Resultats de la cerca
Es mostren 2795 resultats
helicida
Química
Agronomia
Substància química que hom utilitza en agricultura per eliminar plagues de cargols i llimacs.
Aquest producte pot actuar per contacte o per ingestió i molt sovint és presentat en forma d’esquer que hom aplica després de ploure o d’haver regat És utilitzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, susceptibles d’ésser atacats per aquestes plagues Solament hi ha dues matèries actives amb activitat helicida, el metaldehid i el metiocarb
antidetonant
Química
Substància que, afegida a la gasolina, n’augmenta l’índex d’octà i evita, en els motors d’explosió, la detonació
espontània, àdhuc a compressions elevades.
El més emprat és el tetraetilplom, producte que actua interrompent les cadenes de reacció Un antidetonant comercial eficaç consisteix en una barreja d’aproximadament 65% de tetraetilplom, 25% de dibromur d’etilè i 10% de diclorur d’etilè L’addició d’aquests dos hidrocarburs halogenats té per objecte d’evitar la deposició de plom i d’òxid de plom en el motor
aliment concentrat
Agronomia
Aliment per al bestiar, caracteritzat perquè posseeix un elevat valor nutritiu, una alta digestibilitat i un baix contingut en fibra.
Prové adés directament dels conreus —grans de cereals, de llegums, etc—, adés de residus industrials, com el segó i els tortós subproductes de la indústria sucrera, de l’arròs, de la llet, etc En general, tots els aliments concentrats tenen de 0,75 a 1,45 unitats alimentàries per quilogram de producte, sense considerar l’aigua, que en aquest aliments és escassa
magnetoestàtica
Física
Part de la física que s’ocupa de l’estudi dels camps magnètics engendrats per imants permanents i per electroimants recorreguts per corrents continus.
La primera investigació teòrica de magnetoestàtica fou feta per ChA Coulomb , que enuncià la llei que és anàloga a la de l’electroestàtica segons la qual dos pols magnètics s’atreuen o es repelleixen amb una força directament proporcional al producte de les masses magnètiques dels pols anomenades també valors dels pols i inversament proporcional al quadrat de la distància entre els pols
diclorur de pal·ladi
Química
Sòlid pulverulent vermell fosc, deliqüescent, soluble en aigua, àcid clorhídric (amb formació de [PdCl 4
] 2 -
), alcohol i acetona, que es fon amb descomposició a 501°C.
Hom l’obté per reacció directa del palladi amb clor a temperatura elevada o, en forma cristallina PdCl 2 2H 2 O, per evaporació de les solucions d’àcid cloropallàdic És el compost de PdII més important, i és el producte de partida per a l’obtenció de molts altres composts i complexos del palladi En forma anhidra, té una estructura polimèrica plana
inversió
Música
Operació que afecta la disposició de les notes d’un interval, elevant el so greu una octava, o abaixant també una octava el so més agut.
L’interval producte de la inversió s’anomena interval complementari, o interval complement de l’altre, perquè la suma de tots dos cobreix l’interval d’8a Les inversions d’intervals majors donen lloc a intervals menors i viceversa, les d’intervals augmentats donen lloc a intervals disminuïts i viceversa i els intervals justos continuen essent justos en ser invertits
Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora
Acord internacional que té com a objectiu conservar les espècies en perill d’extinció però al mateix temps permetre el comerç de la fauna i la flora que no es troben en situació de risc.
Entrà en vigor el 1975 i des d’aleshores s’hi han adherit més d’un centenar de països Prohibeix el comerç de les espècies en perill i limita el de les espècies amb possibilitats d’esdevenir en perill L’autorització de la CITES és l’únic camí legal reconegut per al trànsit internacional d’un animal, planta o producte
garum
Alimentació
Salsa de sabor molt forta feta amb peix macerat amb sal.
No hi ha gairebé cap referència de producció de garum als Països Catalans en les fonts grecollatines conservades En diversos llocs de la costa meridional valenciana Xàbia, Ifac, Alacant, Santa Pola han estat localitzats, tanmateix, restes de dipòsits tallats a la roca, arran de mar, d’època romana, que poden ésser relacionats amb la producció de garum o d’algun producte semblant
aplita

Aplita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia de la família dels granits i de grans molt petits.
És composta de quars i feldespat alcalí oligòclasi, disposats en forma de mosaic Les mides dels grans van des de 0,05 mm fins a 1 mm Pot tenir mica en petites quantitats i a vegades altres minerals accessoris, com la microclina i la turmalina Les aplites omplen les fissures de les masses graníti ques i representen un producte de final de cristallització
Bertram Borden Boltwood
Física
Físic i químic nord-americà.
Estudià a les universitats de Munic, Leipzig, Manchester i New Haven Des del 1910 fou professor de física i química a la Universitat de Yale, on descobrí l' ioni , isòtop del tori i producte de la desintegració de l’urani El 1907, arran d’un suggeriment fet per Rutherford, reeixí a calcular l’edat dels minerals segons llur contingut de plom
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina