Resultats de la cerca
Es mostren 1521 resultats
Joan Granollacs i Pons
Història
Mercader, cavaller i diputat.
Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs 1539 i el mercader Bernardí Granollacs 1551 Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels drets de la bolla a la segona meitat del cinc-cents, gestió que aportà a la fortuna de la…
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…
Residència reial de Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga residència reial i església de Santa Maria, actualment solament hi ha restes de velles edificacions aprofitades com a magatzem o simple barraca Mapa 36-16420 Situació 31TDF893279 És al vessant N de l’extrem NE de la serra de Collserola, sota el coll conegut com el Pas del Rei, no lluny de la carretera de Cerdanyola del Vallès a Horta La masia de Valldaura o Casa Nova de Valldaura és davant el km 8,5 d’aquesta carretera, des d’on és visible Les ruïnes de l’antic casal i capella es troben al Sot de Valldaura a pocs minuts de la nova masia, a l’indret ara clos i ocupat per una…
pancarta
Diplomàtica i altres branques
Pergamí que conté copiats diferents documents, referit sobretot als documents reials pels quals, a petició de l’interessat, el sobirà restituïa els títols de propietat perduts o destruïts.
Climent
Família d’oficials reials, d’origen convers, descendents del jueu aragonès Mossé Chamorro, que, després del bateig, adoptà el nom de Francisco Clement
i fou notari de Saragossa.
El 1486, ell i la seva muller, Violante de Calatayud, foren condemnats al braser Dels fills d’aquest matrimoni, un, fra Vicente Climent , fou conseller del rei, i un altre, Felipe Climent , arribà a secretari i, després, a protonotari reial La inquisició el penitencià a la seu de Saragossa el 1503 El seu fill, que adoptà el nom de Miguel Velásquez Climent , fou secretari reial almenys a partir del 1495 S'emparentà, per dos matrimonis successius, amb els Gurrea i els Altarriba
Pere Oliver de Boteller i de Riquer, cabiscol i canonge de Tortosa (1584-1587)
El 22 de juliol de l’any 1584, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Beuló, canonge de Vic diputat militar Joan de Queralt i de Ribes, baró de Puigverd diputat reial Magí Pelegrí i Fornells, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Mateu Miró, canonge de Tortosa oïdor militar Galceran Ferrer, donzell de Barcelona oïdor reial Joan Gorcs, burgès honrat de Perpinyà El diputat eclesiàstic Jaume Beuló, canonge de Vic, gaudia de vells lligams familiars amb l’administració vigatana de la Diputació El 1554, un notari de nom Salvi Beuló…
Congressos d’Història Moderna de Catalunya
Historiografia catalana
Reunions científiques organitzades des del 1984 pel Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona després de crear-se la llicenciatura d’història moderna, en part, sobre el model del Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) i del d’Andalusia (1976).
El primer congrés tingué un caràcter general i s’articulà en sis sessions de temàtica econòmica i social demografia, món rural, món urbà, política i institucions, religió i cultura i mentalitats Cada sessió fou precedida d’una ponència sobre l’estat de la qüestió Les actes es publicaren en dos volums El segon congrés 1988 aprofità les ofertes de mecenatge de la commemoració del segon centenari de la mort de Carles III 1788 L’objectiu fou l’estudi de Catalunya en aquella època i tot el s xviii Les comunicacions tractaren de la història sociocultural amb una secció sobre art i festa No hi hagué…
justícia
Història
Al regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o justícia de la cort reial, de la qual s’independitzà al segle XIV.
Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges…
sumeri
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua del país de Sumer, documentada des dels volts de l’any 3000 fins al 100 aC.
Com a llengua parlada, deixà segurament d’ésser en ús cap al 2000 aC Fins ara no ha estat possible de classificar-la en cap grup lingüístic Hom ha suggerit parallels —sense cap resultat apreciable, però— entre el sumeri i el turc, les llengües caucàsiques, el finoúgric i l’hurrita Llengua aglutinant no és flexional, al revés de les indoeuropees i les semítiques, el sumeri empra sufixos en el cas del nom, i prefixos, infixos i, en menor grau, sufixos en el cas del verb, que va al final de la frase, característica que conservaren també el babilònic i l’assiri, malgrat pertànyer al grup semític…
Benaguasil

Municipi
Municipi del Camp de Túria, a l’esquerra del Túria.
El terme està dividit en una part muntanyosa i una part d’horta El regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia Major, ocupa 816 ha cebes, blat de moro, carxofes i taronges, amb tendència a augmentar El secà ocupa unes 1000 ha garrofers, oliveres, ametllers i erms Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament per llurs propietaris Hi ha una comunitat de regants i una cooperativa agrícola Disposa de petites indústries diversificades paper, tèxtil, construcció i una gran fàbrica de confecció La població, que augmentà en un 38% entre el 1900 i el 1950…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina