Resultats de la cerca

El radi vector d’una ellipse o d’una hipèrbola és definit com el que va des de qualsevol dels focus de la cònica fins a un punt variable d’aquesta

Fou creada el 1934 per Lluís Riera Carré i Jaume Juanola Farrés, que donaren nom a la marca amb les primeres lletres dels seus primers cognoms Començà fabricant bicicletes i accessoris per a motocicletes L’any 1945 fabricà el primer model de motocicleta El 1953 aparegué la primera Rieju 175 cc, de la qual es fabricaren prop de 5000 unitats fins el 1961 L’any 1978 entrà al món de les competicions amb el model d’enduro TT 406, que al llarg dels anys assolí dotze Campionats d’Espanya Els anys 1979 i 1980 aparegué el model Marathon, de cilindrada diferent per a enduro i motocròs, que tingué gran…

Germà del també pilot Pol Espargaró , l’any 1999 guanyà el Campionat de Catalunya d’enduro de 60 cc i fou tercer en el de motocròs de 60 cc El 2001 guanyà el Campionat Rieju Supermotard de Catalunya i el d’Espanya L’any 2003 guanyà el Campionat de Catalunya de velocitat en 125 cc i l’any següent fou campió d’Espanya i de Catalunya de la mateixa cilindrada, i es convertí així en el pilot més jove a aconseguir el títol estatal El 2004 debutà en el Campionat del Món de motociclisme, on el 2005 corregué per l’equip Seedorf Racing pilotant una Honda El 2006 disputà amb l’equip Honda el Mundial de…

Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per a mantenir la…

Mapa de les esglésies del Matarranya anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguaviva de Bergantes Sant Llorenç d’Aiguaviva Arenys de Lledó Santa Maria d’Arenys Sant Hipòlit o Sant Pol Bellmunt de Mesquí Sant Salvador de Bellmunt Beseit Sant Bartomeu de Beseit Calaceit Sant Pere de Calaceit Santa Maria del Pla La Canyada de Beric Sant Blai de la Canyada La Codonyera Santa Maria de la Codonyera Cretes Santa Maria i Sant Joan de Cretes Faió Sant Joan de Faió Favara de Matarranya Sant Joan de Favara de Matarranya Fondespatla Sant Salvador de Fondespatla Sant Miquel Fórnols de Matarranya Santa Maria de…

Format a Llotja, completà estudis a Roma i a París Membre del Cercle de Sant Lluc, hi exposà ja en la collectiva del 1908 a la Sala Parés Participà també en l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona 1910, en la Sisena Exposició Internacional 1911 i en les municipals del 1922 i el 1923 El 1923 esdevingué vocal de la junta constituent dels Amics de l’Art Litúrgic, amb la qual exposà el 1925 i el 1928 Obtingué un dels premis del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930 i del Saló de Primavera del 1934 Emmirallat en el naturalisme plàcid i modest de Joan Llimona, els anys 1918-20…

Llicenciat en geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores 1987, premi Amadeu Oller, A contrallum 1989, premi Miquel Martí i Pol, Vida terrenal 1991, premi Miquel de Palol 1990, Jardí d’una ciutat deserta 1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991, La llunyania 1993, El món que respirava pels ulls 1996, premi JM López-Picó 1995, L’estret de Bering 1997, premi Ciutat de Palma 1996, Opus spicatum 2000, premi Maria Mercè Marçal, Omissió L’u de la u 2001, El buit i la medusa 2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, La tirania del discurs…

El primer estudi conegut sobre còniques és el tractat d’Apolloni de Perge, que les definia com a possibles seccions d’un con Projectivament, hom defineix la cònica com a lloc geomètric dels punts dobles d’una polaritat L’estudi afí de les còniques destaca els següents elements centre , que és el pol de la recta de l’infinit, diàmetre , qualsevol recta que passa pel centre, asímptotes , els diàmetres tangents a la cònica En l’estudi euclidià hom distingeix, a més, els eixos principals, que són una parella de diàmetres perpendiculars i també conjugats respecte a la polaritat induïda per la…

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984, FAD, dels…

El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…