Resultats de la cerca
Es mostren 611 resultats
Castell i vila de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Vista aèria de la població de Roda, d’estructura sensiblement triangular, amb la catedral i les restes del castell al seu vèrtex o extrem nord ECSA - J Todó La vila o antiga ciutat de Roda s’assenta damunt el cim d’un turó de forma arrodonida, que li donà el nom Rota , a 907 m d’altitud, que controla per la dreta l’Isàvena Com que el pendís és molt accentuat i la plataforma és gairebé ocupada per la catedral i altres dependències, les cases s’amunteguen perpendicularment a la costa, arrecerades a sol ixent i migjorn Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 Hom arriba a Roda per un curt…
Sant Martí de Biure (Sagàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme i la capella oberta el segle XVII al mur de tramuntana R Viladés L’església és situada en un indret enlairat, prop del mas vell de Biure, vora la riera del Pontarró i del rec de Passavant, a la part central del terme municipal de Sagàs Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 11,5 — y 53,2 31 TDG 115532 S’hi arriba des de Puig-reig agafant la carretera que porta a Prats de Lluçanès, on després del quilòmetre 5…
Una nova generació de catedrals
Art gòtic
Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, dins d’un cos sobresortint i emmarcada per un gran arc apuntat ECSA - XG Les seus de Tarragona i Lleida, construïdes entre el final del segle XII i bona part del segle XIII, configuren una nova generació de catedrals que inscrivim en el context de l’arquitectura protogòtica, perquè aporta experiències innovadores que signifiquen una clara superació de les tradicions arquitectòniques romàniques La seva edificació és parallela a la dels grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, cosa que obliga a interrogar-se sobre possibles…
Bibliografia general referent al romànic del Donasà
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena 720-768 , “Cuadernos de historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La Plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil…
Ciutat d’Ausa o Auso (Vic)
Estructura urbana Plànol del nucli antic de Vic, amb indicació dels indrets on s’han localitzat estructures i materials romans A Caballé La ciutat romana d’Ausa, identificada amb el vicus Ausonensis medieval i l’actual ciutat de Vic, es troba situada al bell mig de la Plana de Vic, en un punt estratègic on conflueixen els rius Mèder i Gurri, tributaris del Ter Des del segle VI aC, i sobretot a partir del III aC, diversos autors clàssics com Aviè, Estrabó, Titus Livi, Polibi i Polini, entre d’altres, esmenten el poble iber dels ausetans Hom els situa a les terres de l’interior de Catalunya, a…
Xàtiva
Vista aèria de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…
el Solsonès

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…
Castell de Miravet
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest famós castell, que fou seu de la comanda templera més important de les terres de l’Ebre ECSA - J Todó Aspecte de la muralla de ponent, amb torres, del recinte sobirà del castell ECSA - J Colomé El castell de Miravet es troba al capdamunt de la població de Miravet, sobre un turó de més de 100 m sobre el nivell de la mar, al marge dret de l’Ebre El monument, que és propietat de la Generalitat de Catalunya, es pot visitar dins l’horari establert Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Podem accedir al castell des de Móra d’Ebre, capital de la comarca Sortirem de la…
La diòcesi d’Elna i les seves vicissituds fins el 1300
Art romànic
Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…
L’organització del territori i del comtat de Girona
Art romànic
Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta gairebé a les fosques, lluny de l’abast…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina