Resultats de la cerca
Es mostren 3656 resultats
Joaquim Llena i Cortina

Joaquim Llena i Cortina
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en medicina, exercí aquesta professió del 1988 al 1999 en diversos centres hospitalaris, entre els quals l’Hospital Clínic de Barcelona, el Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital Comarcal del Pallars Del 1995 al 2006 fou alcalde d’Alt Àneu pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , i des del 2000 és el primer secretari del PSC a la Federació Territorial de Lleida Diputat al Parlament de Catalunya des del 1999, a partir del 2003 ha estat secretari de la Comissió Parlamentària d’Agricultura Al novembre del 2006, el president Josep Montilla el nomenà conseller d’agricultura,…
Castell de Ponts
Art romànic
Situació Vista aèria dels pocs vestigis que resten d’aquest castell, situat sobre la vila de Ponts i prop de la canònica de Sant Pere ECSA - M Catalán Les restes del castell són situades al cim de la muntanya dita de Sant Pere 510 m, sobre la vila de Ponts i damunt la confluència del Llobregós amb el Segre El castell fou construït sobre una cinglera que protegeix els costats sud i oest de la vila als altres dos costats hi ha dos circuits de murs defensius Mapa 34-13 329 Situació 31TCG504424 Des de la vila de Ponts surt una pista de terra que, fent la volta al turó de les Forques i al de Sant…
Eslavònia
Geografia històrica
Regió al nord de Croàcia.
Incorporada a la província romana de Pannònia, a l’edat mitjana, constituí la part oriental del regne de Croàcia Després de la dominació franca 812-818 fou envaïda pels magiars 909, fins que aconseguí la independència 925 S'hi refugiaren molts serbis quan es produí l’ocupació otomana s XVI, de la qual foren alliberats pels Habsburg a la fi del s XVII A partir del 1945 forma part de la República Federada de Croàcia, dins la República de Iugoslàvia Alfons IV de Catalunya-Aragó hi fou reconegut sobirà i, en nomenar 1452 Ramon d’Hortafà successor del castellà de Croia,…
braç
Història
Cadascun dels grups que a manera de cambres aplegaven els representants dels diferents estaments del país i que, sota la presidència del rei, constituïen les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa (Principat de Catalunya, regnes de València, d’Aragó i de Sardenya).
La designació de braços apareix al segle XV aplicada als diferents estaments parlamentaris Respon a la concepció política medieval, que considerava la totalitat de país —i, per tant, les corts, representació suprema seva— com un cos o organisme el cap del qual era el sobirà, i els braços els diferents estaments socials els magnats, els cavallers i altres gentilhomes braç militar , els eclesiàstics braç eclesiàstic i els ciutadans i els burgesos braç reial o popular Només excepcionalment a Aragó eren quatre, per tal com els militars eren escindits en dos braços el dels rics-…
David Cameron anuncia la data del referèndum sobre la permanència de la Gran Bretanya a la UE
El primer ministre britànic fa pública la data del referèndum sobre la permanència britànica a la Unió Europea 23 de juny de 2016 El dia anterior 19 de febrer Cameron, partidari de continuar a la UE, anuncia la signatura d’un pacte amb el Consell Europeu pel qual la Gran Bretanya conservarà un estatut especial i sobirà amb relació a immigració, integració política i garanties per a empreses europees per a romandre a la City de Londres malgrat que la Gran Bretanya no formi part de la Unió Europea Per a evitar l’anomenat Brexit , el primer ministre ha de convèncer una part…
principat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un príncep
.
Als Països Catalans, abans de la utilització sistemàtica del títol principat per a designar Catalunya, el primer i únic títol nobiliari i senyorial amb aquesta designació fou el principat de Girona Aplicat a Catalunya, el títol té tot un altre sentit Començat a utilitzar en llatí principatus pels juristes catalans del s XV per influència del dret romà, indicava simplement que el territori no depenia d’un rei pel fet que no existia el regne de Catalunya ni d’un comte pel fet que el comtat de Barcelona no comprenia tot Catalunya, sinó d’un sobirà en llatí, princeps , tot i que,…
Miquel III de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1613-45).
Fou el primer sobirà de la dinastia Romanov, designat per un zemski-sobor , que el 1613 posà fi a l’agitació que imperava en el país Després de governar amb l’ajut d’aquest organisme, es deixà influir pel seu pare Concertà amb Suècia la pau de Stolvobo, que tornà Novgorod a Rússia, però li tancà el pas a la mar Bàltica Deixà en poder dels polonesos Smolensk i es negà a ajudar els cosacs del Dnièper en llur lluita contra Turquia Practicà també una política d’apropament als estats de l’Europa Occidental Fou durant el seu regnat que s’instituí definitivament l’adscripció dels homes…
Castell de Rubió (Soriguera)
Art romànic
Apareix documentat a la segona meitat del segle XI El comte Artau I de Pallars Sobirà s’apoderà del castell, que estava sota la guarda del comte Ramon V de Pallars Jussà com a penyora També fou motiu de disputes entre el comte Ramon V i el comte d’Urgell Ermengol IV, que sembla que va atacar el castell Des del segle XII formà part de la senyoria dels vescomtes de Vilamur El 1282 el vescomte Ramon de Vilamur, que havia participat al costat del comte de Pallars en la revolta nobiliària contra el rei Pere i que havia estat empresonat a Lleida, va haver de donar la potestat del…
Castell de Gurp (Tremp)
Art romànic
El lloc de Gurp s’assenta en un replà a 922 m d’altitud, sota un dels contraforts que davalla de la serra homònima El castell kastro Guirbi figura esmentat entre els anys 969 i 974 en un seguit de donacions de terres situades al terme d’aquest castell a favor del monestir d’Alaó Posteriorment, l’any 1079 el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Sant Pere de Rodes l’església de Sant Miquel, situada dins del terme del castell de Gurp El castell de Gurp formà part de la baronia d’Eroles L’any 1831 consta que era senyoria del baró de Claret i Sant Adrià
Castell de Bellvei (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Les ruïnes de l’antic poble de Bellvei es troben a la serra d’Espina, a 4 km, en direcció nord-est, de la Pobleta de Bellvei El castell de Bellvei Belvidin figura entre els sis castells amb els quals el comte Artau I de Pallars Sobirà dotà la seva muller Llúcia en la carta d’esposalles datada vers el 1057 Com en el cas del Puig de Segur, cal relacionar l’abandonament del lloc de Bellvei, esdevingut probablement entre el segle XIII i el començament del segle XV, amb la fundació al pla, vora el Flamicell, de la nova Pobleta de Bellvei L’any 1381 la Pobleta tenia nou focs i consta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina