Resultats de la cerca
Es mostren 2663 resultats
Francesc Vila i Rufas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor, conegut per Cesc.
Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’Escola Massana, exposà per primer cop a la Sala Rovira de Barcelona 1943 S’inicià com a caricaturista diari en el Diari de Barcelona , el 1952, i després passà a Tele-exprés , El Correo Catalán , Avui en el qual feu un acudit diari del 1976 al 1989 i Diari de Barcelona Collaborà també periòdicament a Serra d’Or , Cavall Fort , Por Favor i La Gaceta Ilustrada i en publicacions estrangeres com ara Punch , Harper’s , Esquire , Everybodys , París Match o Jours de France Feu també nombrosos dibuixos publicitaris El 1989 cessà l’activitat com a ninotaire i es…
David Verdaguer
Cinematografia
Teatre
Actor.
Diplomat al Collegi de Teatre de Barcelona 2001-04, el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay 2009, de Joan Gallart La doble vida d’en John 2010, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer La revolució no serà tuitejada 2013, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró Frank V opereta d’una banca privada 2015, de Friedrich Dürrenmatt, sota la direcció de Josep Maria Mestres…
Carles Alberola i Ortiz
Teatre
Literatura catalana
Autor, actor i director teatral.
Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València 1983-86, el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Teatre , amb la qual muntà les seves pròpies obres D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaquen les obres Viu com vulgues 1989, coescrita amb Alfred Picó O tu o res 1991 i Nit i dia 1993, feta a quatre mans amb Ferran Torrent Curriculum 1998, de la qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les arts escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la crítica teatral de Barcelona Estimada Anuchka 1995 Per…
,
Demòstenes
Filosofia
Polític i orador, del dḗmos de Peània.
Ha estat considerat el millor orador d’Atenes i model universal d’oratòria Orfe des de set anys, a divuit hagué d’exigir judicialment dels tutors el patrimoni, ja malmès Estudià retòrica i lleis amb Iseu A vint-i-un anys obtingué el seu primer èxit, en el plet contra els tutors Des d’aleshores féu professió de logògraf Passà 357-352 aC dels discursos privats, escrits per a qui els hi pagava, als discursos públics, és a dir, polítics, i a l’acció oratòria personal La seva eloqüència sembla inspirada en un sentiment ardorós i profund de la grandesa d’Atenes, especialment determinat per la…
Burundi 2012
Estat
El ministre d’Afers Estrangers de Burundi, Laurent Kavakure, en una conferència pel desenvolupament del seu país organitzada per l’ONU a Ginebra, a l’octubre © Organització de les Nacions Unides / Martine Perret La violència política i les diferències en el si del partit en el poder, el Consell Nacional per la Defensa de la Democràcia-Forces de Defensa de la Democràcia CNDD-FDD, van amenaçar l'estabilitat d'un país que es refà d'una guerra que va finalitzar amb els acords de pau d'Arusha Tanzània, signats a l'agost del 2000 El president Pierre Nkurunziza, reelegit el 2010 en unes eleccions…
Santa Magdalena del Còdol-rodon (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc del Còdol-rodon Segurament que primerament hi havia un hospital i després aparegué la capella que subsistí quan l’activitat assistencial desaparegué No sabem res del seu domini durant l’època hospitalària després estigué vinculada al mas Montcunill El lloc del Còdol-rodon, donat per l’existència d’una gran pedra dreta i rodona, surt documentat juntament amb l’hospital el 1285 com a hospital de Codol Redon Per aquest lloc passava el camí ral dels Prats de Rei a Manresa, continuador de la strata romana que unia…
Eduard Hanslick
Música
Musicòleg, crític i acadèmic musical alemany.
Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…
Sòcrates

Rèplica romana del segle I dC d’un bust grec de Sòcrates (Museu Nacional de Nàpols)
Ian Scott (CC BY-SA 2.0)
Filosofia
Filòsof grec.
Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…
La moneda de Manresa i la moneda de Cardona
Art romànic
La moneda de Manresa Ja l’any 1818 el numismàtic Salat assenyalava una cita de “moneda de Manresa nombrada bruna” datada el 1111 Darrerament Albert Benet ha trobat altres cites de moneda de Manresa amb dates 1098, 1105 i 1114 L’evidència numismàtica no ens ha donat, però, encara cap prova de l’existència d’aquesta moneda, la qual cosa porta a preguntar-nos si existí realment i, en cas negatiu, donar una explicació d’aquestes cites En primer lloc cal dir que fins avui no s’ha delimitat una base jurisdiccional que pugui justificar l’existència d’aquesta moneda Malgrat les repetides cites d’un “…
Hernández Pijuan
Joan Hernández Pijuan Barcelona, 1931, que ja hem trobat en el grup Sílex, va fer la seva primera exposició individual a Mataró el 1955 L’Informalisme el va viure a París l’any 1957 L’espai del quadre, els seus límits i el dinamisme del gest indicaven el sentit d’una recerca que el 1959 va donar a la posteritat la Pintura , ara al Museu Balaguer de Vilanova o, el 1963, el Paisatge vertical La força del moviment es trobava concentrada en un punt i explotava a partir d’un focus irradiador Entre el 1965 i el 1967 va interpretar natures mortes amb objectes i, a partir del 1972, paisatges des del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina