Resultats de la cerca
Es mostren 1524 resultats
nobiliari
Historiografia
Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.
La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren els…
Antoni Pont
Cristianisme
Eclesiàstic.
Vestí l’hàbit trinitari a ciutat de Mallorca 1518 i completà estudis a Lleida, d’on fou professor d’arts i consultor del bisbe de Lleida fins el 1552 Durant aquests anys desplegà una gran tasca apostòlica, sobretot en la predicació, i meresqué el sobrenom d' apòstol de Catalunya Entre el 1553 i el 1567 fou ministre dels convents trinitaris de Mallorca i després de Morvedre El 1567 fou ministre del convent de Lleida, i de Mallorca a partir del 1577 Felip II el féu cavaller de competències del regne de Mallorca Fou nomenat arquebisbe d’Oristany Sardenya, però morí sense haver-ne pres possessió…
Raimondo Montecuccoli
Història
Militar
Literatura italiana
General i escriptor militar italià.
Príncep de Montecuccoli Es distingí a la guerra dels Trenta Anys i assolí els càrrecs més importants en les successives guerres de l’imperi germànic la primera guerra Nòrdica 1658-60 i, sobretot, la guerra contra els turcs 1661-64, que acabà amb la gran victòria de Sankt Gotthard an der Raab També participà en les dues campanyes del Rin 1673 i 1675 contra Turenne i Condé Home aferrat als vells conceptes de l’estratègia militar, representà el darrer i suprem esforç per treure el màxim rendiment d’un estil i d’unes tàctiques bèlliques que ja declinaven Escriví diversos tractats,…
Bartolo da Sassoferrato
Història del dret
Jurisconsult, cap de l’escola dels glossadors.
Fou un destacat comentarista del dret romà i rellevant jurista Participà en la redacció de la Butlla d’Or de Carles IV d’Alemanya Deixà comentaris al Corpus Iuris Civilis i nombroses obres menors sobre dret municipal, béns eclesiàstics, contractació mercantil, dret d’obligacions, etc En dret públic són coneguts els seus tractats De represaliis, De Guelphis et Gebellinis, De tyrannia, De regimine civitatis, etc Hom ha fet més de 50 edicions de les seves obres completes Cal reconèixer-li els defectes d’acumulació de citacions en la seva obra, i el fet d’haver deformat l’autèntic…
Justus von Liebig
Química
Químic alemany.
Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…
José María Valle Riestra
Música
Compositor peruà.
Durant la seva infància estudià música a Londres Entre el 1895 i el 1897 visqué a París, on rebé lliçons d’harmonia, contrapunt i orquestració d’A Gédalge Valle Riestra és recordat bàsicament perquè fou el primer compositor nacionalista peruà El 1900 estrenà a Lima Ollantay , una òpera basada en un episodi de la història dels inques que fou molt ben acollida Posteriorment inicià la composició d’una altra òpera, també de tema incaic i titulada Atahualpa , que restà inacabada Compongué, a més, Misa de Requiem 1913, Elegía , per a orquestra, peces per a piano i cançons, i escriví…
Arthur William Foote
Música
Compositor, organista, pianista i pedagog nord-americà.
Estudià inicialment al Conservatori de Nova Anglaterra i posteriorment a la Universitat de Harvard amb Johan Knowles Paine El 1874 es graduà i fou llavors que decidí dedicar-se professionalment a la música El 1875 començà a impartir classes de piano, tant de caràcter privat com en diversos centres d’ensenyament El 1876 fou nomenat organista de la Church of the Disciples a Boston, i després, de la First Unitarian Church 1878-1910 A més de les seves composicions, publicà diversos llibres de text dirigits als estudiants, entre els quals hi ha dos tractats d’harmonia La seva música…
André Gédalge
Música
Compositor i teòric francès.
Vida Estudià amb E Guiraud al Conservatori de Música de París El 1905 esdevingué professor de contrapunt d’aquesta institució educativa entre els seus deixebles hi figuren músics de la categoria de Ch Koechlin, F Schmitt, M Ravel, G Enescu, A Honegger o D Milhaud El fet que entre la gran quantitat de tractats francesos que ensenyen l’escriptura fugada, segons el concepte obsolet de la fuga d’escola, el seu Traité de la fugue 1901 sigui encara apreciat actualment i utilitzat confirma l’excellent capacitat pedagògica d’aquest educador musical La seva obra com a compositor resta avui en dia…
Rupert Ignaz Mayr
Música
Compositor i violinista alemany.
Després d’exercir diversos càrrecs a Eichstätt, Ratisbona i Passau, el 1683 es traslladà a la cort de Munic, des d’on l’elector de Baviera Maximilià II, que reconegué el seu talent, l’envià a París a estudiar amb JB Lully El 1706 era mestre de capella a Freising Mayr compongué misses, ofertoris i salms, en els quals s’observa la influència de JK Kerll, gran impulsor de l’estil concertant italià a Munic La característica principal dels ofertoris de Mayr és l’estreta relació temàtica que comparteixen veus i instruments El seu Dominus regnavit consisteix en diverses seccions breus, cada una…
Francesco Galeazzi
Música
Teòric, violinista i compositor italià.
Inicià la seva formació a Torí i després, cap al 1780, es desplaçà a Roma Ensenyà violí i dirigí l’orquestra del Teatro Valle durant quinze anys Més tard, sota el mecenatge de Tommaso Balucanti, s’installà a Ascoli, on es casà i passà els darrers anys de la seva vida El 1791 i el 1796 publicà a Roma els dos volums d' Elementi teorico-pratici di musica con un saggio sopra l’arte di suonare il violino , que fou un dels tractats amb més repercussió dins l’àmbit de la música del segle XVIII L’obra, impregnada d’un fort didactisme, és tant un mètode de violí com un tractat de teoria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina