Resultats de la cerca
Es mostren 1683 resultats
Els testudínids: tortugues de terra
La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada Els testudínids són quelonis terrestres, generalment herbívors, encara que també mengen carronya, excrements i invertebrats diversos Són estesos quasi arreu del món, a regions càlides, llevat d’Austràlia Es caracteritzen per la possessió d’una closca dorsal fortament bombada, potes gruixudes quasi cilíndriques…
Els infants
Una de les variables més importants per les repercussions que té sobre la dinàmica demogràfica, a part la del sexe, és sobretot la de l’edat Malgrat les deficiències que ofereixen les fonts informatives sobre aquest indicador, es pot constatar l’existència d’importants desigualtats espacials, que en l’àmbit mundial ens permeten la diferenciació entre països vells i països joves En general, als estats del Tercer Món, la població jove menor de 15 anys supera el 35% de la població total, mentre que als països desenvolupats aquesta se situa per sota del 25% El factor que explica les…
dret d’asil
Protecció que un estat ofereix a persones que no són súbdits seus, la vida o la llibertat dels quals és en perill per l’actuació de les autoritats d’un altre estat.
Els centràrquids: perca americana i peix sol
Àrea de distribució del peix sol Lepomis gibbosus , en ratllat i de la perca americana Micropterus salmoides , en verd als Països Catalans Carto-Tec, original dels autors Els centràrquids formen una família de peixos exòtics, originaris de l’Amèrica del Nord, que coneixem a través de dues espècies que han estat introduïdes a les nostres aigües dolces i s’hi han estès àmpliament fins a fer-se uns elements ben populars de la nostra ictiofauna la perca americana o «black bass» Micropterus salmoides i del peix sol Lepomis gibbosus Són peixos de cos alt i comprimit, que tenen l’aleta dorsal…
Zoologia 2017
Zoologia
Els licaons voten, i ho fan esternudant Zoòlegs experts van descriure com els licaons decideixen quan han de sortir de cacera participant en una mena de votació per mitjà de l’esternut © Derek Keats Un estudi dut a terme per zoòlegs de les universitats de Swansea, a Galles, New South Wales, a Austràlia, i Brown, als Estats Units, sota la coordinació de la Botswana Predator Conservation Trust, va descriure com els licaons, també coneguts com gossos salvatges africans , decideixen quan han de sortir de cacera participant en una mena de votació mitjançant l’esternut La quantitat d’esternuts que…
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…
Buenos Aires
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, entre l’estuari de Riu de la Plata i el riu Colorado.
La capital és La Plata Excepció feta de la serralada de la Ventana i la del Tandil, el terreny és predominantment pla Al nord, entre els rius Paraná i Salado, hi ha una àrea suaument ondulada, i al centre una àrea molt plana, drenada per nombrosos rius, molts dels quals sense desguàs, que han originat estanys, i una àrea, situada entre les alineacions muntanyoses de la serralada de la Ventana i la del Tandil i la mar, d’uns 200 m d’alçària, amb una inclinació general al sud-est Els rius principals són el Paraná i els seus afluents, el Salado i el Colorado, però tota la província és drenada…
Collsacabra
Vista de Sant Julià de Cabrera, municipi de Santa Maria de Corcó, Osona, que es troba a l’altiplà de Collsacabra, al NE d’Osona. La fotografia mostra la construcció romànica de l’església parroquial d
© A. Bachs
Altiplà
Altiplà del nord-est d’Osona, conegut també sovint amb el nom d’el Cabrerès (tot i que, històricament, només el sector occidental de l’altiplà pertanyia al terme de Cabrera), que constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes.
És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb…
violència sexista
Sociologia
Agressió física o greuge moral protagonitzat per una persona en contra d’una altra del sexe oposat.
El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes Es manifesta mitjançant l’ assetjament sexual , la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent és a dir, que pot donar-se violència…
Carme Junyent i Figueras
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica 1986, Estudis africans 1996 i La expansión bantú 1999 També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món Ecolingüística 1989, Vida i mort de les llengües 1992 o Contra la planificació 1998, i com a editora o en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina