Resultats de la cerca
Es mostren 5468 resultats
Necròpoli de Sant Vicenç d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpoli J Bolòs Necròpoli que es troba a l’interior de l’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, del veïnat de les Corts Necròpoli Entremig de les parets de les dependencies de l’església hi havia unes 50 sepultures, les quals foren descobertes arran de les excavacions dutes a terme l’any 1954 Dins la nau d’aquesta església de Sant Vicenç, sota un paviment d’opus testacaun , va aparèixer una sepultura de planta rectangular, formada per grans lloses, que tenia l’interior arrebossat de color roig, amb calç i ceramica…
camaldulès | camaldulesa
Cristianisme
Monjo de la branca benedictina de tendència eremítica, fundada per sant Romuald el 1012 seguint la regla de sant Benet, a Camaldoli (Toscana), i obert tant a la vida solitària dels ermitans com a la vida cenobítica o comuna.
Fou un dels primers a integrar a l’orde els germans conversos o llecs, potser prenent com a model el costum de Cuixà Al s XV l’acció del superior general, l’humanista Ambrogio Traversari, i dels monjos de San Michele de Murano Venècia, realitzaren la reforma salvant les divergències entre eremites i cenobites, la unió dels quals fou establerta el 1513 El 1616 tornaren, però, a separar-se La branca cenobítica fou inclosa segles després 1935 en la confederació benedictina amb el nom de Congregació Benedictina dels Monjos Eremites Camaldulesos Els eremites s’uniren al grup fundat…
Alonso de Proaza
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Humanista i editor.
Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà en contacte…
Muḥyī al-Dīn Pirī Rais
Cartografia
Marí i cartògraf turc.
Fou almirall de la flota turca Basant-se en diversos mapes elaborats pels navegants i descobridors portuguesos i castellans un dels quals potser pertanyia al mateix Colom, el 1513 féu un mapa de l’Atlàntic sud en què figura la costa de l’Amèrica del Sud, amb força comentaris geogràfics Seguidor atent del progrés del descobriment del nou continent, el 1528 dibuixà un mapa sobre l’Atlàntic nord, en el qual consten les noves terres de l’Amèrica Central i del Nord El conjunt dels seus coneixements cartogràfics i de navegació els resumí el 1521 en el llibre Kitab-ī-Bahriye ‘Sobre la…
José Marchena y Ruis de Cueto
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític andalús, més conegut com l’abate Marchena
.
Ordenat d’ordes menors a Sevilla, es llicencià en lleis a Salamanca Per les seves idees materialistes i potser pel fet d’haver participat en una conspiració, hagué de refugiar-se a França 1792 A Baiona escriví Aviso al pueblo español , on convidava els seus conciutadans a unir-se a la Revolució Francesa Formà part d’un comitè espanyol encarregat d’introduir les idees republicanes a l’estat El 1808 tornà a Espanya, com a secretari de Murat, i Josep Bonaparte el féu director de La Gaceta i arxiver del ministeri de l’interior Havent tornat a França 1813, estigué a punt d’ésser condemnat a mort,…
llibre de Jeremies
Llibre profètic.
Conté en primer lloc la predicació vigorosa de Jeremies, en prosa o en vers, els planys sobre la seva pròpia vida i una sèrie de narracions en primera persona sobre la seva vocació i les seves visions o accions simbòliques capítols 1-25 Una altra sèrie de narracions, contades potser per Baruc, el seu deixeble, parla principalment de les discussions dramàtiques del profeta amb reis, sacerdots o falsos profetes i dels sofriments i perills que passà durant el setge de Jerusalem capítols 26-29 i 34-45 Entremig capítols 30-33, hi ha un recull de promeses de restauració, i al final…
Antonio Carvajal
Literatura
Poeta andalús.
Doctor en filologia romànica per la Universitat de Granada i professor titular de mètrica a la mateixa universitat Com a poeta és considerat entre els més renovadors de la poesia castellana de les darreres promocions, per bé que durant molts anys la seva obra estigué injustament relegada, potser a causa d’una alta exigència estilística, per la seva perfecció formal i per una rara capacitat d’actualitzar formes clàssiques com ara la lira o el sonet Els llibres més importants de la seva trajectòria són Tigres en el jardín 1968, Serenata y navaja 1973, Siesta en el mirador 1979,…
Sant Salvador de Vilaüt (Pau)
Art romànic
La capella de Sant Salvador és documentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i l’any 1362 com a “ sancti Salvatoris de Villacuto” , sufragània de la parroquial de Sant Martí de Pau No apareix en els nomenclàtors del segle XIV, la qual cosa significa que en aquella època no tenia un sacerdot encarregat que hagués d’assistir ais sínodes diocesans L’església de Sant Salvador potser fou la capella del castell de Vilaüt Si això fos cert es devia enrunar al mateix temps que aquest en una data que desconeixem per manca de notícies històriques L’estat actual de les ruïnes…
Castell de l’Aleixar
Art romànic
El primer esment del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, quan apareix entre les afrontacions del terme d’Alforja Potser cal relacionar el repoblament del lloc amb una notícia continguda en el Liber feudorum maior , segons la qual el 1184 Alfons I va fer donació de tres parellades de terra a l’Aleixar a un personatge anomenat Ferran de l’Aleixar El castell de l’Aleixar, però, és documentat molt més tard, el 1342, formant part del comtat de Prades Del terme de l’Aleixar depenien Maspujols i, possiblement, Vilaplana El 1391 el rei va vendre a l’arquebisbe tots els drets que tenia…
Sant Marcel (Cornudella de Montsant)
Art romànic
El lloc de Sant Marcell o Marcel, a la vora del riu de Siurana, va ser colonitzat per Pere de Déu a partir del 1180 En aquesta data el rei Alfons I va fer donació a Pere de Déu del territori de Sant Marcell i la vall de Porrera perquè el repoblés Com assenyala el topònim, en aquest indret s’havia bastit una església, de la qual es té una única referència del 1258 El nucli de població de Sant Marcell potser va desaparèixer aviat com a tal el fet és que l’església mai no va passar de ser una sufragània, ja que no figura en la relació d’esglésies i beneficis que contribuïren a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina