data en la qual el rei Pere III IV, si Bernat de Muntanyans no compleix el pacte sobre el manteniment del seu palau, autoritza el comú de l’Arboç a no respectar la…

El petit poble de la Cirera, al centre del terme de Llorac, és situat a la riba dreta del riu Corb Tot i que és infreqüent, la documentació consigna una menció de la seva església una trentena d’anys abans que el primer esment del castell del lloc, que data del 1174 Així, per una escriptura de l’any 1140 o 1141, hi ha referència que Guillem de Cirera, amb el consentiment del bisbe de Vic, feu donació a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de l’“ ecclesia de Cireza ” A banda d’aquesta notícia, que evidentment posa de manifest l’origen romànic de l’església de Santa Maria…

Aquesta església parroquial es degué bastir a partir de la repoblació i l’organització definitives de l’indret de Porrera al final del segle XII i principi del segle XIII El 1170 el rei Alfons I va concedir la Vall Porrera amb els delmes i les primícies als canonges de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf El mateix féu Albert de Castellvell el 1171 El 1201 Arnau, prior de Sant Vicenç de Garraf, va concedir als habitants de la vall de Porrera una carta de poblament La parròquia de Sant Joan de Porrera sembla que inicialment va ser sufragània de la de Siurana, i encara probablement fins ben…

Es desconeix on era situat exactament el lloc de Nerca, tot i que segons la documentació, s’emplaçava entre Gavasa i Calassanç Una de les primeres referències de l’indret data del 1090, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida concediren a Santa Maria de Solsona l’església de Calassanç juntament amb altres capelles i mesquites del castell, i un mas “ in villa quod dicitur Nercha ” Posteriorment, l’any 1103, el bisbe Ponç de Roda lliurà al monestir d’Alaó l’església de Nerca amb totes les seves pertinences, com a dot del futur priorat de Sant Bartomeu de Calassanç…

La caseria de Sant Llorenç es localitza a l’extrem meridional del terme, als vessants de la serra de la Pedrera L’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026 reporta una dotació amb terres ad ipsas fexsas Sancti Laurenti És la primera notícia del lloc A partir del segle XII els barons d’Erill senyorejaren l’indret i afavoriren la presència dels hospitalers Al febrer del 1179 Ponç d’Erill va cedir al rei Alfons el Cast els drets que tenia a la Saida i també el castell i la fortalesa de Sant Llorenç que li havia concedit Podem suposar que posteriorment els Erill…

Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’…

La primitiva església parroquial de Sant Joan Evangelista, de nau única, en l’actualitat de propietat particular, es troba a l’interior del castell de Parestortes El lloc de Parestortes és esmentat en la documentació medieval a partir del segle X tanmateix, la seva església dedicada a sant Joan Evangelista no consta escripturada fins l’any 1130, en un document pel qual Dalmau feu donació a Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, amb motiu de la consagració d’aquesta, d’un clos situat a la parròquia de “Beati Johannis de Parietibus tortis” De l’inici del segle XV, hi ha notícia que l’any…

La capella de Sant Pau, avui desafectada, ocupa el costat oest del claustre del cementiri, el qual és situat a la banda de ponent de l’església parroquial de Sant Jaume Una menció documental d’aquesta capella data del 1294, en què el rei Jaume I de Mallorca notificà al veguer, al batlle i al jutge de Vilafranca que la vila havia de pagar una renda anual de 6 sous per tal de fer front a les obres d’engrandiment del cementiri, ja que la construcció de la nova capella n’havia ocupat una gran part L’any 1410, en una escriptura, aquesta església és esmentada com a “capella claustral”…

Fou escolà de cant a la catedral de Tarassona, cap al 1737 i n’esdevingué mestre de capella Més tard ocupà el mateix càrrec a la seu de Conca i a Las Descalzas Reales de Madrid El 1761 signà, juntament amb d’altres músics, l’aprovació del tractat Llave de la Modulación , del pare Antoni Soler L’any 1767, possiblement per problemes de salut, sollicità, infructuosament, la plaça del magisteri musical de Màlaga El 22 de juny de 1768 ocupà el lloc de mestre de capella de la catedral de Sevilla El 1785 presidí el tribunal d’oposicions per a la plaça del magisteri musical de la catedral de Còrdova…

Vida S’ignora el lloc on realitzà la seva formació musical, que pogué ser l’escolania de la catedral de Tarragona La primera notícia documentada, que apareix el 1680, diu que era mestre de capella de Mont-roig del Camp Baix Camp, Tarragona Optà a aquest mateix càrrec a la catedral de Vic, que estava vacant, i aconseguí la plaça el 1680 El 1682 es presentà a la vacant de la seu de Girona, deixada pel seu anterior detentor, Felip Perallada guanyà les oposicions, superant els seus rivals, Josep Gas i Joan Jansana, i fou proclamat mestre titular aquell mateix any A la catedral…