Resultats de la cerca
Es mostren 1738 resultats
televisió per IP
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sistema de distribució de senyals de televisió i vídeo que utilitza connexions de banda ampla sobre el protocol d’internet IP.
És un entorn tancat en què el proveïdor del servei controla tant el suport de la transmissió com els continguts programats i l’accés Permet la comunicació directa i bidireccional entre proveïdor i usuari final, de manera que l’usuari té accés a serveis com la selecció de continguts a la carta pot escollir entre un catàleg de continguts i reproduir-ne qualsevol en qualsevol moment Els continguts són enviats des del servidor del proveïdor a l’usuari de forma individual, de manera que aquest pot pausar, rebobinar o fer avançar la reproducció al seu gust És habitual en els operadors…
simulador
Exterior d’un simulador de vol
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Model material que simula un fenomen físic o que permet de reproduir el comportament de determinats dispositius, màquines o instal·lacions per tal d’estudiar-ne el comportament dinàmic o bé ensinistrar algú en el seu maneig.
En els simuladors passius , el model és constituït, generalment, per un circuit elèctric el comportament del qual és anàleg al del fenomen a estudiar En els simuladors actius , un model matemàtic de la realitat a estudiar representada per un conjunt d’equacions és tractat per mètodes de càlcul numèric o analògic mitjançant un ordinador o un calculador analògic —i sovint per una combinació d’ambdós— Exemples concrets d’aplicació són els simuladors espacials , utilitzats per a recrear a terra les condicions de llançament o de vol dels ginys espacials els simuladors de vol , emprats per a…
drets d’autor
Dret
Conjunt de drets subjectius i facultats jurídiques exclusives i potestatives que deriven d’aquells i que corresponen als autors d’una obra literària o científica, musical, dramàtica o artística.
Aquest drets poden ésser agrupats en dues categories D’una banda, els anomenats drets morals personalísims, inalienables i imprescriptibles, pels quals l’autor, entre altres coses, pot defensar la seva creació i preservar l’obra de qualsevol deformació que afecti la seva dignitat d’altra banda, els drets ‘patrimonials’ segons els quals l’autor pot disposar de l’obra intellectual que ha creat i explotar-la lliurement aquests últims poden ésser classificats en drets de reproducció , drets de publicació i drets de difusió , respecte a les obres d’altre gènere i, per a totes les…
crisantem

Crisantem florista ( Chrysanthemum Priscilla )
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes perennes, de la família de les compostes, de tiges anuals, a vegades quasi llenyoses, i fulles alternes, verdes a l’anvers i blanquinoses al revers; les inferiors i les superiors són diferents de les centrals, oblongues i profundament dentades.
El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les…
dugong
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels sirenis, de la família del dugòngids, de forma cilindrocònica, que pot assolir 3 m de llargada i 300 kg de pes, amb una aleta caudal bilobada i els dos membres anteriors reduïts.
Té els llavis tous i gruixuts, i la dentició és escassa i de creixement continuat Els mascles tenen a la mandíbula superior unes incisives que arriben a fer 25 cm de longitud i els serveixen de defensa Les femelles tenen dues mamelles en posició pectoral De vegades hom els pot trobar a alta mar, però generalment són més freqüents a les desembocadures dels rius, on cerquen l’aliment, consistent en algues i algunes fanerògames marines L’índex de reproducció és molt baix, car la gestació dura 11 mesos i neix una sola cria això, unit a la circumstància que han estat molt perseguits, fa que hagin…
Jaume Roca i Delpech
Pintura
Música
Pintor i músic.
Deixeble de Miquel Oliva i Francesc Civil El 1925 compongué la seva primera sardana i l’any següent es presentà com a pianista a Girona Becat per la diputació provincial cursà estudis amb d’Indy i Paul Brand a la Schola Cantorum de París 1927-32, ciutat on feu concerts Seguí la seva activitat de pianista a Girona i establí a Barcelona una acadèmia de piano Durant la guerra, al front, seguint una antiga afecció de dibuixant, s’inicià com a aquarellista El 1940 exposà a Girona i posteriorment a Barcelona, Girona, Figueres, Bilbao, Madrid, Cadis, París, Buenos Aires, València, etc, restringint…
Antoni Riera
Educació
Lullista.
Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lullianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull Viginti quatuor textus Apostrophos publicat a Mallorca el 1689 Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lulliana demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de…
Francesc Sevillano i Colom
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de València, ingressà poc després al cos d’arxivers de l’estat 1944 Destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a part la seva tasca professional, que es reflecteix en la seva obra Inventario de los pergaminos medievales de monasterios gerundenses 1953, publicà alguns treballs, ben documentats, sobre les cancelleries dels reis Pere III, Alfons el Magnànim, Ferran I i Ferran el Catòlic Sobre temes valencians, escriví Valencia urbana y medieval a través del oficio del mustaçaf 1957 —tesi doctoral—, Bosquejo histórico de Oropesa Castellón 1953 i…
altaveu

Altaveu de greus
© Fototeca.cat
Electroacústica
Transductor electroacústic encarregat de transformar els senyals elèctrics en ones acústiques, projectat per radiar potència acústica a l’aire.
Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre divisor de manera que…
Trobat
Àrea de nidificació del trobat Anthus campestris als Països Catalans Maber, original dels autors Ocell escàs com a estival i nidificador, és quelcom més comú durant els dos passos migratoris A l’època de la reproducció es troba en una bona part de la Catalunya Nord, normalment fins als 400 m d’altitud A la resta del Principat, la seva distribució és força irregular, en petits nuclis, ací i allà, absent de les comarques pirinenques i fugint de la Catalunya humida aquí cria des del nivell de la mar fins a l’alta muntanya, i s’ajusta en certa manera a la isoterma dels 20°C de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina